Em fascina la parcel•lació borgonyona, màxima expressió del minifundisme vinícola de la Côte d'Or, capaç de segmentar una vinya com el Grand Cru Echézeaux, al poble de Flagey-Echézeaux, l'extensió del qual no passa de les 36,2583 hectàrees, i es reparteix entre 95 propietaris, vatua!

Noms com Les Treux (4,895 ha.), Clos Saint-Denis (1,8025 ha.), Les Cruots ou vignes Blanches (3,2895 ha.), Les Loachausses (2,4855 ha.), Echézeaux du Dessus (3,553 ha.), Les Rouges du bas (3,9955 ha.), Les Beaux Monts Bas (1,269 ha.), Les Champs Traversins (3,5855 ha.), Les Pulaillères (5,212 ha.), En Orveaux (5,0429 ha.) i Les Quartiers de Nuits (1,1279 ha.) responen a les diferents parcel•les que segmenten aquest Grand Cru.

Precisament de tres d'aquestes parcel•les, 630 m2 de Clos Saint-Denis, 1460 m2 de Les Treux i 820 m2 de Les Quartiers de Nuits, Régis Forey elabora aquest Echézeaux. Qui fos en el passat l'encarregat de la viticultura del Domaine Vicomte Liger-Belair, treballa ara 8 hectàrees de Pinot Noir, tant en propietat com de lloguer (en fermage), produint una bona cartera de vins dels pobles de Nuits, Vosne i Morey.

La seva recepta en la vinificació és senzilla, desrapat parcial, una curta maceració en fred, llargues fermentacions de fins a quatre setmanes i criança vora els 18 mesos en bótes noves per a aquest Grand Cru.

I Equilibri és el que es caldria esperar en aquest vi, d’elegància i puny de ferro amb guant de seda, per una textura i estructura envejable. Aromàtica hedonista i netedat de matisos per a més senyals. Un Grand Cru que al seu dia va costar uns 55 euros i amb un punt de maduresa encara per arribar, però que es troba en un fantàstic moment de consum. A Barcelona podreu trobar els vins de Régis Forey a La Part del Àngels i a la xarxa a Coalla Gourmet.

*Nota: Una eina gratuïta molt recomanable, emprada per realitzar el mapa del cadastre d'Echézeaux. Es tracta de la pàgina vinotopia, que permet inserir en el Google Earth tant els mapes gràfics d'algunes de les més interessants A.O.C.s de la Côte de Nuits i Chablis, com els mapes cadastrals de Vosne-Romanée i Flagey-Echézeaux.

Hi ha vegades que no em deixa de sorprendre'm com una etiqueta, un a priori, una informació, poden condicionar la veritat que la copa amaga.

Precisament aquestes festes un familiar em va regalar una ampolla d'aquest Ribera del Duero, del qual no havia sentit a parlar mai i he de reconèixer que la poca informació que havia pogut trobar a la xarxa sobre el mateix presagiava que es tractaria d'un vi que no li acabaria de trobar la gràcia, ja que les característiques d'aquest Ribera, elaborat a base de la fruita procedent d'unes vinyes situades a Aranda del Duero, d'uns 30 anys d'edat, de producció escassa (unes 4000 ampolles) i altes puntuacions de la crítica internacional, semblaven col•locar-lo en la línia d'aquests vins hiperfashion que tan poc atreuen les meves compres i que solen poblar la majoria de les prestatgeries de les enoteques pàtries.

Però vet aquí que després d'obrir l'ampolla, majoritàriament Ull de llebre i una miqueta de Cabernet Sauvignon, la meva percepció va canviar, liquidant l'ampolla en un no res. I és que en tast es va mostrar amb una visual de color morat picota, presentant amb un lleuger rivet vermellós. La seva capa delatava una no excessiva extracció cromàtica, sense sediments en primer pla, net i amb brillantor. La seva intensitat aromàtica deixava en primer pla un nas de caràcter clarament especiat, agradable, repuntat per la llampada de la frescor etílica. Fruita negra madura i groselles àcides com a font de la aportació fruitosa, però amb aquest caràcter atlàntic que el feia mostrar-se com un vi bastant equilibrat, que guanyava en profunditat pel bon treball amb la criança a la bota. La boca es va mostrar i es va expressar amb un encertat pols, de bon volum, de taní polit, acompanyat d'una bona intensitat gustativa, definida entre l'amarg i l'àcid. La seva persistència segurament sigui el seu punt més feble, però es comporta com el que caldria esperar d'un magnífic Ribera del Duero, on l'escassa producció del qual i la bona factura provoquen que es situï en una escala de preu elevat, vora els 44 euros. Sí us interessa, es pot comprar a la xarxa mitjançant Vinissimus.

