El 7, l'imprescindible bar de vins de Girona

Set de vins. Des dels primers dies de gener, té les portes obertes el 7. Es tracta del nou bar de vins de la ciutat de Girona, situat tot just a les belles arcades de la Plaça del Vi.

Aquest projecte, sorgit de la unió entre Roger Viusà, jove sommelier de sobrada vàlua professional i, Carlos Orta, propietari del restaurant Villa Más a S'Agaró i apassionat enòfil, neix amb la vocació de ser un punt de trobada per als amants del vi però també un local que brilla amb llum pròpia dins de l'oferta gastronòmica de la ciutat.

Es tracta d'un winebar amb un servei de sala continuat des de les 9 del matí fins a les 12 de la nit. El restaurant pròpiament dit fa un horari de 13 h. a 16 h. oferint un menú de migdia de 22 euros i de 20 h. fins les 23h. amb una oferta de plats més que interessants. Allà trobarem un ambient jove i animat, amb un continu moviment de clientela, on es fa recomanable reservar taula.

La carta de vins presenta un obert i atrevit enfocament cap als vins naturals i biodinàmics, amb una selecció de vins més que interessants servits a copes. També trobem una defensa dels vins de la terra però amb una mentalitat oberta amb la resta de la selecció. Molt recomanable la selecció de vins blancs italians de maceració pel·licular o els vins negres del Jura.
 

Sens dubte, un punt de trobada molt recomanable on compartir una bona copa de vi.

7 (Set)
Plaça del Vi nº7
17005 Girona
Tanca diumenges i dilluns al migdia (obren a les 20h.).
Tel: +34 972 215 604

Desig

El després i l’abans del Musigny Blanc

Als menys versats en el tema els sorprendrà, però a la terra dels més elegants vins negres de la Borgonya va existir i existirà un Grand Cru blanc elaborat amb el raïm Chardonnay. Es tracta de l'únic Grand Cru blanc de la Côte de Nuits que es pot elaborar des que existeixen les apel•lacions d’origen franceses.

Entre les 10,85 hectàrees d'extensió que té el Grand Cru de Musigny, el major propietari per extensió és el Domaine de Comte Georges de Vogüé qui posseeix fins 7,12 hectàrees d'aquest Grand Cru. Aquest, quinta essència de l'elegància borgonyona, actualment està compost per tres lieux-dits o parcel•les: Les Musigny (o Les Grands Musigny) amb una extensió de 5,90 hectàrees, Les Petits Musigny, on les 4,19 hectàrees són propietat del Comte de Vogüé i els dos sectors de 0,77 hectàrees d'extensió de la Combe d'Orveau. És interessant veure amb la perspectiva del temps aquest mapa del segle XIX on ja s'apreciava l'aclaparadora concentració de terres que posseïa aquest històric Domaine a Musigny.

Aquest domini de vinyes explica que hi hagi fins a vora 0,65 hectàrees de raïm blanc plantades a la part alta de Les Musigny, reminiscència de quan s'emprava aquesta varietat blanca per barrejar una desena part de la mateixa amb el vi negre, vestigi d'una viticultura ancestral. D'allà sortia el raïm que va permetre elaborar al Domaine Musigny Blanc fins a la collita 1993.

Quin és el motiu per el que no podem trobar vi etiquetat com Musigny Blanc a les collites de finals dels noranta i principis del segle XXI? La resposta és molt senzilla. Durant els anys 1986, 1987, 1991 i 1997 es van realitzar una sèrie de replantacions de la vinya, pensades en substituir les velles vinyes que van provocar una lògica desclassificació dels vins a Bourgogne blanc genèric. Lògicament ja han passat més de 25 anys des de la primera replantació i ara està a les mans del Domaine comercialitzar de nou un vi sota la senyera de Musigny Blanc, però la prudència i el bon saber fer del gerents de la propietat han determinat el que encara no es comercialitzi.

I com a mostra d’aquest treball fa poc vam obrir una ampolla del Bourgogne Blanc 2002 de Domaine de Comte Georges de Vogüé, un vi vinificat a la borgonyona, amb la seva fermentació en bóta i una criança en fusta poc marcada. Es tracta d'un vi auster, franc, segurament propi de les terres de les quals procedeix, terres calcàries de Comblanchien on la oolita té el seu protagonisme. Una aromàtica que s'obre amb l'aire, deixant veure una molt bona interpretació de la collita, amb la profunditat mineral ben compensada per la maduresa i la densitat, amb l'alcohol ben integrat. En boca mostra nervi, densitat i estructura, però amb l'equilibri per senyera. Segurament es tracta d'un rara avis, però sens dubte estem davant d'un gran Borgonya blanc.

Tornant a Sancerre junt als Cotat

Simple i amena. Així s'ha tornat la meva relació amb el món del vi. Un pretext per ajuntar-nos amb uns amics, obrir ampolles i gaudir, sempre vora una taula. Segurament aquest tipus d'experiències no siguin tan complexes com les maratonianes sessions de tast que s'imparteixen en congressos i fires o realitzant visites enològiques a les regions productores del vi, però sens dubte es tracta d'una manera més senzilla i propera per als que volen gaudir amb el vi.

