La de voltes que dóna la vida. No deixa de tenir certa gràcia que l'origen d'un dels vins negres més icònics d'Oceania tingui certa relació amb Jerez.
Després de la II Guerra Mundial hi va haver un boom del Fino al món anglosaxó i l'australiana companyia Penfolds Wines no va ser aliena a aquest èxit sinó que es va dedicar a elaborar la seva versió-homenatge-còpia del Xerès sec. Era una pràctica molt estesa la de realitzar còpies dels grans vins europeus (tipus Madeira, Porto, Masala, etcètera).
Lògicament, no es dominava del tot la criança biològica i la companyia va enviar els seus enòlegs australians a Jerez per estudiar les novetats de la vinificació. Eren temps d'investigació i desenvolupament dins del Marco. L'any 1950, Max Schubert (1915-1994), el que va ser històric enòleg en cap de la casa, va visitar Jerez amb tota la intenció d'aprendre els secrets de la flor i la fortificació.
Lògicament, no es dominava del tot la criança biològica i la companyia va enviar els seus enòlegs australians a Jerez per estudiar les novetats de la vinificació. Eren temps d'investigació i desenvolupament dins del Marco. L'any 1950, Max Schubert (1915-1994), el que va ser històric enòleg en cap de la casa, va visitar Jerez amb tota la intenció d'aprendre els secrets de la flor i la fortificació.
De tornada a casa, va organitzar una visita a Bordeus on, de la mà de Christian Cruse (de la coneguda família négociant Cruse, desgraciadament coneguda pel frau de vi de 1973), va poder tastar vins de la regió que amb més de 40 anys d'ampolla es mostraven plens, sublims i intensos.
De ment curiosa, aquest fet el va inspirar i va decidir adoptar un nou enfocament per a les tècniques de fermentació i criança en fusta amb un bon ús del roure nou. Per això, va emprar el raïm de la Shiraz plantada a la finca del Doctor Penfold a Magill i a la vinya de Morphett Vale (Adelaide), i el vi va ser madurat en bótes noves de roure americà durant 12 mesos. Es va etiquetar com Grange Hermitage encara que no es va arribar a comercialitzar mai (la foto respon a un vi subhastat que vaig poder fotografiar).
Tan intensa era aquesta Shiraz que en tast s'assemblava més a un Porto sec que a un claret de Bordeus. Les primeres collites van ser complicades i des del propi celler no es veia viable la possibilitat de fer un vi negre estructurat, longeu i elegant. L'any 1957, Schubert va rebre l'ordre d'abandonar la producció de Grange; en comptes d'això, va prendre la decisió d'esperar, deixar envellir al boteller les primeres collites i esperar el seu desenvolupament dins l'ampolla. El temps li va donar la raó i la resta és història.
Si esteu interessats en conèixer més sobre Grange s'ha editat un llibre per a col·leccionistes:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada