Commemorant els 6 anys de PoLaKia

Vosne-Romanée 1er Cru Aux Malconsorts 2004 de Sylvain Cathiard

Quan em ve al cap la imatge del nucli urbà de Vosne-Romanée, de seguida evoco alguns dels més grans noms de la cultura del vi, essència de la subtilesa i elegància de la Pinot Noir, reflectides en grandiloqüents noms de vinyes com la Romanée-Conti, La Romanée , La Tâche o Richebourg.

Aquests Grands Crus, que són punta de llança de l'exquisida excel·lència de vinyes del poble, són complementats amb un llistat de 1rs Crus, amb noms tan bucòlics com Les Beaux Monts (11,39 hectàrees més 2,37 ha. Classificades Village), Aux Brûlées (4,53 ha.), Les Chaumes (6,46 ha.), Cros Parantoux (1,10 ha.), Les Gaudichots (1,03 ha.), Les Suchots (13,08 ha.) o Aux Reignots (1,62 ha.), exalçant el gran nivell de vinyes existent a Vosne-Romanée, perla de la Côte d'Or.

Sens dubte, Les Malconsorts (o Aux Malconsorts) es troben dins d'aquest llistat de Premiers Crus que cal conèixer, sobretot motivats per la bona mà d'un grapat de vignerons aferrats al sentiment d'exaltació dels vins d'aquestes conrades. Algun dels vins que sorgeixen a Aux Malconsorts, elaborat per les mans adequades, presenten un principi de plaer més evident  que vins elaborats amb raïm de Grands Crus, com dels sobre dimensionats Echézeaux o Grands Echézeaux, o vins de parcel·les excessivament marcats per la criança en bóta, com La Grande Rue de Lamarche. Sempre es parla dels 1er Cru Clos Saint-Jacques a Gevrey-Chambertin o Les Amoureuses de Chambolle-Musigny com vinyes de màxima qualitat que no han estat de reconegudes de manera injusta. Les Malconsorts, sens dubte, es troba al mateix nivell qualitatiu.

Aquesta parcel·la, situada al sud-oest del nucli urbà de Vosne-Romanée, limita pel sud amb Aux Boudots (el 1er Cru de Nuits més septentrional), trobant-se en la continuació natural del mateix vessant dels Grands Crus, confinat pel nord amb La Tâche i Les Gaudichots (que ven a ser el mateix, però això ho explicaré en una altra entrada del bloc). A l'est amb el 1er Cru Les Chaumes i a l'oest amb la petita Aux-Dessus-des-Malconsorts i la parcel·la village de Les Damaudes.

5,86 hectàrees situades en un vessant a 270 metres d'alçada de mitjana, presentant un perfil geològic molt homogeni, en el què trobem sòls rics en components argil·localcaris propis del juràssic mitjà, variant la seva profunditat segons estrats, però arribant a ser en determinats punts de fins a un metre de profunditat.

Aquí els majors propietaris són Domaine Dujac amb 1,57 ha. i l’Etienne de Montille, amb dos lots de vinyes de Aux Malconsorts, un de 0,89 hectàrees de superfície, adquirit al Domaine Thomas-Moillard i una altra, que etiqueta com Christiane en honor a la seva mare, de 0,48 d'hectàrees en una parcel·la situada al costat de La Tâche. Els Domaines François Lamarche amb 0,50 ha. o Hudelot-Noëllat amb 0,20 ha. són altres dels productors que treballen la vinya. També el negoci d’Albert Bichot posseeix aquí 1,76 hectàrees sota la marca Domaine du Clos Frantin.

Entre aquests vignerons destaca la figura de Sylvain Cathiard, un dels més afinats viticultors de la Côte de Nuits. El Domaine Sylvain Cathiard posseeix aquí 0,74 hectàrees on hi ha plantes d'uns 40 anys d'edat, plantades l’any 1972. I és que aquest petit Domaine posseeix 4,25 hectàrees, amb petits lots de vinyes, com les 0,17 ha. de Romanée-St-Vivant, o 1eres Cru de Vosne-Romanée com les 0,16 ha. de Les Suchots, 0,24 ha. de Les Reignots o 0,29 ha. de Al Orveaux, entre d'altres parcel.les.

Sylvain és un viticultor dels d'abans, aplicador d'una viticultura on es proposa un control raonable (Lutte raissonnée) de la vinya, on preval l'equilibri entre l'estat de l'ecosistema de la vinya a nivell microbiològic i l'estat de la biodiversitat de la vinya a majors nivells, només emprant la química en els moments necessaris, però sent a la pràctica poc intervencionista.

El seu treball de verema comença a la vinya, fent una primera selecció de raïm durant la collita, però al celler passa novament per una taula de selecció abans de ser desrapat en la seva totalitat. Aquí la vinificació es podria definir com clàssica, amb maceracions pre-fermentatives curtes a baixa temperatura, fermentacions no excessivament llargues intentant evitar l'extracció. La criança es realitza en bótes noves (entorn al 70%) de roure d'Allier de Remond i François Frères durant uns 18 mesos i s'embotella sense filtrar.

I aquest meravellós Vosne-Romanée 1er Cru Aux Malconsorts 2004 es presenta com a mostra del bon treball de Sylvain Cathiard, ajudat pel seu fill Sebastian, qui van saber extreure les bondats de la collita 2004 i plasmar la grandesa d'aquesta vinya en aquest vi. I és que en tast s'exhibeix amb majestuosa qualitat, tant en visual com en l’aromàtica, presentant un ramillet d'aromes equilibrats, on els matisos de fruita vermella s'entrellacen amb les notes de terra humida, els florals de tardor i les espècies matisades, de manera evocadora, en un conjunt embriagador. De glop llarg i deliciós, mostra una estructura edificada i ben acompanyada per una textura sedosa. Profunditat i persistència, sintetitzats en aquest magnífic Vosne-Romanée, que malgrat la seva joventut, es troba en un moment exquisit de consum.

El 7, l'imprescindible bar de vins de Girona

Set de vins. Des dels primers dies de gener, té les portes obertes el 7. Es tracta del nou bar de vins de la ciutat de Girona, situat tot just a les belles arcades de la Plaça del Vi.

Aquest projecte, sorgit de la unió entre Roger Viusà, jove sommelier de sobrada vàlua professional i, Carlos Orta, propietari del restaurant Villa Más a S'Agaró i apassionat enòfil, neix amb la vocació de ser un punt de trobada per als amants del vi però també un local que brilla amb llum pròpia dins de l'oferta gastronòmica de la ciutat.

Es tracta d'un winebar amb un servei de sala continuat des de les 9 del matí fins a les 12 de la nit. El restaurant pròpiament dit fa un horari de 13 h. a 16 h. oferint un menú de migdia de 22 euros i de 20 h. fins les 23h. amb una oferta de plats més que interessants. Allà trobarem un ambient jove i animat, amb un continu moviment de clientela, on es fa recomanable reservar taula.

La carta de vins presenta un obert i atrevit enfocament cap als vins naturals i biodinàmics, amb una selecció de vins més que interessants servits a copes. També trobem una defensa dels vins de la terra però amb una mentalitat oberta amb la resta de la selecció. Molt recomanable la selecció de vins blancs italians de maceració pel·licular o els vins negres del Jura.
 

Sens dubte, un punt de trobada molt recomanable on compartir una bona copa de vi.

7 (Set)
Plaça del Vi nº7
17005 Girona
Tanca diumenges i dilluns al migdia (obren a les 20h.).
Tel: +34 972 215 604

Desig

El després i l’abans del Musigny Blanc

Als menys versats en el tema els sorprendrà, però a la terra dels més elegants vins negres de la Borgonya va existir i existirà un Grand Cru blanc elaborat amb el raïm Chardonnay. Es tracta de l'únic Grand Cru blanc de la Côte de Nuits que es pot elaborar des que existeixen les apel•lacions d’origen franceses.

Entre les 10,85 hectàrees d'extensió que té el Grand Cru de Musigny, el major propietari per extensió és el Domaine de Comte Georges de Vogüé qui posseeix fins 7,12 hectàrees d'aquest Grand Cru. Aquest, quinta essència de l'elegància borgonyona, actualment està compost per tres lieux-dits o parcel•les: Les Musigny (o Les Grands Musigny) amb una extensió de 5,90 hectàrees, Les Petits Musigny, on les 4,19 hectàrees són propietat del Comte de Vogüé i els dos sectors de 0,77 hectàrees d'extensió de la Combe d'Orveau. És interessant veure amb la perspectiva del temps aquest mapa del segle XIX on ja s'apreciava l'aclaparadora concentració de terres que posseïa aquest històric Domaine a Musigny.