Amb aquest pretext, fa poc vaig organitzar una vetllada on poder provar alguns Sancerre de la família Cotat, vells coneguts d'aquest bloc i segurament els vignerons que aconsegueixen elaborar els més delineats i estilitzats Sauvignon blanc del planeta. Però clar, això de Sauvignon Blanc quan parlem de Sancerre sona a etiqueta imposada per la moda dels varietals. Sancerre amb majúscules sense dubte.

Encara que els inicis del tast no van ser precisament encoratjadors. Per iniciar la vetllada, obrim el Sancerre La Grande Côte 2000 de Pascal Cotat, pura mostra d'una Sauvignon poc madurada, possiblement condicionada per les circumstàncies de l'anyada, on els trets vegetals emmascaren tot el conjunt del vi. Un vi per retastar en un temps, però que no presentava el perfil que tant ens agrada dels vins d’en Pascal. Després d’aquest un Sancerre Les Monts Damnes 1997 d'en Pascal Cotat, que va ser descartat per una oxidació galopant, molt destacable a la fase visual i on les aromes de mels i ceres emmascaraven tot el conjunt. Pensant en l'atreviment de qualificar aquest vi com afectat per una oxidació prematura (premox) amb 14 anys a l'esquena i coneixent la possible longevitat dels Sancerre dels Cotat, m'inclinaria a pensar que es tractava d'una ampolla que havia estat mal conservada.



Després aquestes dues petites decepcions, es va fer la llum i van aparèixer dues magnífiques demostracions de la bona feina de la família. Primer amb un Sancerre La Grande Côte 1996 de Francis Cotat, molt obert i melós, amb aromes de fruita blanca neta i algun record natural de fruita exòtica, però sense rastres d'artifici. En boca es mostrava ple, amb amplitud i bona densitat, deixant una mica de residual encara per fer. Sens dubte una ampolla magnífica que mostrava totes les actituds per seguir evolucionant magníficament. Després d'ell va aparèixer el Sancerre La Grande Côte 1994 de François Cotat, fill d'en Paul Cotat, i que aleshores ja s'encarregava de les vinificacions conjuntes de la família. Recordar que tot i tractar de tres etiquetes amb tres noms de vignerons diferents, a la pràctica tant els vins d'en Francis Cotat, el seu germà Paul, el seu fill Pascal i el seu nebot François s'elaboraven en aquell moment al mateix celler i seguint els mateixos mètodes de vinificació. En realitat la figura d'en François guanya molta rellevància en aquesta tanda de vins, ja que 2 dels 3 vins els va vinificar ell, emprant els mètodes tradicionals de la zona.

Però tornem a La Grande Côte 1994, l'etiqueta indica un gegantí Chavignol, poble on es situaven el celler i la majoria de vinyes que posseïa la família, però que en realitat La Gran Côte es tracta d'una vinya d'una hectàrea situada al veí Amigny, on tenen un lot de vinyes velles que els permet elaborar aquest monument de rectitud mineral, deliciós i complicat a parts iguals. Un vi on la seva major virtut és la de tenir-ho tot i a més, ben posat. Vi amb majúscules.

Malgrat els inicis, la vetllada va certificar que poder tastar vins d'aquesta família amb anys és una delícia, a més de ser factible, ja que encara es poden trobar els seus vins i els dels seus respectius fills a preus moderats, circumstància que per desgràcia no passa amb el mestre Edmond Vatan. Seguirem gaudint amb ells.

Articles relacionats:

Breus trobades amb en Pascal Cotat (En castellà)

Sancerre Els Culs de Beaujeu 1999 de François Cotat (també en castellà)

Presentació de l’etiqueta de Berg Schlossberg 2009

D'una de les més qualificades vinyes de la històrica regió vitivinícola del Rheingau, a Alemanya, bressol de les veremes tardanes que més ennobleixen a la més divina de les varietats de raïm, la Riesling, la Weingut Georg Breuer elabora un dels puntals qualitatius en la regió.


Es tracta de la vinya Berg Schlossberg, situada a turó de pronunciada pendent, on s’arriba a punts de fins el 64% d'inclinació, i divers en orientacions, situat a la part més occidental del municipi de Rüdesheim, on la Riesling arrela en un conjunt de sòls de pissarra ensorrada rics en quarsita. Aquí el celler té 3,3 hectàrees que des de la collita 2010 són conreades seguint paràmetres ecològics, i en les quals 2,5 ha. són destinades al cultiu de la Riesling, amb plantes d’edat al voltant dels 30 anys.

Des de l'any 1980 l'etiqueta del Berg Schlossberg és encarregada a un artista perquè intenti exalçar la identitat de l'ampolla, i precisament per l'etiqueta del Berg Schlossberg 2009, que recentment ha estat comercialitzat, es va encarregar la il•lustració a l'artista zamorà José María Mesquita Gullón. El passat 27 d'abril va tenir lloc a Girona la presentació de l'ampolla, comptant amb la presència de Theresa Breuer, filla del malaguanyat Bernhard Breuer i de l'artista Mesquita Gullón, que ens van acompanyar en un acte organitzat per Vins Alemanys, el seu importador a Espanya.

