Encaràvem la carretera, venint des de Schlossböckelheim, direcció a Oberhäusen, on se situa la Weingut Hermann Dönnhoff, i la nostra desorientació no ens permetia adonar-nos de les vinyes que estàvem travessant, però sens dubte la seva bellesa, realçada pels clarobscurs que generaven els intermitents núvols ens traslladaven a una terra de foc i pissarra grisa, on el pòrfir i la vulcanita basàltica confereixen a la roca una característica coloració i que emociona al més profà.

Creuat el Nahe pel pont d'Oberhäusen i en un gir de volant ens plantem a les instal•lacions familiars dels Dönnhoff. Recepció, presentació i primeres impressions sobre la forma d'encarar la vida d'en Helmut Dönnhoff, envoltat dels seus i sempre amb un fi i irònic sentit d’humor latent. Com el matí sens tirava a sobre, ens vàrem dirigir al mirador on apreciar des de la perspectiva les seves millors vinyes.

Les vinyes:

Encara que la panoràmica fotogràfica de baix no mostra totes les vinyes que els Dönnhoff posseeixen en el Nahe, si mostra segurament els més reconeguts. A la comuna de Schlossböckelheim el celler té 2 hectàrees de Felsenberg, una vinya estreta i allargada, situada en terrenys plenament volcànics, ric en pòrfir i en els pendents del qual és ubicat el mític Türmchen, una petita torrassa propietat d'en Helmut, ideal per a moments d'assossec i del qual la millor parcel•la va donar origen al Spätlese Felsenberg -Türmchen-#11 2001, comercialitzat via subhasta de la VDP i que a la fi seria un dels vins de la vetllada. De Kupfergrube, la mina de coure, vinya històrica i límit geogràfic entre els pobles de Schlossböckelheim i Niederhäusen, treballen mitja hectàrea. I seguint cap a l'Est ens trobem amb Brücke, situat just sota d'Hermannsberg.

El condicionant microclimàtic, amb el riu a uns metres i la composició geològica del sols, on es barregen els llots argilencs amb la pissarra grisa tan característica d'aquesta part del Nahe, confereixen unes característiques ideals per elaborar vins de veremes tardanes, i fins i tot Eisweins, i si a més afegim com transmissor del terròs a Helmut Dönnhoff, es pot entendre el perquè aquesta vinya es converteix en un dels noms a recordar. L'únic dels pagaments que treballen els Dönnhoff que és enterament de la seva propietat. Per cert, una curiositat que deixa en descobert el rocambolesc intrínsec del panorama legislatiu alemany i que va afectar aquesta vinya de retruc. Amb la llei del vi de l'any 1971 les tres parcel•les que conformaven la hectàrea d'extensió que componen Brücke, van passar a formar part d'Hermannsberg i com tal s'havien d'etiquetar els vins sorgits d'allà. Per sort, a partir de l'any 1977 es va permetre tornar a etiquetar amb la seva nomenclatura correcta, per la qual cosa sí us trobeu amb alguna ampolla de Dönnhoff del període 1971-1976 etiquetada com Niederhäuser Hermannsberg ja coneixeu el seu origen.

Seguint el curs del Nahe ens trobem amb un altre dels noms a recordar, Hermannshöhle, d'on els Dönnhoff treballen 2 hectàrees de fileres, la poda de les quals i cuidat permeten clarament diferenciar-les de les files de propietat estatal, una reminiscència curiosa i desfasada persistent a la vinya alemanya. Aquí la proporció de pissarra grisa blavosa marca molt la tipologia dels vins, fent-los brillar en major grau amb els seus Rieslings secs o a nivells pradikats baixos, sent en els Spätlese on més brilla la seva mineralidad. Pendent de corba oberta, amb bon aireig i d'orientació Sud/Sud-oest presenta una bella estampa des de la llunyania.