Un desig per l'any 2010. No tenir idees preconcebudes...

El concepte del terròs s'amplifica sobre manera quan ens endinsem en els arcans llistats classificadors borgonyons, i amb ganes de veure un petit reflex d'aquest intrínsec univers recentment ens vam ajuntar uns quants enòfils per gaudir d'un tast horitzontal amb un de les vinyes on, amb més encert, brilla la Chardonnay més mineral, anomenat Perrières, situat al poble de Meursault.

Faig una breu explicació, necessària per conèixer aquesta vinya i les condicions climàtiques que van envoltar l'any 2004 a Meursault i així aconseguir apropar-nos de manera senzilla a la seva millor definició.

Algunes dades informatives:

El Meursault 1er Cru Perrières s'estén sobre una superfície de 13,7079 hectàrees, al sud-oest del poble de Meursault, situat a una altitud vora els 260 i els 300 metres sobre el nivell del mar, sobre una pendent suau, l'orientació de la qual busca la maduresa del raïm mirant cap a l'est. Les Perrières es podria segmentar en quatre subzones:

-Aux Perrières (0,7990 ha)
-Perrières-Dessus (3,3139 ha)
-Perrières-Dessous (8,6498 ha)
-Clos des Perrières (0,9452 ha)

Històricament s'ha considerat el Clos des Perrières com la millor parcel•la d'aquesta vinya, ja que a priori agrupa les millors condicions que es puguin donar en ell, però el seu règim d'explotació monopolística, actualment a les mans de la família Bardet, pot explicar en part el perquè de la no classificació com Grand Cru d'aquesta vinya dins de la classificació borgonyona. Envoltant per sobre el Clos se situa Perrière-Dessous, d’on procedeixen totes les ampolles d'aquest tast, exceptuant la del propi Clos. Comparativament amb els altres 1ers Crus de la comuna, aquí el subsòl calcari es troba a uns centímetres de la superfície, donant-se terres de composició geològica que daten del període cal•lovià, en part rics en marbres calcaris argovians i calcària degradada que componen aquesta tan mítica calcària de Premeaux.

Els vins d'aquesta vinya se solen definir per una estructura marcadament mineral, amb el complement perfecte de la major cremositat que solen mostrar els vins de Meursault, jugant amb els components florals i despuntant amb les espècies més característica.

La collita 2004:

Referent a les condicions climàtiques de la collita, l'any 2004 s'explicaria amb una descripció d'any humit clàssic, no exempt de problemes d'oídium, míldiu, podridura i alts rendiments, fins i tot afectada per tempestes de calamarsa, que de per si no afecten a la qualitat del raïm, podrien afectar a la quantitat, i que presagiaven una desastrosa collita, l'expectativa de la qual va ser corregida gràcies a un meravellós setembre sec, que va permetre una maduració equilibrada del raïm.

Curiosament una de les tempestes de calamarsa que més dany va fer a la zona de la Côte de Beaune va afectar sobre manera a la veïna Volnay, i en menor mesura a les vinyes de Meursault més properes al límit municipal de Volnay, deixant la zona dels 1er Cru de Meursault bastant salvaguardada.

Aquestes condicions van permetre obtenir vins blancs amb alts nivells d'acidesa, de correcta maduració fenòlica però no absentes de nivells d'alcohol mitjanament elevats. A causa d'això i que l'hivern del 2004/2005 va ser fred, es van produir fermentacions malolácticas llargues i suaus, que van durar fins i tot ben entrades la primavera del 2005. Un any per als blancs, en molts sentits, clàssic.

El tast:

Durant la vetllada es van servir a cegues les set ampolles, amb l'única informació de quins eren els cellers participants en la mateixa. La idea era trobar un fil conductor entre elles, veure com es reflectia el terròs a cada una de les ampolles i adonar-se de si existia algun condicionant clar procedent de la mà de l'home en la viticultura o la vinificació. Es van servir en el següent ordre.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Jean-François Coche-Dury

El metòdic i perfeccionista treball a la vinya d’en Jean-François Coche-Dury es percep en les escasses 0,32 hectàrees de Perrières-Dessous plantades entre els anys 1960 i 1974, on els seus baixos rendiments s'expliquen tant per l'edat dels ceps, com per la densitat de plantació, com per les podes en verd que realitza en Jean-François, encara que aquest últim extrem només és utilitzi quan sigui necessari, que va ser el que va succeir amb algunes dels vinyes a la collita 2004. Es tracta d'un vigneron clàssic, amb els dos peus a la vinya i el treball del qual al seu celler de Meursault es podria considerar clàssic, reflectint-se ja des del premsatge, amb una vinificació en la qual s’emprava un 50% de fusta nova per la criança.

Vaig anotar breument al bloc de notes que el vi número 1 em presentava una visual gens no pujada, i el nas del qual es mostrava amb intensitat estreta, entre el floral i el calcari, deixant alguna cosa de costat la fruita, i amb llampades t’especies, anís i fum, que semblaven delatar la seva necessitat de guarda per guanyar en ampolla. En boca era monumentalment edificant, amb una estructura delineada, mostrant tot el que semblava de manera molt equilibrada. Llarg a la seva final, però d'ànima subtil. Un gran inici per al tast.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Vincent Dancer

Des de l'any 1996 en Vincent Dancer està sorgint com un viticultor amb les idees clares, a mig camí entre modernitat i classicisme. Ell posseeix 0,29 hectàrees de Perrières, d'una parcel•la plantada entre 1963 i 1980, i la vinificació de la qual es realitza al 50% de bótes de roure nou al seu celler de Chassagne-Montrachet. Malgrat les condicions climàtiques del 2004, es va trobar amb un raïm sa que li va permetre iniciar la verema el 23 de setembre, produint una mica menys que 16 hectolitres del seu Perrières.

En tast em va semblar que percebia molt bones formes, de bona nitidesa, i amb els anisats entrellaçats amb el fum i lleugeres traces de fruits secs i pera blanca. Frescor i definició delaten un gran caràcter. La boca mossega amb nervi, viu i refrescant per acidesa. Sense fre ni complexos, sens dubte un dels millors vins de la sessió.

Meursault 1er Cru Clos des Perrières 2004 de Domaine Albert Grivault

El Clos des Perrières, amb les seves 0,9452 hectàrees d'extensió és propietat exclusiva de la família Bardet, la vinificació de la qual es realitza al seu celler de Meursault, criant els seus vins en un percentatge del 20% de roure nou, emprant la tècnica del bâtonnage de manera mesurada. Com curiositat, a part de Clos des Perrières, el domaine posseeix una altra parcel•la de Perrières, que s'embotella com a tal.

Pujat en daurat, amb un perfil aromàtic madur i exuberant, semblant un vi sobreextret ja per si mateix des de la vinya, amb notes clares de botrytis, com les mels i els xampinyons. En boca mostra estructura i densitat, però es queda una mica curt, tant per nervi com per intensitat. Un vi avorrit.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Comtes Lafon

Les 0,7680 hectàrees de Les Perrières-Dessous d'aquest celler tan reputat procedeixen de dues parcel•les, una de plantada el 1955 relativament propera a Genevrières, que es va veremar el 27 de setembre, i la més petita, plantada el 1983, sobre Charmes veremada l'endemà. La seva vinificació es va iniciar amb un premsatge suau, amb la rapa sencera. Maceracions pre-fermentatives en fred, fermentacions a temperatura controlada en bótes de roure, ús calmat del bâtonnage i sempre que es requereixi, donant pas a fermentacions malolácticas prolongades i suaus. La criança es realitza en bótes, que després del primer tràfec, solen passar a bótes de segon any. Després de la criança de 22 mesos, i després d'una filtració lleugera, passen cinc setmanes en tancs d'acer inoxidable per a la seva estabilització abans de l'embotellament. Dominique Lafon potser sigui dels vignerons més intel•lectualment inquiets i en la seva recerca per aconseguir l'equilibri s'ha mogut incessantment. Això sí, sembla que ja fa temps que va trobar el seu camí.

Joc delineat de nas, reflex d'un caràcter nítid entre la mineralidad, reflectida per una tensió gairebé agressiva i la floralitat, moguda subtilment per les aromes d'acàcia i la til•la. Nas precís però necessitat d'un major embolcall de complexitat, que només la guarda li proporcionarà. La boca també mostra aquesta tensió acida, seca, edificant. Segurament ara mateix no es troba plenament agradable, però denota unes sensacions que fan estar molt segur de la seva grandesa.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Thierry Matrot

Els Matrot posseeixen 0,5313 hectàrees de Perrières, on l'edat mitjana de les plantes se situa en els 55 anys. Thierry Matrot fermenta els seus vins amb bótes d'1 er a 5è any, durant unes 9 setmanes, a temperatura controlada vora els 20ºC, realitzant la maloláctica i criant els seus vins durant 12 mesos.

Una primera ampolla, una mica inexpressiva, sembla mostrar una certa contaminació, que fa que decidim deixar de costat aquesta referència i no valorar-la. A posteriori es va obrir una segona ampolla, que encara que bastant més expressiva, semblava mostrar un caràcter extremadament auster per valorar durant el tast.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Jacques Prieur

El Domaine Jacques Prieur, propietat de la casa Antonin Rodet, posseeix 0,28 hectàrees de Perrières, on la seva vinificació la realitza l'enòloga Nadine Goublin, mitjançant un premsatge de la rapa sencera, desfangat durant 12 hores posteriors al premsatge, amb la fermentació a temperatura controlada, realitzant la maloláctica completament i criant-se els vins durant 23 mesos.

