La finesa de Volnay exemplificada en la contradicció

Ve de gust parlar de vi després de publicar tanta imatge bucòlica sota el nom Visions. I, quina millor manera hi ha de fer-ho que amb una vella ampolla de Volnay encetada recentment? Segurament, no era el més fi exemple borgonyó que he begut, però m'ha donat benzina per tornar a escriure i dedicar-li unes línies.  

Es tractava d'una ampolla del Volnay 1er Cru Clos-des-Chênes 1989 de Domaine des Comtes Lafon. En Dominique Lafon, un dels millors vignerons de la Côte de Beaune, és reconegudíssim pels seus vins blancs de Meursault, però no tant pels seus fins Volnay. Renovador i aperturista, pertany a una generació de vignerons que va apostar pel compartiment de coneixements, l’experimentació raonada i va elevar l'exigència tècnica dins dels freds cellers de la Côte d'Or. 

La parcel·la Volnay 1er Cru Clos-des-Chênes, de 15 hectàrees 40 àrees i 85 centiàrees, és un dels vint-i-nou amb dret a classificar-se com a 1er Cru a Volnay. Està situada al sud-oest del nucli urbà. Limita al nord-est amb Taille Pieds, a l'est amb Champans, al sud-est amb Les Caillerets i fa de límit municipal amb Monthélie al sud-oest. Al nord té un petit lieu-dit amb el mateix nom (67a. 36 ca.), parcel·la sense dret a classificar-se com a 1er Cru, i la parcel·la comunal Ez Blanches. Per sobre, la protecció del bosc de Chaignot. 

Al Clos-des-Chênes, en Dominique posseeix 0,33 hectàrees al costat de les fileres d’en Michel Lafarge. Els sòls són àrids i poc densos, apareixent de seguida el subsòl calcari d'origen juràssic, donant vins complexos i fragants, més intensos que musculosos. 

En Dominique vinifica els seus vins negres desrapant gairebé completament i macerant tres o quatre dies dins d’uns dipòsits d’acer inoxidable a uns 14ºC abans de començar la fermentació. Aquesta es realitzar a 32ºC, fixant així el color i els tanins. Envelleix els seus vins emprant 1/3 de fusta nova a les fredes i subterrànies caves de Meursault, embotellant al cap de 18 mesos. 

I com estava el vi? Lògicament, mostrava la seva evolució, tant en la seva visual com pel perfil aromàtic, deixant més palpable la seva finor al paladar. Perdurava en el record com un joc subtil entre el sotabosc, la fruita vermella i la terra. Un perfecte exemple de la finesa i subtilesa d’aquest vi de terres catòliques.