Passat el poble de Niederhäusen trobem l'hectàrea de Dellchen, una vinya que conjunta en perfectes proporcions la pissarra i la vulcanita, i de la millor secció de la qual es va elaborar el Spätlese Halbmond 2004, només comercialitzat també mitjançant subhasta de la VDP; i al propi Norheim, 1,5 hectàrees de Kirschheck i a Bad Kreuznach, Krötenpfuhl i una petita parcel•la de Kahlenberg que sol destinar per al seu Riesling bàsic no trocken. Es tracta de pagaments històrics del Nahe, però els entesos diuen que no solen assolir la grandesa que aconsegueix Helmut amb els vins de Schlossböckelheim, Niederhäusen i Oberhäusen, extrem que se m'escapa per la pura lògica que mai no se m'ha presentat l'oportunitat de provar una ampolla dels mateixos.

Les 20 hectàrees d'extensió de vinyes que treballen els Dönnhoff es complementen amb les més de 2 hectàrees del turó de Leistenberg, a Oberhäusen, la primera vinya que va treballar la família, situada al sud del riu i en la cota més alta del qual, coneguda com Felsenberg, hi ha plantades, a part de Riesling, Weissburgunder i Grauburgunder, que Helmut empra per elaborar monovarietals d'aquests raïms, a més de procedeix d'aquí la Riesling que dóna fruit al Tonschiefer. El 80% de la vinya està coberta de Riesling i en el restant 20% el conformen les altres dues varietats de raïm. Testimonialment Helmut ha intentat vinificar alguna curiositat amb aquestes varietats, com va ser el cas de l'any 1991, on es van donar les condicions adequades per elaborar un Eiswein de Grauburgunder, malgrat que sembla que el propi Helmut no va acabar de veure-li la gràcia a l'assumpte i no ho va tornar a intentar. D'aquí mateix també surten els raïms del Sekt que elabora el celler, i el consum del qual només es destina a família i amics.

La vinificació:

Des de la pròpia vinya, segmentant les diferents collites per parcel•les i en diferents blocs, segons les diferents especificacions per a cada tipologia de vi s'inicia el procés de vinificació, intentant traslladar cada característica de cada pagament i adaptar-la a la seva vinificació. Un exemple, per al Grosses Grëwach de Hermannshöhle vinifica la parcel•la més anciana, on més impera la pissarra grisa i les arrels penetren a major profunditat, donant així vins nítidament minerals.

Al celler en Helmut posseeix barrils de fusta de 1200 litres de capacitat, encara que li sol agradar combinar la fermentació i criança dels seus Rieslings amb els tancs d'acer inoxidable, depenent el seu període d'estança segons els nivells d'acidesa. Si l'any presenta nivells d'acidesa alts empra la fusta de forma més prolongada i si és el cas contrari, prolonga més la seva estança en inox. Vinificació poc intervencionista però sempre ben definida i perfeccionista.

El tast:

Davant de la imminent proximitat del migdia, abans d'iniciar el tast, la dona d'en Helmut, la Gabi ens va preparar un variat dinar amb algun dels productes típics de la comarca i per acompanyar l'opípar bufet, vam beure els bàsics de la casa fets amb els raïms francesos, com el Grauburgunder Trocken 2008, el Weissburgunder Trocken 2008 i el Weissburgunder -S- 2008, una selecció vinificada en bóta. Bon nivell que es va veure complementat amb el salvatge i vibrant Riesling Trocken 2008.

A la fi, amb aquest vi donaríem el tret de sortida al tast. La primera tanda seria formada per la línia bàsica de secs començant amb el Tonschiefer Riesling 2008, el Felsenberg Riesling Trocken 2008, donant pas als Dellchen GG 2008, els Hermannshöhle GG 2008 i 2007, veient-se per a aquesta línia molt bones sensacions, recordant el que hem estat veient per l'any 2007 superada ara mateix en nivells d'acidesa, una mica menys de maduresa, però temperant-se en el grau alcohòlic. Llampades minerals polides al Hermannshöhle GG 2008, amb l’estructura tan ben definida que marca sempre els vins d'aquesta vinya, amb una interessantíssima comparativa amb el seu germà 2007 i de la qual encara no sé quina opinió extreure, i sense perdre de vista el Dellchen GG 2008 que li va parell en profunditat i estructura. A més es van servir un enorme Norheimer Dellchen Spätlese Trocken 1998 i un Dellchen Spätlese 1997, interessant però sense arribar als nivells del 1998.