El seu nas mostrava una correcta intensitat, però no destacava precisament per delineació ni per dimensió. Perfil aromàtic més proper a les notes de la criança, amb un component de greix que li aporta amplitud, però no excessiu equilibri. La boca es mostra greixosa, amb bon equilibri, però sense la definició i estructura dels altres bons Perrières. Un bon Meursault sense més ni menys.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Guy Roulot.

En Jean-Marc Roulot busca la frescor de l'acidesa en les seves vinificacions i per a això treballa les seves 0,2605 hectàrees de Perrières realitzant severes seleccions, fins i tot realitzant veremes en verd si és necessari. Els raïms són premsats, prèvia ruptura de les mateixes, per aconseguir majors nivells d'acidesa mitjançant una premsa pneumàtica de forma homogènia. La fermentació es realitza en bótes de roure d'Allier, vora del 25% de roure nou, a baixa temperatura. La utilització dels bâtonnage van perdent rellevància, però continua sent una tècnica amb què Jean-Marc es troba bastant còmode, i les criances al costat de les mares són altres dels instruments que implementa per aportar riquesa als seus vins.

Intensitat, nitidesa i definició són les seves dades d'identitat, aconseguint unir a més una matèria que li aporta un plus de complexitat. Nas definit i complet, que només necessita l'evolució de l'ampolla per aconseguir situar-se en una dimensió de perfecció, guanyant en profunditat i complexitat. En boca és edificantment àcid i fresc, amb la sensació cremosa ben mesurada, multidimensional en textures. Un vi magnífic i memorable.

Conclusions anotades:

Als 9 assistents al tast ens va sorprendre que en general extraguéssim conclusions molt aproximades sobre les nostres anotacions. Dels set vins tastats, vam fer una subdivisió mental amb 4 dels vins al capdavant, ja que sobresortien per nivell qualitatiu. Es tractava dels vins de Coche-Dury, Dancer, Lafon i Roulot, un quartet de luxe, en el qual cada un d'ells tirava endavant una expressió molt personal de Perrières. Descartat el Matrot per algun tipus de contaminació, per darrere quedava endarrerit el vi de Prieur. Encara que de factura correcta, no aconseguia l'expressió ni nitidesa dels quatre anteriors. I finalment, el Clos des Perrières, una ostentació de vinificació extrema, un pel madura. I és que la figura del vigneron sens dubte es mostra com verdader catalitzador del terròs i es reflexa en el seus vins.

Personalment, dins de la meva classificació mental vaig situar com millor vi al Perrières de Roulot, seguit molt de prop pel del Coche-Dury. Una mica darrere, en un estil intermedi, vaig situar el vi de Dancer i per últim, i més necessitat d'evolució en copa, el Lafon. Particularment, i amb tot l'atreviment del món em va rondar un pensament pel cap. És el vi més complet el que reflecteix millor el terròs de Perrières? Per a mi, la major definició de Perrières es trobaria en el que reflectien les ampolles de Coche-Dury o Lafon, però el vi que aglutinava les millors característiques qualitatives era el vi d'en Jean-Marc Roulot.

Finalment, no deixa de ser sorprenent que de la millor parcel•la a priori de Perrières, el seu vi s'allunyi tant, no ja del que s'espera d'un Perrières, sinó fins i tot d'un Chardonnay de clima septentrional, fins i tot clarament superat per un Chivite Colección 125 2004 que es va servir en el sopar posterior. Però això donaria per sucar-hi pa i ja he allargat massa aquest relat.

*Nota: El mapa modificat procedeix del llibre Nouvel Atlas des Grands Vignobles de Bourgogne de Sylvain Pitiot i Pierre Poupon publicat per Collection Pierre Poupon. La seva reproducció es realitza amb una intenció informativa, sense ànim de lucre i sense la pretensió de vulnerar la propietat intel•lectual dels autors i ni de la companyia editorial.

A l'Athenaeum de la Vigne et du Vin de Beaune, una de les grans llibreries existents a la xarxa, sobretot pel que fa al món de la gastronomia i en major profunditat, el vi, em vaig topar amb un curiós llibre, obra d'en Gérard Corret.

Es tracta d'un repàs fotogràfic de la col•lecció Eurociel, centrat aquesta vegada en els Grands Crus borgonyons, tant de la Côte d'Or com de Chablis, on es realitza un curiós exercici de mostreig fotogràfic a través de panoràmiques preses a nivell d'helicòpter. Un interessant treball, realitzat amb gust i cura, però des d'un vessant més il•lustratiu que informativa, ja que en la qualitat de les imatges dels 33 Grands Crus borgonyons es troba la seva virtut, ja que els textos i informació que apareix en ell s'extreuen de la BIVB.