Breu informe sobre la collita 2009

Després d'un hivern molt fred i amb bon nivell de pluges per a la preparació de la collita, les temperatures es van recuperar de manera que al mes d'abril es van registrar la segona mitjana més alta des de l'any 1884, només superat pel mes d'abril de la collita del 2007, cosa que va suposar començar amb cert avançament, a mitjans de mes, l'obertura de les gemmes. Per sort el mes de juny es va presentar més fresc i humit, havent acabat la floració els primers dies del mes, es va presentar la pluja tan necessària per als sòls de Berg Schlossberg. Lògicament l'estiu es va mostrar amb un increment de temperatures que van permetre una òptima maduresa fenòlica, acompanyada per una òptima ventilació i inversió tèrmica a les nits que varen permetre mantenir les condicions sanitàries adequades. Així fins a l'octubre, on es van recuperar les temperatures i la hidrometria adequada. Per sort, la setmana anterior a la collita es va poder tenir un temps estable i podent recollir, lògicament a mà, el fruit per poder ser vinificat a les instal•lacions de Rüdesheim.

Allí es va fermentar el most en grans bótes de roure alemany, amb els clàssics Stück, de 12 hectolitres de capacitat i els doppelstück, amb el doble de capacitat, romanent allí fins al moment del seu embotellat, prest per a la seva comercialització que no es va realitzar fins almenys 18 mesos després de la collita. L'analítica del Berg Schlossberg 2009 revela les dades d’un 12% d'alcohol, amb una acidesa total de 6,8 grams i 2,5 grams de sucre residual, produint uns 5.100 litres de vi.

El resultat és un vi, que malgrat la seva edat, mostra les seves credencials de fermesa i austeritat, complex en matisos però equilibrat en intensitats, tant aromàtiques com gustatives. Records cítrics bé matisats, sense estridències artificis, amb la complexitat mineral encara per desplegar i una acidesa en boca que deixa un òptim balanç, deixant clara les seves credencials de vi sec sense embuts. Una nova mostra de Berg Schlossberg amb l'inconfusible segell de la casa Breuer.

Després de la presentació de l'anyada, l'etiqueta i el vi, van venir el Berg Schlossberg 2008 (12'0% vol. / 7'8 acidesa total / 4'8 sucre residual) com comparativa amb una anyada més recent, i per calibrar el seu potencial de maduració vam tastar Berg Schlossberg 1996 (11'9% vol. / 8'3 acidesa total / 7'6 sucre residual) i Berg Schlossberg 1990 (10'9% Vol / 10'2 acidesa total / 9'5 sucre residual ) i malgrat el gran nivell, sobretot del sorprenentment jove 1990, prefereixo deixar en un segon pla les valoracions dels mateixos ja que l’exercici comparatiu, malgrat el plaent del mateix, fa que es perdi la perspectiva respecte al 2009 , però aquest 1990 és un dels més grans rieslings secs que he tingut el plaer de gaudir.

Annex fotogràfic:

Presentació mundial del Georg Breuer Schlossberg 2009

Visita a la Weingut Georg Breuer

La millor Savoia de la mà dels Dupasquier.

Quan el Roine s'endinsa per l'històric ducat de Savoia els seus meandres van guanyant en magnífics paisatges, on petits llacs sorgeixen, s'allotgen idíl•lics poblets enclavats a les pronunciades pendents, circumdats per pastures on descansen tranquil•les les vaques i als turons més assolellats es planten belles vinyes.


A Jongieux, una d'aquests delicioses poblacions, trobem establerta a la família Dupasquier, família de vignerons, on sorgeix la figura d’en Nöel Dupasquier com a far patriarcal i de qui el seu treball durant anys ha demostrat que ens trobem en una regió vinícola que mereix tenir una major ressonància mediàtica.

Les vinyes

La família Dupasquier té unes 14 hectàrees de vinyes repartides entre Jongieux i Lucey, amb 2,5 hectàrees situades al pronunciat turó de Marestel que s'alça fins els 450 metres d’alçada, ric en sòls d’una consistència calcària pròpia dels sòls Kimeridgians. Dins de les 7 hectàrees de varietats negres hi ha plantades Gamay, Pinot i Mondeuse, autòctona cosina de la Syrah, i en les 5,5 hectàrees de varietats blanques podem trobar Chardonnay i les autòctones Jacquère i Altesse. Les vinyes tenen una orientació cap a l'Oest, protegint per alguna de les muntanyes més altes del massís del Jura dels freds vents provinents dels Alps, aconseguint una òptima maduresa del raïm.

Meticulós treball a la vinya, però intentant fer una intervenció mínima, seguint una viticultura allunyada dels productes de síntesi, amb veremes manuals, metodologia lògica apreciant les pendents que aquí trobem, utilitzant podes aplicant la tècnica Guyot.