En aquest punt del tast van arribar els semidolços, amb el Riesling 2008 com primera entrada, un QbA de llibre, el Leistenberg Kabinett 2008 mostrant-se lleugerament vibrant i un 1990 del mateixa vinya i nivell de Pradikat per mostrar-se ple i sense fissures. A partir d'aquí sortirien els Spätlese, on millor brilla la mineralidad i el nervi dels vins d'en Helmut, amb el Brücke Spätlese 2008 estel•lar, i una vertical en tota regla del Hermannshöhle Spätlese amb exemplars de les collites 2008, 1998, 1989 i 1966. El primer ve molt gran, amb totes les bones sensacions de l'any, passant a un altre portent d'austeritat que és el 1998. L'Any 1989 mostrava moltes traces de joventut, i del que no m'importaria tenir una ampolla per veure la seva evolució i el 1966, curiós i fumat, amb els records a katsuobushi que donen els Riesling més madurs, encara que semblava dir-nos que el seu millor temps ja ha passat.

L'any 2008 Helmut ha decidit no elaborar Auslese, ja que els nivells de quantitat de raïm botrític no assoleixen seus mínims exigibles i prefereix dedicar els millors raïms als Spätlese. Per això ens van servir Brücke Auslese 2007 i 1997, i així jugar amb una anyada clàssica en veremes tardanes i seu germà del 1997, més ple i amb un recorregut treballat més complex. Per sort la collita 2008 es torna a produir Eiswein i no només un sinó dos, Brücke Eiswein Dezember #21 2008, veremat el 30 de desembre ja que es van assolir els -11ºC i el Brücke Eiswein Januar #22 2008, veremat el primer dia de gener del 2009 amb una temperatura de -18ºC. Existeix algun vi més pur que un Riesling Eiswein de Dönnhoff? Dedicarem part de la nostra vida en la seva recerca, encara que en aquell moment el major debat era aconseguir posar els dos Eiswein en competència i distingir si existia algun tipus de superioritat entre ambdós i la feina es va convertir en una tasca impossible.

I com tancament i colofó, i ja que en Helmut estava pròxim a celebrar el seu 60e aniversari va baixar al celler a la recerca d'un vi que servís per a tan magnífica efemèride i es va portar una ampolla del Felsenberg Riesling Spätlese -Türmchen- #11 2001, vi de subhasta VDP, parangó perfecte d'aquesta línia tan subtil i poderosa que s'assoleix amb els Spätlese, joc d'acidesa, dolçor i mineralidad resolta de forma notable.

El passeig:

Finalitzat el tast, i aprofitant que el sol tornava despuntar per darrere dels núvols, ens vam anar a passejar per les vinyes. Primera parada Hermannshöhle, on apreciem els estralls de l'erosió, els efectes de la qual s'intenten mitigar amb l'ús d'una capa de palla seca, al costat de compost propi, que els permet una major retenció de la pissarra. El risc és que en tractar-se de vinyes treballades mitjançant tractaments fitosanitaris biològics, l'ús d'aquest tipus de sistemes pot provocar l'aparició de plagues d'arnes i en el just ús dels mateixos es troba la virtut de la seva utilització. Aquí la Riesling ja començava a mostrar-se madura, encara que encara li quedava un mínim d'un mes de maduració per arribar al seu zenit.

D'allà, cap a Felsenberg, passant per Kupfergrube. Un passeig apreciant la roca mare, que es mostra salvatge sobre la vinya sense que la mà de l'home l'hagi domat i la pronunciada pendent d'algun dels punts d'aquesta vinya esquerpa, fins a arribar a la torrassa on vam poder apreciar la visió del Nahe i Oberhäusen des d'una perspectiva un punt diferent. Una excursió que va assolir el seu major grau de dificultat quan vàrem iniciem el descens cap a les vies del tren que circulen paral•leles al riu, creuant les vinyes repletes d'afilada i relliscosa pissarra, direcció al túnel que ens portaria a Brücke.