No es tracta d'una obra de gran format (25 x 17 cm), però pot ser molt útil per utilitzar com a suport en tasts. La meva crítica en vers al llibre es que posats a retratar vinyes i pobles, es troba en falta un major reconeixements dels 1eres Crus, però això complicaria sobre manera aquesta obra. Un treball recomanable pels adeptes d'aquesta regió productora, però sense arribar a ser una obra essencial.

No, no ens enganyem. ViLaKia mai no va néixer amb la vocació de donar visió de la gastronomia que tinc ja que, malgrat tenir un interès i curiositat pels diferents vessants de la mateixa, els meus coneixements sobre la història i les tècniques de cuina s’allunyen bastant de la base suficient per parlar-ne. Malgrat això, m'atreveixo a llançar aquesta entrada del bloc amb un breu llistat de restaurants i tavernes que he tingut el plaer de gaudir durant una breu estança per la Borgonya, ja que en ells s'alien de forma més que destacable el tracte del vi amb el saludable acte d'asseure's en una taula per alimentar-se.

Bruno: Aquesta taverna en ple centre de Dijon està regentada pel Bruno, un enòfil en tota regla, amb un interès destacadíssim pels embotits, la xarcuteria i la carta de vins del qual presenta una profunditat i rotació digna d'admiració. He dit carta de vins? Em refereixo a les 4 pissarres de noms repletes de fantàstiques referències, no només de Borgonyes, sinó també de la resta de França. Van caure en la nostra visita un delineat Meursault Village 2004 de Lafon, un fantàstic i finíssim Chambolle-Musigny 2002 del mestre Mugnier, un irregular Gevrey-Chambertin 1er Cru Aux Combottes 2004 de Dujac, un madur Vosne-Romanée 2001 de Meo-Camuzet i un Corton Bressandes G.C. 2000 de La Pousse d'Or, per donar exemple d'alguna de les més de 800 referències que tenen al celler. En aquest ambient és freqüent trobar-se amb gent de la professió, com sommeliers, crítics i cellerers, i compartir copes, embotits, formatges i experiències. L'únic però que li poso a la barra del bo de Bruno és que no es pugui menjar quelcom mitjanament calent, però això segurament en restaria bastant al bon tracte i servei que dispensa als seus comensals.

Chez Guy: En ple centre de Gevrey-Chambertin es troba aquest restaurant, regentat per en Guy i la seva família, amb ell com cap de sala, la seva dona i filla acompanyant-lo en el servei i el seu fill darrere dels fogons. Per als que tenen ganes d'asseure's a gust en un ambient modern, amb la companyia de cellerers i menjar un bon jambón persillé casolà o una cocotte de galta de vaca cuita durant 12 hores al vi negre aquest és el seu lloc. A més en Guy té la botiga de vins del costat i cada dia prepara una extensa llista de vins servits a preu de cost, pel que es fa necessari estar molt atents a la selecció i poder escollir magnífiques referències, sobretot de Gevrey-Chambertin, per acompanyar el dinar. Allà vàrem gaudir del sempre atractiu Nuits-Saint-Georges 1er Cru Clos de la Maréchale 2006 de Mugnier o d'un sorprenent Vosne-Romanée 2006 d'en Emmanuel Rouget a preus de botiga.

Caves Madeleine: Aquest petit local de Beaune, regentat per Laurent Brelin, més conegut com a Lolo, mereix una visita obligatòria per a tot apassionat del vi que passi per la ciutat. Es tracta d'un coneixedor del món del vi, no només del francès, del qual el seu treball i dedicació permeten al viatger sentir-se com a casa, creant dins del local un ambient de gaudiment i afinitat, amb el vi com vehicle de transmissió. La cuina no es queda endarrere i es complementa de meravella amb una atractiva selecció de vins, a preus més que atractius.

Ma Cuisine: Un altre dels llocs obligatoris de la ciutat de Beaune per a l'enòfil, això sí amb un ambient una mica més fred, però amb una cuina una mica més sòbria que la que trobareu a la Caves Madeleine. A la seva carta no falten els bons escargots à la bourguignonne ni el jambón persillé, i cal estar atents als menús a base de tòfones, però els falla una mica de major creativitat en la cuina. La carta de vins és aclaparadora, amb cents de referències ordenades per preus, el que suposa un cert desconcert a l'hora de buscar referències. La majoria dels noms que hi ha són molt grans (DRC, Roulot, Coche-Dury, Roumier, Lafon, etc.) però li falta una mica més de risc per ser del tot completa. Si esteu cansats de tant borgonyes (no és el meu cas), la resta de la selecció francesa és bastant completa, sobretot al Roine. Allà vam gaudir d'un madur Meursault 2004 de Coche-Dury i un elegant i directe Vosne-Romanée La Colombière 2006 del Comte Liger-Belair. El punt a millorar és la cristalleria, que no acompanya per a res la magnífica selecció de vins.