El treball dins del celler

Les instal•lacions familiars es troben en ple Aimavigne, nucli situat als peus de la muntanya Charvaz, una de les muntanyes més meridionals del massís del Jura, on els vins blancs es crien en grans bótes de fusta vella vora els 12 i 18 mesos depenent la varietat, emprant la mínima quantitat de sulfurós possible, i els remuntats necessaris posteriors a la fermentació. Una vinificació que frega els mètodes emprats per als vins naturals, encara que és interessant escoltar les paraules de Nöel i el seu fill David vora les etiquetes a l'hora de vinificar.

Per als vins de Savoie treu varietals de jovial i fresc Gamay, correcte i madur Pinot, i un especiat, magre i delineat Mondeuse en els negres. En vins blancs elabora també un Chardonnay una mica marcat per els llevats, un mineral i lleuger Jacquère i un Altesse, elaborat amb el raïm d'un petit vinya situat a Lucey, magnífica pedra de toc per iniciar-se amb aquesta varietat.

També elaboren un vi rosat i un escumós a força de Altesse, anomenat Fleur d'Altesse, que també dóna nom a una altra vinificació amb panses que elabora en determinades collites, mitjançant veremes tardanes.

I la joia de la corona, la Roussette de Savoie Marestel, elaborat amb la mateixa Altesse, procedent de les plantes més ancianes d'aquest cru específic i amb les quals s'aconsegueix un vi madur, ple, de caràcter propi i longeu. Un blanc deliciós del que he tingut el plaer de provar unes quantes collites, apreciant que madura de manera ideal amb la guarda amb ampolla.


Per als profans de la regió, val la pena escapar-se a conèixer els seus paisatges, la seva gent i la seva cultura, on s'inclouen els seus aliments, sobretot formatges i vins. Es dóna la circumstància que actualment no hi ha un importador que es dediqui a la comercialització dels vins del Domaine a Catalunya, encara que el celler està obert a la venda directa a particulars, amb uns preus més que raonable. Gràcies als savis consells del Andrés Conde que van aconseguir inculcar-me l'amor i l'afecció per aquest negoci familiar.

Annex fotogràfic de les diferents visites al domaine Dupasquier.

Desig

Reedició d'un referent: The Great Domaines of Burgundy

Una bona bibliografia sempre enriqueix i ens estimula, transportant-nos a moments únics, fotografiant les realitats que l'escriptor vulgui reflectir i que el lector acaba per interpretar sota el seu prisma. Un d'aquests essencials per a la biblioteca del neòfit s'ha renovat i ens presenta una anàlisi nova, profunda i completa dels més interessant cellers borgonyons.

Es tracta del llibre The Great Domaines of Burgundy, escrit per Remington Norman l’any 1992 i que va ser reeditat en una segona edició durant l'any 1996 i que just en aquest 2010 ha vist la llum en una tercera reedició, amb l'inestimable ajuda d'en Charles Taylor. En realitat, aquesta conscienciosa anàlisi de cellers es centra totalment en la Côte d'Or, deixant de costat les altres zones de la Borgonya vínica, tocant els millors productors de les 25 viles que inclouen tant la Côte de Nuits com la Côte de Beaune.

Una obra totalment recomanable, on els principals canvis es recolzen en l'evolució dels perfils dels cellers, mostra essencial de la dinàmica tan apassionant que sofreix aquesta tan noble zona francesa. Destaca el pas de 131 perfils de dominis recopilats per a la segona edició fins als 141 de l'actual, renovant la informació de cada una de les propietats. Aquesta ampliació s'explica no només per la incorporació de cellers al llistat, com els de la Sylvie Esmonin i Fourrier a Gevrey-Chambertin, Arlaud a Morey-Saint-Denis, Liger-Belair a Vosne-Romanée, Bertrand Ambroise o Domaine des Pedrix a Nuits-Saint-Georges, Rapet a Pernand-Vergelesses, Henri Boillot a Volnay, Patrick Javillier a Meursault o Michel Niellon a Chassagne-Montrachet, sinó també per canvis soferts, com exemplifica el Domaine Barthod-Nöellat a Chambolle-Musigny, que dóna pas al deliciós treball de la Ghislaine Barthod, complementant-lo amb el perfil del marit de la Ghislaine, en Louis Boillot, qui vinifica les seves parcel•la a les mateixes instal•lacions de Chambolle-Musigny, però on les seves vinyes i estil poc comparteixen amb els vins de la seva muller.

També ens explica i dóna llum a la situació de repartiment de propietats que ha suposat la jubilació d’en Bernard Morey l'any 2006, on els seus fills Thomas i Vincent Morey separen els seus negocis establerts a Chassagne-Montrachet. On trobem el cas similar de l'Alain Chavy i el seu germà Jean-Louis Chavy que fins a l'any 2003 seguien la feina del seu pare Gérard Chavy de Puligny-Montrachet, jubilat cap allà l'any 1994. Curiosament també a la collita 2003 els germans Phillippe Colin i Bruno Colin van separar el seu treball comú al Domaine Colin-Deleger de Chassagne-Montrachet, perfilant-se'n cada un amb una filosofia pròpia.

Dins també trobarem els primers passos de Domaine d'Eugènie a Vosne-Romanée, del que fos en un altre temps el Domaine René Engel, venut als propietaris del Château Latour a Pauillac (Bordeus)per la família després de la mort de Phillippe Engel l'any 2005. Finalment, es recupera la figura d'un dels negocis més establerts de la ciutat de Beaune, Bouchard Père et Fils, que l'any 1995 va ser adquirit pel grup Joseph Henriot.