L'endemà varem situar el punt de trobada al carilló del Rüdesheimer Schloss on ens trobaríem amb Heinrich Breuer qui, juntament amb la seva neboda Theresa, han agafat les regnes del negoci familiar, en tots els seus vessants, tant al celler com amb la gerència dels hotels i restaurants que posseeixen a Rüdesheim.

D'allà ens vam anar a visitar una part del celler subterrani, on reposen els barrils i dipòsits d'acer inoxidable per als Rieslings, al costat de l'ampoller on els Breuer guarden part del seu celler privat. Ambient humit, molt humit, excessivament humit, on els vins reposen després de la fermentació i on un no pot acabar d'imaginar-se'n treballant amb aquelles condicions durant l’hivern, quan més fred fa. Breus explicacions sobre la vinificació i realitzem un altre salt a unes altres instal•lacions, recentment condicionades, on es vinifiquen els Pinots, tant negres com blancs. Sorprèn al menys versat en la matèria trobar-se en un dels cors de la Riesling alemanya bótes de roure que cases com Radoux o François Frères, però són les coses que tenen la cada vegada millor sortida comercial que reben els Spätburgunders, Grauburgunders i Weissburgunders.

A les mateixes instal•lacions, aprofitem la sala de tasts per provar els seus 2007, extrem que ens va sorprendre ja que sembla que la tirada comercial d'aquest gran any no ha anat paral•lel a la qualitat de l'anyada. Els seus secs 2007 són vibrants i delineats, destacant un Berg Rottland salvatge, encara que aquest tast ara mateix es converteix més en un exercici tècnic que en un joc de plaer. Som més crítics amb un dolç que varen vinificar en una bóta de roure l'any 2003, i es va embotellar sota el nom d'Elysum BA 2003. Un Beerenauslese d'any complicat sense volta ni solta.

Calmades les nostres ànsies, ens dirigim al telecadira que ens portaria al Niederlwald, un monument històric germànic, situat al cim de la muntanya de Rüdesheim. El trajecte ens permet observar una preciosa panoràmica, on s'aprecien Berg Rottland, Berg Roseneck i Berg Schlossberg a l'Oest i la preciosa Abadia de St. Hildegard a l'Est, travessant les vinyes de Rosengarten, Bischofsberg i Drachenstein, deixant enrere Rüdesheim. La idea era arribar a aquest punt més elevat i travessar caminant les vinyes fins a arribar al castell d'Ehrenfels, castell que dóna nom a la muntanya del castell de la muntanya (és el que provoca l’enrevessament t del alemany, que per traduir Berg Schlossberg cal fer-ho de manera circular). Baixem per Drachenstein on podem gaudir del treball dins la vinya mitjançant tractor, direcció a Berg Roseneck, seguint un camí que ens portés a Berg Schlossberg, on les pendents van guanyant en inclinació i els terres es composen de major proporció de pissarra erosionada, complementada amb quarsita. I és que en la seva formació, el Rin, va trobar entre Wiesbaden i Bingen una paret natural de quars que no li va permetre avançar fins trobar aquí la pissarra que li portaria pel Mittelrhein.

Érem en ple dia d'agost i es notava, ja que vàrem caminar un parell de quilòmetres per algunes de les 30 hectàrees que posseeix el celler, 23 aquí, a Rüdesheim i 7 hectàrees al poble de Rauenthal i necessitàvem un refrigeri que ens alleugerís el passeig sota el sol. Al coster més occidental de la vinya, mirant cap a Bingen, hi havia preparada una taula i vàrem aprofitem per dinar allà. Bones vistes, bon vi, millor companyia i un bona tassa de brou calent de verdures. Què més es pot demanar?

Descansats, vàrem prosseguir la nostra marxa travessant antics bancals i terrasses, on fa temps hi havia plantades vinyes, abandonades pel seu alt cost i dificultat de treball, cada vegada més amagades per l’avançament del bosc. Anàvem direcció a Assmannhausen, poble on es concentren les millors vinyes de Spätburgunder de la regió, amb la vinya Höllenberg com a pal de paller. Allà agafaríem un ferri de tornada cap a Rüdesheim, per poder contemplar la muntanya amb una magnífica llum de capvespre.