Auprès du Clocher: Segurament aquest sigui el local on més alt es deixi sentir el nivell de cuina, ja que s'uneixen tècnica i tradició en proporcions sensates. En ple Pommard trobareu aquest magnífic restaurant, on l'efectiu servei de sala i la cuina ben traçada de Jean-Christophe Moutet es complementen perfectament. Referent a la carta de vins, potser mancarà de major profunditat de les anteriors referències, però sempre es poden trobar referències més que interessants, com el Meursault Les Grands Charrons 2004 de Michel Bouzereau o el Pommard 1er Cru Les Arvelets 2001 de François Parent a preus correctes, sobretot per a França.

Le Chassagne: Mai no s'hauria de posar la referència d'un restaurant on no s'ha estat, almenys menjant, però no em resisteixo a indicar aquest petit local situat en ple centre de Chassagne-Motranchet, creat per un grup de productors locals que li van entregar les regnes de la cuina al Stéphane Leger i n'ha aconseguit una més que consistent ressenya en el panorama gastronòmic borgonyó. Per desgràcia, la nostra reserva no va arribar a temps i és que és fa necessari avisar que per a poder menjar en cada un dels locals esmentats (menys en el bar de pernils d'en Bruno) es imprescindible realitzar la reserva prèvia, ja que solen ser locals amb bastant d'afluència de públic.

Espero que aquesta breu volta gastronòmica sigui del vostre gust.

Els meus coneixements sobre el Douro i el seu vi històric, el Porto es resumeixen de la manera més teòrica possible i amb el tast com únic llaç pràctic, però recentment he pogut gaudir d'un cap de setmana hedonista i il•lustratiu, del que només puc expressar sentiment de fascinació i agraïment pel que he viscut durant aquets tres dies.

El programa del viatge s'iniciava amb la visita a les instal•lacions que té en la Rua de Serpa Pinto de Vila Nova de Gaia la companyia Niepoort Vinhos S.A. on ens esperava la Verena Niepoort, cinquena generació, al costat del seu germà Dirk, dels Niepoort i en José Rodrigo Nogueira, també la cinquena generació dels Nogueira com mestres mescladors del celler. Per una millor i més profunda il•lustració de l'obra d'aquesta família vinatera portugueso-holandesa us recomano el fenomenal article escrit per en Luís Gutiérrez, ja que el meu relat respon més a la necessitat de compartir l'experiència viscuda que a la virtut d'il•lustrar les aventures dels Niepoort.

Però seguim amb el relat. A Vila Nova de Gaia l'activitat comercial és incessant, amb la continuada circulació de camions carregats de caixes de vi, entrant i sortint de les diferents bodegues. I és que des de la porta del celler s'observen unes quantes instal•lacions del grup Symington. Un breu passeig entre les velles pipes on es crien els Colheitas i veure l'espectacular sala de criança de les garrafeiras, bucòlic tresor vinícola, que trasllada a l’enòfil més llustrat al major dels estats d'emoció. Obrim boca provant els Ruby Dam que tira cap a la fruita, el Tawny Dee d'imatge aterridora, el deliciós White 10 Years Old, al costat dels Late Bottled Vintage 2005, el Colheita 1998, el Vintage 2007, el Tawny 20 Years i el Crusted (embotellament 2007) del celler, anotant al bloc les meves preferències pel 10 Years Old White, el Vintage 2007, que ve molt gran i el Tawny 20 Years, com valor segur. També varen presentar-se molt interessants el Crusted, el meu primer crusted i el Colheita 1998.

Després del tast, vam menjar en l'Adega São Nicolau, una molt cèntrica taverna de Porto, on vam beure un Navazos-Niepoort 2008, el fruit de la roca calcària més mineral que he pogut provar, un Redoma Branco Reserva 2008, encara per dominar i el OmLet 2005, un joint-veinture entre els Niepoort i Telmo Rodríguez en el Douro que no li vaig acabar de veure la gràcia. De postres vàrem gaudim amb una deliciosa Garrafeira 1977 de Niepoort, seriosa i voluptuosament densa. El dinar va valer la pena, amb un fenomenal arròs al costat de pop arrebossat. Des de el centre de la ciutat de Porto s'aprecia una ciutat senyorial, històrica, plenament mereixedora de ser patrimoni de la humanitat.