I és que la dinàmica borgonyona és fascinadora i alhora incansable, on una obra tan completa com aquesta, pel seu caràcter estàtic, no pot incloure tots els canvis que es produeixen, però que el seu interior ens arriba a comentar actualitats com que la collita 2010 el Domaine Louis Carillon et Fils a Puligny-Montrachet, donarà pas a dos nous projectes separats, portats pels fills Jacques Carillon i François Carillon.

The Great domaines of Burgundy
Tapes dures: 288 págines
Editorial: Sterling
Llengua: Anglès
ISBN-10: 1402778821
ISBN-13: 9781402778827
Preu aproximat: 35 dòlars americans

Després de l'aparició del nou llibre de Clive Coates sobre la Borgonya i la reedició de l'obra de Remington Norman, a aquest humil lector sols li cap desitjar un impossible, que quedaria desfasat tan sols escriure's, però que complementaria aquest ressorgir de peces per a la biblioteca de l'enoguillat borgonyó. Es tractaria de l'actualització del cadastre aparegut a Making sense of Burgundy, escrit per Matt Krammer cap a l'any 1990, una obra difícil de localitzar, on la seva informació, valuosa encara, lògicament no ha sigut posada al dia. És un impossible, però per a creure abans cal somiar.

Un record

Passen les collites i el terrer queda. Hi ha éssers humans que saben cóm interpretar-les en perfecta harmonia i aconsegueixen en el vi ser un reflex on es veuen aquestes qualitats. Una d’aquestes persones ens ha deixat.

Sigui la visió de la Côte du Py a Morgon el meu petit homenatge per a un gran vigneron, Marcel Lapierre.

El Mestratge de la família Chave

La molt barcelonina botiga de vins Vila Viniteca està celebrant durant l'any 2010 el 75è aniversari de la seva obertura i entre els diferents actes que commemoren dita efemèride es trobava una monumental sessió de tast impartida per una de les figures més representatives de la viticultura mundial, en Gérard Chave del Domaine Jean Louis Chave, on la seva tasca ha sigut àmpliament relatada per la majoria de la massa crítica internacional i els vins del qual expressen de la manera més apassionada possible un dels terrers més identificatius de la França vinícola, el mític turó d'Hermitage.

El turó en xifres:

Situada en un dels meandres del riu Roine, entre els municipis de Crozes-Hermitage, Larnage i Tain-L'Hermitage, dins del departament de la Drôme, a l'oest del massís central francès, sorgeix com un dels bastions defensius del significat eteri del terme terroir. De les 134 hectàrees que tenen dret a la denominació Hermitage es podria fer una separació parcel•lària que respondria, a més de l’ús històric de la seva nomenclatura, a la riquesa de terres que en elles reposen, però majoritàriament es tracta d'una combinació de sols granítics, tan típics del massís central, en segon pla els dipòsits d'un delta que existia en l'era quaternària i en menor grau, terrenys argilosos d'origen datat en el Pliocè.

L'anomenada segmentació geològica es disposa d'Oest a Est, situant-se els terrenys més granítics, com Les Bessards o Varogne, més propers al riu. Els terrenys més calcaris, que responen als dipòsits d'una antiga glacera alpina, es troba just en la part central del turó, on se situen parcel•les com L'Hermite o Le Méal i finalment trobem els terrenys argilencs com es donen a Les Murets o Les Diognières. Aquesta combinació de terres es va matisant en les diferents segmentacions del terreny, variant les acideses dels sols, que unit a un desnivell d'uns 300 metres d'alçària, permet a l'enòleg jugar amb diferents components a l'hora d'elaborar el seu Hermitage.

Les tres quartes parts de la producció d'Hermitage es dedica a la Syrah i la resta es destina a produir Marsanne i Roussanne. Per als vins negres ha de participar un mínim de 85% de Syrah, permetent la llei fins un 15% de varietats blanques, encara que a la pràctica, gairebé ningú empra la barreja de varietats.

I a més de poder elaborar-se Hermitage negres i blancs, es vinifica un molt especial vi de palla (Vin de Paille), encara que la seva producció és més aviat testimonial, degut a que es veu dràsticament reduida, ja no només a causa d'un escorçador procés d'elaboració, en el que es necessiten fins a 4 quilograms de fruita per a cada ampolla, sinó també per una pressió legislativa que obliga el vigneron a desclassificar fins a 3 hectàrees de terrenys amb dret a Hermitage A.O.C. per produir una hectàrea d'Hermitage Vin de Paille A.O.C.