Un passeig pel riu, on el trànsit fluvial ens va sorprendre per la seva densitat, passant per la desembocadura del Nahe a Bingen, deixant l'Hesse Renà a estribord. Aquest trajecte ens portaria de volta a la ciutat, recarregant les nostres piles, i deixant un agraïment als Breuer pel tracte que ens havien dispensant, amb les maletes preparades per dirigir-nos l'endemà al Nahe.

Annex fotogràfic: Weingut Georg Breuer.

Després de creuar el riu mitjançant el ferri de Bingen, direcció a Rüdesheim i gaudir de les panoràmiques vistes del turó, just en el punt on es troben el Nahe, Rheingau i l'Hesse Renà, arribem a Rüdesheim. Una ciutat medieval, amb cert encant retro, de turisme molt relacionat amb el vi, però alhora, semblant el paradís de la tercera edat, amb un marcat accent en el divertiment per a aquestes edats. Una parada per prendre les instal•lacions del Rüdesheimer Schloss, la que seria la nostra casa durant el nostre pas pel Rheingau i preparar-nos per anar a Oestrich a visitar als Kühn, a qui ja havíem tingut el plaer de conèixer durant la presentacions de Vins Alemanys a Girona.

Però com eren tocades la una, el millor era anar a menjar abans de la visita, vàrem utilitzar el Zum Krug de Josef Laufer a Hattenheim com punt de trobada amb l’Angela i el Peter Jakob Kühn. Allà descobriríem una menja que ens acompanyaria durant tot el viatge, el wildschwein (el nostre senglar), tant en la seva versió fumada com en les diverses formes de cuinar-lo. A més, de passada, amb els vins servits descobriríem que als Kühn els agrada utilitzar el terme vollmundig (alguna cosa així com grandiós o ostentós) per referir-se als seus rieslings més dolços. Un bon dinar, amb un accent marcadament local.

D'allà, per baixar el menjar, un passeig per les vinyes, amb els llots argilencs i els còdols de quarsita del G.G. Doosberg com primera parada, on en Peter Jakob va relatar la influència del Rin en aquesta vinya, on el turó no es mostra amb una excessiva pendent i l'exposició permet una òptima maduresa. D'allà provenen també els raïms del Quarzit, el seu segon vi. La conversa va derivar cap als tractaments de protecció de la vinya, ja que el celler posseeix el segell de qualitat bio, cada vegada més extens per la vinya germànica.

I ja que estàvem en aquesta tessitura, pugem a Hallgarten, fins a la part superior del pendent, per poder apreciar tota l'extensió del turó i a més, just en el límit amb el bosc, descobrint una parcel•la on Peter Jakob té la seva zona de compostatge, on processa el seu propi adob orgànic, format per composts de la pròpia vinya, farratges especialment seleccionats i fems d'una explotació ramadera ecològica molt propera, controlant a tota hora el seu processament i descomposició.

Després de la lliçó orgànica, baixant paral•lels al G.G. Lenchen (l'altre nom a recordar del celler), ens vàrem dirigir cap a les petites instal•lacions tècniques, que es situen just als peus del G.G., on realitzaríem el tast dels seus riesling, tant dels seus secs bàsics, com el nou bàsic del celler, el Jacobus Riesling trocken 2008, com els seus dolços, destacant el seu St. Nikolaus Auslese 2008, una vinya que es situa molt propera al riu, entre els pobles d'Oestrich i Mittelheim, pertanyent a aquest últim municipi, especialment favorable per poder realitzar veremes tardanes, sempre destacant pel seu caràcter fruitós. Del tast, resumidament, es podria extrapolar un correcte nivell qualitatiu per a l'any 2008 però un punt descompensat en el seu rang de preus. En dolços, anyada clàssica.

D'allà, acompanyats pels Kühn, visitem la històrica propietat benedictina de Schloss Johannisberg. Està escrit que en aquesta propietat, des de l’any 1718 el Bisbe-Principe de Fulda, Heinrich von Bibra, manava per escrit el permís per iniciar-se la verema mitjançant un genet. Per algun motiu l'any 1775 el genet va arribar molt tard a la seva empresa i els raïms s'havien vist afectades per la molt noble botrytis cinerea, iniciant-se així la magnífica història de les veremes tardanes alemanyes amb la Riesling. Propietat històrica, productora de vins que actualment no reflecteixen el seu històric origen i les vinyes dels quals passa el paral•lel 50è, extrem límit nord històric de la supervivència del cep.