Aquest domini de vinyes explica que hi hagi fins a vora 0,65 hectàrees de raïm blanc plantades a la part alta de Les Musigny, reminiscència de quan s'emprava aquesta varietat blanca per barrejar una desena part de la mateixa amb el vi negre, vestigi d'una viticultura ancestral. D'allà sortia el raïm que va permetre elaborar al Domaine Musigny Blanc fins a la collita 1993.

Quin és el motiu per el que no podem trobar vi etiquetat com Musigny Blanc a les collites de finals dels noranta i principis del segle XXI? La resposta és molt senzilla. Durant els anys 1986, 1987, 1991 i 1997 es van realitzar una sèrie de replantacions de la vinya, pensades en substituir les velles vinyes que van provocar una lògica desclassificació dels vins a Bourgogne blanc genèric. Lògicament ja han passat més de 25 anys des de la primera replantació i ara està a les mans del Domaine comercialitzar de nou un vi sota la senyera de Musigny Blanc, però la prudència i el bon saber fer del gerents de la propietat han determinat el que encara no es comercialitzi.

I com a mostra d’aquest treball fa poc vam obrir una ampolla del Bourgogne Blanc 2002 de Domaine de Comte Georges de Vogüé, un vi vinificat a la borgonyona, amb la seva fermentació en bóta i una criança en fusta poc marcada. Es tracta d'un vi auster, franc, segurament propi de les terres de les quals procedeix, terres calcàries de Comblanchien on la oolita té el seu protagonisme. Una aromàtica que s'obre amb l'aire, deixant veure una molt bona interpretació de la collita, amb la profunditat mineral ben compensada per la maduresa i la densitat, amb l'alcohol ben integrat. En boca mostra nervi, densitat i estructura, però amb l'equilibri per senyera. Segurament es tracta d'un rara avis, però sens dubte estem davant d'un gran Borgonya blanc.

Tornant a Sancerre junt als Cotat

Simple i amena. Així s'ha tornat la meva relació amb el món del vi. Un pretext per ajuntar-nos amb uns amics, obrir ampolles i gaudir, sempre vora una taula. Segurament aquest tipus d'experiències no siguin tan complexes com les maratonianes sessions de tast que s'imparteixen en congressos i fires o realitzant visites enològiques a les regions productores del vi, però sens dubte es tracta d'una manera més senzilla i propera per als que volen gaudir amb el vi.

Amb aquest pretext, fa poc vaig organitzar una vetllada on poder provar alguns Sancerre de la família Cotat, vells coneguts d'aquest bloc i segurament els vignerons que aconsegueixen elaborar els més delineats i estilitzats Sauvignon blanc del planeta. Però clar, això de Sauvignon Blanc quan parlem de Sancerre sona a etiqueta imposada per la moda dels varietals. Sancerre amb majúscules sense dubte.

Encara que els inicis del tast no van ser precisament encoratjadors. Per iniciar la vetllada, obrim el Sancerre La Grande Côte 2000 de Pascal Cotat, pura mostra d'una Sauvignon poc madurada, possiblement condicionada per les circumstàncies de l'anyada, on els trets vegetals emmascaren tot el conjunt del vi. Un vi per retastar en un temps, però que no presentava el perfil que tant ens agrada dels vins d’en Pascal. Després d’aquest un Sancerre Les Monts Damnes 1997 d'en Pascal Cotat, que va ser descartat per una oxidació galopant, molt destacable a la fase visual i on les aromes de mels i ceres emmascaraven tot el conjunt. Pensant en l'atreviment de qualificar aquest vi com afectat per una oxidació prematura (premox) amb 14 anys a l'esquena i coneixent la possible longevitat dels Sancerre dels Cotat, m'inclinaria a pensar que es tractava d'una ampolla que havia estat mal conservada.



Després aquestes dues petites decepcions, es va fer la llum i van aparèixer dues magnífiques demostracions de la bona feina de la família. Primer amb un Sancerre La Grande Côte 1996 de Francis Cotat, molt obert i melós, amb aromes de fruita blanca neta i algun record natural de fruita exòtica, però sense rastres d'artifici. En boca es mostrava ple, amb amplitud i bona densitat, deixant una mica de residual encara per fer. Sens dubte una ampolla magnífica que mostrava totes les actituds per seguir evolucionant magníficament. Després d'ell va aparèixer el Sancerre La Grande Côte 1994 de François Cotat, fill d'en Paul Cotat, i que aleshores ja s'encarregava de les vinificacions conjuntes de la família. Recordar que tot i tractar de tres etiquetes amb tres noms de vignerons diferents, a la pràctica tant els vins d'en Francis Cotat, el seu germà Paul, el seu fill Pascal i el seu nebot François s'elaboraven en aquell moment al mateix celler i seguint els mateixos mètodes de vinificació. En realitat la figura d'en François guanya molta rellevància en aquesta tanda de vins, ja que 2 dels 3 vins els va vinificar ell, emprant els mètodes tradicionals de la zona.