Les parcel•les de la família:

Al turó els Chave posseeixen 9,3 hectàrees de Syrah repartides entre les parcel•les Bessards, L'Hermite, Péléat (pràcticament treballada en règim de monopoli), Le Méal, Beaume, Les Diognières i Les Vercandières. De Bessards, terra granítica pura, sorgeixen els fonaments per edificar el seu Hermitage negre. El propi Gérard, per deixar clara la seva postura sobre la comercialització de vins procedents d'una sola parcel•la, comentava la necessitat d'emprar els raïms d'aquesta parcel•la per elaborar-lo, ja que els vins procedents de Bessards permeten obtenir una òptima maduresa i una càrrega tànnica setinada. Però no només de Bessards viu el vigneron i és en l'art de la combinació parcel•lària on radica el seu secret i per a això necessita conèixer l'equilibri dels components que aporten els vins procedents de les altres parcel•les.

Per al seu Hermitage blanc sols utilitzar una barreja de 80% de Marsanne i 20% de Roussanne, repartides en unes 4,6 hectàrees. Per a això empra el raïm que hi ha en les parcel•les Rocoule (Marsanne), Péléat (Marsanne molt anciana, amb alguns lots replantats l'any 2002), l'Hermite (on hi ha Marsanne i Roussanne), Maison Blanche (Roussanne) i Les Vercandières, on a part de Syrah, hi ha una mica de Marsanne, però de la que habitualment sol anar destinat per a la venda per als negociants. La viticultura aquí es realitza de manera sensata i llògicament, per lo contundent de la pendent, es realitza a mà, buscant rendiments baixos i una maduresa perfecta del raïm.

A part de les terres al turó, els Chave posseeixen 5 hectàrees de Syrah a Saint Joseph, repartides entre les parcel•les de Dardouille i Les Oliviers, a la comuna de Tournon, La Côtes i Sapelias a Mauves, Bachasson a Lemps i Pichonniers a Saint Jean de Muzols. D'elles elaboren un consistent negre, que serveix com magnífic introductor a la seva feina.

També existeix una petita línia de negoci, sota la marca J.L.Chave Sélection que es va començar a comercialitzar amb la collita 1995, traient un altre Saint Joseph, sota la marca Offerus i un Côtes du Rhône, amb el nom Mon Coeur. Actualment la línia de vins ha anat augmentant amb dos Crozes-Hermitage, el Sybèle blanc i el Silene negre, i dos Hermitage, un blanc, sota el nom comercial de Blanche i un altre negre anomenat Falconnet.


Breu contextualització històrica de la família Chave:

El Domaine Jean Louis Chave respon a una rica genealogia que es remunta a l'any 1481, quan un escrit eclesiàstic cita per primera vegada a la família com a viticultors de la zona i on les seves arrels onomàstiques responen a un possible origen ibèric.

Generació rere generació els Chave s'han anat transmetent coneixements i propietats, motiu que els ha permès mantenir-se com defensors del bon treball envers el vi, convertint el seu cas en únic dins de la denominació ja que en ells concentren dins d'un àmbit familiar un gran nombre de magnífiques parcel•les, contraposant-se amb la majoria de productors, que s'han convertit en grans emporis vinaters, com els M. Chapoutier, Paul Jaboulet Aîné o Delas Frères.

En Gérard Chave, nascut l’any 1935, és un personatge afable, intel•lectualment inquiet, on el seu amor per la gastronomia i la viticultura es reflecteix en el seu treball. Bon coneixedor de les seves arrels, respectuós amb el seu passat, ha anat mantenint una evolució constant aplicada en els seus coneixements tècnics. Actualment el Domaine és portat per en Jean Louis Chave, fill d’en Gérard, un home introvertit, preparat i perfeccionista. En Gérard està sempre darrere del seu fill i a pesar d’haver-li cedit la majoria de les decisions tècniques, la seva opinió continua sent de vital importància.

Vinificació:

Malgrat que una de les màximes dels Chave sigui el no canviar el que funciona bé, des de principis dels 90's s'ha donat una modernització dels elements de fermentació que el celler posseeix a les seves instal•lacions de Mauves, dins de la recerca d'un millor control de la temperatura.

Tots els vins negres del celler son desrapats totalment, realitzant la fermentació dins de grans tines obertes de fusta, aplicant suaus remuntats durant la mateixa. L'encubat es manté durant uns 3 o 4 mesos i d'allà passa a bótes d'uns 228 litres on realitza una criança que sols durar vora els 18 mesos. Encara que alguns autors consultats comenten l'ús de fins un 10% de fusta nova en la criança, el propi Gérard el xifrava vora el 3%.

Cada parcel•la es vinificada per separat i el mes de juliol es realitza un tast per completar l’assemblatge final, on la proporció pot varia segons cada collita. Amb aquesta barreja els Chave busquen els diferents components que participaran en el que la casa considera la imatge fidel de l'Hermitage. Segons en Gérard una de les normes del celler és no apuntar les proporcions de parcel•les que participen en la collita per a no repetir en les següents veremes, partint d'una base predeterminada, amb el tast i la memòria organolèptica com únics instruments emprats. Els seus negres es converteixen en un magnífic exercici d'equilibri entre la maduresa especiada de la Syrah, l’esperit eteri de la seva subtil complexitat i una edificant acidesa.