Finalitzada la visita ens acomiadem de l'Angela i en Peter Jakob per dirigir-nos a Rüdesheim on trobar-nos amb la Theresa Breuer per sopar amb ella, en un dels majors àpats pantagruèlics que he tingut el plaer (?) d'assistir, no apte per a esperits frugals, en el Rüdesheimer Schloss, al més pur estil Oktoberfest, repassant tot el cançoner popular alemany, part del nord-americà i algun que altre Y viva Españaa!, magna obra dels mestres Caerts i Rozenstraten. Però quedi aquest sopar al record i seguim amb la visita del endemà, al costat d'Heinrich Breuer.

Annex fotogràfic: Weingut Peter Jakob Kühn.

Després d'un estiu d'assossec, tranquil•litat i meditació, reaparec amb la convicció i les ganes de continuar relatant experiències pròpies voltant el vi. En aquests mesos he viscut magnífiques vetllades, descobrint sensacions i compartint amb bons amics moments que mereixerien ser explicat amb majors detalls, i fins i tot en una vessant personal, es pot dir que el meu petit univers ha vist néixer la llum d'una nova estrella.

Però ja posats a esplaiar-nos, en breu aniran apareixent per aquí una sèrie d'articles que conformen un repàs a la experiència viscuda durant quatre dies meravellosos per l'Alemanya vinícola, on vàrem visitar les regions vinícoles del Rheingau i el Nahe, el ple agost, al costat de quatre dels estendards de la qualitat vinícola, de la mà de la distribuïdora Vins Alemanys, i la seva mà dreta a Barcelona, Vinialia. El periple s'iniciarà amb un passeig al costat de Peter Jakob Kühn, un avantatjat de la viticultura biològica, establert a Oestrich, a la vora del gran Rin. Molt propers, amb la nostra base establerta a Rüdesheim, vàrem comprovar l'hospitalitat de la Theresa Breuer i el seu oncle Heinrich, que mantenen el record i les qualitats vinícoles del malaguanyat Bernhard Breuer. De passada, vàrem conèixer l'històric pendent de Rüdesheim, pujant fins al seu monumental Niederwald, donant un passeig fins Assmanhausen, per tornar navegant pel Rin. Estant en el Rheingau, no visitar l’històric celler de Schloss Johannisberg, on es té datada la primera verema tardana germànica realitzada per l'any 1775 i conèixer la llegenda del cavaller Spätlese, es faria injustificable.

D'allà, ens traslladarem al Nahe per assistir al nostre baptisme de foc amb el gran Helmut Dönnhoff i la seva família, contemplant part de la seva obra a Oberhausen, gaudir amb mítiques vinyes com Hermannshöhle, Felsenberg o Brücke, tant a la llarga distància com a la curta, gaudir d'un històric tast, memorable i complaure'ns amb l'hospitalitat dels Dönnhoff.

Arribats a aquest punt, malgrat que la lògica ens digués que després de la visita a la Weingut H. Dönnhoff seria fàcil anar desinflant el globus, inflat fora de mida de goig, el dia següent vàrem assistir a la demostració plausible que en el Nahe hi ha un altre nom a tenir en ment i aquest és Werner Schönleber, establert a Monzinger i on el seu treball en dues vinyes mítiques, com són Halenberg i Frühlingsplätzchen l’han traslladat a les màximes cotes qualitatives amb la Riesling.

I finalment, i de manera menys detallada, seguirem el curs del Ruwer i el Mosel•la, coneixent històriques vinyes, en espera de l'avió de tornada. Tot esperant el relat, us deixo amb les tandes fotogràfiques de les visites:

Weingut Peter Jakob Kühn.

Weingut Georg Breuer.

Weingut H.Dönnhoff.

Weingut Emrich-Schönleber.

Visitant Schloss Johannisberg, el Ruwer i Mosela.