D'allà ens vàrem apropar a una altra de les instal•lacions del celler, en la rua Cândido dos Reis, antiga casa d'Osborne a Porto on es realitzen les funcions d'embotellament i etiquetatge dels vins. Breu visita, encara que vam tenir temps d'apreciar la bellesa de les instal•lacions. Des d'allà vam sortir cap al Douro, on ens esperaven en la Quinta de Nàpols. Llàstima el no tenir més temps per gaudir de la ciutat de Porto i Vila Nova de Gaia, ja que la imatge que deixàvem era bucòlica i plena de bellesa. Ja tenim una altra excusa per tornar.


La Quinta de Nápoles, amb les seves 30 hectàrees de vinyers, va ser adquirida l’any 1987 pels Niepoort, i en ella es va rehabilitar el cos del celler, convertint l'espai en una formidable unió entre les pissarres de les terrasses de la Quinta de Nàpols, la Quinta do Carril, els meandres del riu Têdo i les instal•lacions modernes de la Quinta. Allà és on s’envelleixen els vins tranquils del Douro que elaboren els Niepoort.

Just a l'entrada ens trobem amb el Dirk Niepoort, ànima del celler, dinàmic i innovador, però amb un ull sempre posat en la tradició vinícola del país, i l'esperit renovador que va moure, en gran part, els fonaments del Douro i va alçar en el panorama europeu els vins tranquils del Douro. Amb ell estava en Luís Seabra, mà dreta de Dirk, un tipus fenomenal amb qui vàrem passar molt agradables moments. Abans del sopar vam provar els mosts dels tancs de fermentació de la collita 2009 i tastar els blancs que es crien en diferents tipus de dipòsits i fustes. Sincerament, ni tinc la formació adequada ni interès per a parlar-vos de proves, ja que em considero un consumidor i com a tal, només he d'esplaiar-me en vins que estan en el mercat, però l'exercici de provar unes 50 mostres en dos dies de blancs, negres i Portos es va presentar de manera molt natural i sense suposar un excessiu esforç. Això sí, soc incapaç de fer un informe complet sobre el mateix.

En el sopar, amb el deliciós menjar que va elaborar Maria José, cuinera del celler vam provar un doble màgnum de Redoma Branco Reserva 2008, un polèmic doble màgnum de Charme 2006, un deliciós doble màgnum de Batuta 2001 i un màgnum de Vertente 2007 una mica més lleuger. El Batuta 2007 mostra les bones maneres de l'anyada i el vi elaborat per a la Col•lecció 75º Aniversari Vila Viniteca per Niepoort 2007, procedent d'una vinya centenària que va ser replantada recentment, que pinta molt bé.

Els generosos van venir amb noms com el Vintage 1982, el Vintage 1964, Niepoort Tawny 20 Years (embotellat l’any 1983) i un Niepoort 1863 (en format 37,5 cl.). Sincerament, massa emocions, però destacaria la frescor del 1982, la concentració del Tawny 20 Years i el nervi del 1863, meravellós record dels Portos del segle XIX. A la fi de la festa el Dirk sempre li agrada trencar amb un Riesling, en aquest cas un Riesling 2003 de Niepoort Projectos, segurament el millor riesling ibèric que he tingut el gust de provar, però va voler sorprendre'ns amb una misteriosa ampolla etiquetada com Quinta de Juncal Colheita, embotellada en 1947. Magnífica concentració i profunditat per a aquesta veterana ampolla.


A l'endemà ens esperava al Vale Mendiz, on té la belles instal•lacions de vinificació el celler, en Nick Delaforce encarregat de la coordinació de la collita i vinificació dels Portos. Allí vam poder veure el procés de recepció del raïm, l'última de la collita 2009, pesatge i control en la taula de selecció prèvia al seu desrapat. D'allà es transporta el raïm als magnífics dipòsits circulars de granit per a realitzar el bell procés del trepitjat del raïm, de manera artesanal, donant inici a la fermentació, que desprèn la seva aroma en l'ambient.

Vàrem tastar els mosts ja fermentats i també vàrem provar partides de diferents vinyes. Allà també es cria el Charme, el vi negre més elegant de Niepoort, on vàrem provar diferents barriques del 2008, al costat d'un vi que elabora al juntament amb el Raúl Pérez, afamat cellerer. El dinar el vàrem realitzar amb part del equip de treball, dins d’un ambient molt familiar, al costat d'unes delicioses sardines a la brasa, acompanyades per un Redoma Branco 2008, el negre de la casa (collonut segons els meus companys), el Solar de Serrade Vinho Verde Tinto 2008 (també collonut en van apuntar), el Diálogo 2007 (versió portuguesa de l'Alonso Quijano) i vam acabar amb una crema casolana caramel•litzada, amb unes copes del Vintage 1983 i un Vintage 2007, en format 37,5 cl. Bona estona d'assossec, entre vinyes i pissarra.