En determinades collites hi ha lots de parcel•les que se'n van per uns paràmetres analítics totalment esbiaixats als que els Chave conceben com el seu Hermitage prototípic, però on les seves qualitats organolèptiques les allunyen de ser descartades, ja que solen mostrar una major concentració. D'aquesta premissa neix la Cuvée Cathelin, un Hermitage fora de paràmetres, vinificat sota la mateixa recepta que el seu Hermitage. Tan sols s'han vinificado en les collites de 1990, 1991, 1995, 1998, 2000 i 2003 (es diu que trauran també en l’any 2005), responent el seu nom al nom del pintor, Bernard Cathelin, del quadre que decora la seva etiqueta. La seva escassa producció i el seu origen més aviat hermètic el converteixen en un perfecte objecte d'especulació.

Per als blancs es realitza una fermentació combinada, majoritàriament en bótes de fusta ja emprada, vora els dos anys de vellesa, i dipòsits d'acer inoxidable a temperatura controlada, parcel•la a parcel•la, varietat a varietat. Pel Gérard la Marsanne aporta finor i la Roussanne opulència. La criança, com la fermentació, és lenta i prolongada arribant a estar fins a 18 mesos dins de les bótes. Els passos en l'assemblatge de primavera responen també a un conscienciós ús del tast. Els seus Hermitage blancs són uns vins enigmàtics, ja que no es sustenten en una gran acidesa, sinó en una càrrega molt alta de glicerina, que li permet aconseguir una maduresa molt prolongada en el temps. Vins madurs i plens, on el moment de més gaudi s'assoleix amb el pas dels anys.

Aquí no hi ha segon vins. Els lots descartats de la barreja final són venuts a diferents negocis vinaters.

Finalment, els Chave elaboren en determinades collites un Vin de Paille, emprant raïms d'una vella parcel•la de Roussanne, amb algunes plantes de Marsanne, dins L'Hermite que es deixa assecar durant un mes i mig en la part alta de la bodega, on menys humitat hi ha. Es premsa i s'inicia la fermentació en bóta que es pot prolonga durant uns dos anys. Encara que la pràctica d'elaboració d'aquest vi dolç és ancestral, el bo d’en Gérard no es va prendre seriosament la seva comercialització fins a la collita de l’any 1986, elaborant-lo en les següents 1989, 1990, 1991, 1996, 1997 i 2001, convertint aquest escassíssim vi (uns 450 litres de producció màxima) en una rara avis. Un vi pur, saborós i complex, que convida a la meditació i alhora, exalta la vida.

Tastant alguns vins:

Durant el tast vam poder provar una bona vertical, tant dels seus Hermitage blancs, com del seu Hermitage negre, complementant la vetllada amb tres convidats, un de pedra, el Saint Joseph Offerus 2007 de J.L.Chave Sélection, un negre més que correcte i dos magnífics remats. Aquests van ser els vins que vàrem provar:


Hermitage Blanc 2005 de Domaine J.L. Chave

D'una any sec, gairebé tant com la collita del 2003, però no tan calorós com aquesta, se'n van donar uns estressos hídrics a les vinyes on només les plantes més velles van poder respondre, i gràcies a les magnífiques parcel•les que els Chave posseeixen, el celler va poder tirar endavant aquest magnífic Hermitage Blanc, destacant per un perfil aromàtic de joventut on l'alcohol es concep com un aliat per aconseguir la frescor. A la boca es mostrava llaminer, dens, carnós, encara que s'aprecia clarament la necessitat de la guarda per donar el millor de sí.

Hermitage Blanc 2004 de Domaine J.L. Chave

Una any per a blancs, on la vinya es mostrava encara fatigada per l'estrès hídric provocat per la canícula del 2003, però permetent als Chave treure una magnífica fruita, amb un bon nivell d'acidesa. Aquí ens enfrontem a un vi per domar, una mica pujada en els matisos i certa agressivitat alcohòlica. Els seus matisos aromàtics són de fruita groga madura. La noca es mostra més equilibrat que l'Hermitage Blanc 2005, amb un bon balanç. Amb els anys passarà a ser un bon Hermitage.

Hermitage Blanc 2002 de Domaine J.L. Chave

Males condicions climàtiques, amb fins i tot calamarsades a mitjans de juliol, semblava presagiar una any d'alts rendiments i un raïm amb un estat sanitari baix. Només els bons vignerons van saber treure cap a endavant un bon Hermitage i aquest va ser el cas dels Chave. Un perfil similar al 2004 en aquest blanc, on la complexitat encara es troba en una fase primària, i encara no mostra tota la grandesa que pot donar. Matisos més madurs al nas, amb les orellanes en primer pla i les herbes seques de fons. Bon nervi a la boca, amb una textura deliciosament untuosa, però sense fer-se pesada. Un blanc que la meva ment sempre concep acompanyat amb un arròs de muntanya.

Hermitage Blanc 2000 de Domaine J.L. Chave

Les perspectives per a la collita de l'any 2000 eren molt bones, conferint un caràcter ple per als Hermitage blancs, tal com els arcans defineixen una collita clàssica, generosa i rica en textures. Per desgràcia, deu anys després de la collita l'ampolla tastada encara mostrava signes de trobar-se en ple estancament en la seva fase evolutiva, en el que sols anomenar-se com a fase badoca que solen sofrir els Hermitage blancs. En Gérard ens comentava que sol fer falta uns 14 anys perquè els seus Hermitage blancs es recuperin del tot, encara que aquesta regla no s'ha d'aplicar com a dogma, ja que les diferents collites es comporten de manera diferent.

Hermitage Blanc 1999 de Domaine J.L. Chave

Totes les condicions que es van donar aquest any presagiaven una magnífica collita, amb alguna mica de pluja durant l'estiu, un agost càlid i un setembre sec. Llastimosament l'ampolla tastada durant la vetllada semblava mostrar-se excessivament evolucionada, tant en visual, amb un color or vell una mica apagat, com amb el seu nas, marcat per aromes terciàries, on fins i tot s'apreciava una mica de volàtil. Bon nervi a la boca, però l'estat de l'ampolla fa que no puguem tenir-la com a referència.

Hermitage Blanc 1989 de Domaine J.L. Chave

Un gran any, madur, sec, amb un raïm molt sa, es va presentar amb una magnífica ampolla a la vetllada. Profund en matisos, madur i mineral, amb complexitat mesurada, amb un buquet equilibradament potent, aromàticament atraient. Un blanc mundial, l'estructura del qual només seria superada per la seva persistència. És en aquestes ampolles on s'aprecia el mestratge de la família Chave.

Hermitage 2005 de Domaine J.L. Chave

La Syrah va madurar de manera ideal en aquesta collita, i com reflex aquest magnífic exemple d'elegància, unit a l'opulència i la densitat. Sens dubte es tracta d'un dels més interessants Syrahs que hi ha al mercat. Ara només fa falta que el pas del temps el transformi en un Hermitage de referència.

Hermitage 1999 de Domaine J.L. Chave

Any ideal per a la Syrah, amb vins presentant-se plens, rics, potent i tot just aquest és el cas d'aquest vi, amb un perfil aromàtic intens, destacant els matisos de brea i fum, junt a la potència fruitera encara puixant. Aquí sembla que la granítica mineralidad ha marcat el perfil aromàtic. En la boca es mostra madur, amb una càrrega tànnica encara per setinar, però amb una acidesa més que interessant. Llarg en el seu final, un negre concebut per menjar amb ell.

Hermitage 1988 de Domaine J.L. Chave

Segurament els Hermitage de la collita 1988 siguin del més consistents de la dècades dels 80's, recolzats en la plena maduresa que la Syrah va aconseguir gràcies, sobretot, a una òptima floració i un estiu sec i calorós. I aquest vi és dels millors de la collita, amb un nas de somni, profund, rotund i complex, d'aquests vins que et colpegen, et fan parar de beure i t'evoquen records d'infantesa. Després a la boca es converteix en etern, llarg i equilibrat. No sé si serà el millor Hermitage que hagi provat, però sens dubte és el meu Hermitage.

Hermitage 1985 de Domaine J.L. Chave

En una altra molt bona collita, recolzada en el suport pel pas del temps, mostrant-se en un perfil més auster aromàticament parlant, amb els seus matisos menys marcats, però concebin-se com un vi digestiu. Matisos de fumats i prunes com indicatius, i equilibri gustatiu en el seu pas pel paladar. Un magnífic Hermitage, segurament una mica ofuscat pels seus companys de tast.

Hermitage 1983 de Domaine J.L. Chave

Com en Gérard comenta, la veritat es troba dins de les ampolles velles, i en aquest Hermitage brilla amb llum pròpia, amb una etèria subtilesa aromàtica que convida a recordar un buquet de perfums, equidistant entre els pètals secs de rosa, els especiats del pebre negre molgut i les móres negres. Un buquet en el seu punt. Dins la boca, rodona en textures i profunda en matisos, circula i deixa un reguer de persistent sabor. Un vi en plena maduresa, on més brilla.

Hermitage Cuvée Cathelin 2003 de Domaine J.L. Chave

Concentració fruitera, així es defineix aquest vi. Un vi d'aromàtica excessivament contraposat amb la imatge que ens han deixat la resta de vins. Sens dubte, un vi de tast, però em queda el dubte si aconseguiria acabar-me tota una ampolla d'aquest vi. Dubto si la marca de l'anyada ha superat l'empremta dels Chave. Un vi molt a l'estil Maryland.

Hermitage Vin de Paille 1997 de Domaine J.L. Chave

Per a aquest any es van produir unes 600 ampolles, embotellades a l'hivern de l’any 2004. De visual densa, oliosa, amb una presència marcada glicèrica. Amb els aromes encara es troba en plena ambrosia fruitera, amb les mels i l'albercoc madur caient en cascada per les parets de la copa. La boca també és llaminera, de textura densa, gairebé masticable, però magníficament equilibrat per l'acidesa, els sucres i l'alcohol. Un vi que evoca a la puresa dels Eiswein del Mosel•la.

Una magnífica vetllada que va tenir com millor exponent la vitalitat que transmet en Gérard Chave, a tothora obert als nostres dubtes i ratificat amb una monumental bateria de vins tastats.

Annexos fotogràfics:

Sessió durant el tast.

Passeig de primavera per Hermitage.

Vistes des del mirador a la tardor.