De tornada a la Quinta de Nápoles, vam pujar al mirador del Douro des del Casal de Loivos per apreciar la bellesa de les terrasses sobre el Douro, passejant per l'encantadora estació de Pinhão i veure com arribava l'antiga locomotora de vapor que circumval•lava el riu. Vaig aprofitar la tarda per a escapar-me a visitar alguna de les Quintes clàssiques de la zona, com la preciosa Quinta de Noval, la Quinta de Juncal o la Quinta de la Rosa, entre altres, en un magnífic passeig de dissabte per aquesta bella part del Douro.

Abans del sopar, vam provar els altres negres tranquils en els seus diferents dipòsits, com el Fabelhaft, un dels pilars comercials del celler o el deliciós Robustus, procedent de la Quinta do Carril i que el seu envelliment es realitza en grans bottis venecians.

Obrim durant el sopar amb un parell de Champagnes, el Fiével Comte de Marne de Charles Mignon i un Blanc de Blancs de Jacques Selosse (es tracta del Brut Initial amb degollament del 2004) mostrant-se una mica fatigat. Amb els blancs secs vam provar un Hubacker G.G. 2005 de Keller, deliciós en nas però una mica bast en boca, una prova del Navazos-Niepoort 2008 amb uns dies d'obertura, una mica més cohibit que el de dia anterior.

A la taula també es trobava Paulo Ruão, l’enòleg del Viosinho 2008 de Lavradores de Feitoria, un molt interessant blanc amb similituds a una Sauvignon fresca, que ens va explicar com funciona aquest interessant projecte, del que també forma part en Dirk Niepoort. Però seguim, ja que després de la decepció d'un oxidat Meursault 2000 del mestre Coche Dury, va aparèixer una gran revelació per a mi, l’Alvarinho Soalheiro Primeiras Vinhas 2008, un dels Alvarinhos més minerals que he tingut el plaer de gaudir i del que m'he fet seguidor.

Però que no decaigui la festa. Amb els negres van arribar grans ampolles. El primer, servit a cegues com la majoria dels vins, es tractava d'un fi exponent de l'elegància i la profunditat, de nom Mouchão 1963, i que en la meva ignorància havia desconegut la potencial grandesa d'aquest Alicante Bouschet de l’Alentejo. Un monument vínic vivent, encara que em diuen que poc té a veure amb els Mouchão contemporanis. Li va seguir el Saint Joseph 1998 de Pierre Gonon, hereu del mestre Trollat? El temps ho dirà, però mostra molt bones maneres.

Una ampolla molt gran de Robustus 1990, postil•lat com un vi salvatge en joventut, ens va permetre realitzar un fenomenal exercici de translació dels vins tranquils de Dirk en el temps, que es va venir a certificar amb el Redoma 1991, l'enteresa del qual sorprenia i un complet Redoma 1994. Una mica més subtil es va mostrar el màgnum del Beaune 1er cru cuvée Guigone de Salins 1993 de Louis Jadot elaborat per als Hospices de Beaune, però no tan intens ni profund, i és que el nivell havia estat molt alt.

Llavors van arribar els Portos amb un màgnum del Vintage 1942 de Niepoort que em va semblar completíssim, servit al costat de dues ampolles molt diferent del Três Gerações Porto de Niepoort, un Porto centenari, servit de bon tros amb afecte pel Dirk, com a mostra del bon treball que duu realitzant la seva família des de l’any 1842. La millor de les ampolles es va mostrar amb grandesa, oxidació i concentració ben ajustades i un nervi marcadíssim. Trosset d'història del Douro.

Per a finalitzar l'acidesa de la Riesling 2008 de Niepoort Projectos i el Trittenheimer Apotheke Auslese Riesling 2006 de Grans-Fassian, donant per acabat un sopar deliciós a la llum de la lluna com a testimoni, amb la calor de les parets de pissarra com reguladora tèrmica, juntament amb una magnífica companyia. Què més es pot demanar?

El diumenge, desprès un cafè de comiat amb el Dirk, vàrem baixar a menjar a Porto, on vam tornar a comprovar les bondats del Soalheiro PV i cap a l'aeroport que hi falta gent. Aquest seria a grans trets el cap de setmana que vàrem viure, sinó fos que en els petits detalls es troba el sublim de la nostra estança allà. Gràcies als Niepoort i al seu importador Vila Viniteca per l'experiència que m'han permès viure.

Annexos fotogràfic:

Niepoort (Vinhos) S.A.

Passeig pel Douro.