Però tornem a La Grande Côte 1994, l'etiqueta indica un gegantí Chavignol, poble on es situaven el celler i la majoria de vinyes que posseïa la família, però que en realitat La Gran Côte es tracta d'una vinya d'una hectàrea situada al veí Amigny, on tenen un lot de vinyes velles que els permet elaborar aquest monument de rectitud mineral, deliciós i complicat a parts iguals. Un vi on la seva major virtut és la de tenir-ho tot i a més, ben posat. Vi amb majúscules.

Malgrat els inicis, la vetllada va certificar que poder tastar vins d'aquesta família amb anys és una delícia, a més de ser factible, ja que encara es poden trobar els seus vins i els dels seus respectius fills a preus moderats, circumstància que per desgràcia no passa amb el mestre Edmond Vatan. Seguirem gaudint amb ells.

Articles relacionats:

Breus trobades amb en Pascal Cotat (En castellà)

Sancerre Els Culs de Beaujeu 1999 de François Cotat (també en castellà)

Presentació de l’etiqueta de Berg Schlossberg 2009

D'una de les més qualificades vinyes de la històrica regió vitivinícola del Rheingau, a Alemanya, bressol de les veremes tardanes que més ennobleixen a la més divina de les varietats de raïm, la Riesling, la Weingut Georg Breuer elabora un dels puntals qualitatius en la regió.


Es tracta de la vinya Berg Schlossberg, situada a turó de pronunciada pendent, on s’arriba a punts de fins el 64% d'inclinació, i divers en orientacions, situat a la part més occidental del municipi de Rüdesheim, on la Riesling arrela en un conjunt de sòls de pissarra ensorrada rics en quarsita. Aquí el celler té 3,3 hectàrees que des de la collita 2010 són conreades seguint paràmetres ecològics, i en les quals 2,5 ha. són destinades al cultiu de la Riesling, amb plantes d’edat al voltant dels 30 anys.

Des de l'any 1980 l'etiqueta del Berg Schlossberg és encarregada a un artista perquè intenti exalçar la identitat de l'ampolla, i precisament per l'etiqueta del Berg Schlossberg 2009, que recentment ha estat comercialitzat, es va encarregar la il•lustració a l'artista zamorà José María Mesquita Gullón. El passat 27 d'abril va tenir lloc a Girona la presentació de l'ampolla, comptant amb la presència de Theresa Breuer, filla del malaguanyat Bernhard Breuer i de l'artista Mesquita Gullón, que ens van acompanyar en un acte organitzat per Vins Alemanys, el seu importador a Espanya.

Breu informe sobre la collita 2009

Després d'un hivern molt fred i amb bon nivell de pluges per a la preparació de la collita, les temperatures es van recuperar de manera que al mes d'abril es van registrar la segona mitjana més alta des de l'any 1884, només superat pel mes d'abril de la collita del 2007, cosa que va suposar començar amb cert avançament, a mitjans de mes, l'obertura de les gemmes. Per sort el mes de juny es va presentar més fresc i humit, havent acabat la floració els primers dies del mes, es va presentar la pluja tan necessària per als sòls de Berg Schlossberg. Lògicament l'estiu es va mostrar amb un increment de temperatures que van permetre una òptima maduresa fenòlica, acompanyada per una òptima ventilació i inversió tèrmica a les nits que varen permetre mantenir les condicions sanitàries adequades. Així fins a l'octubre, on es van recuperar les temperatures i la hidrometria adequada. Per sort, la setmana anterior a la collita es va poder tenir un temps estable i podent recollir, lògicament a mà, el fruit per poder ser vinificat a les instal•lacions de Rüdesheim.

Allí es va fermentar el most en grans bótes de roure alemany, amb els clàssics Stück, de 12 hectolitres de capacitat i els doppelstück, amb el doble de capacitat, romanent allí fins al moment del seu embotellat, prest per a la seva comercialització que no es va realitzar fins almenys 18 mesos després de la collita. L'analítica del Berg Schlossberg 2009 revela les dades d’un 12% d'alcohol, amb una acidesa total de 6,8 grams i 2,5 grams de sucre residual, produint uns 5.100 litres de vi.

El resultat és un vi, que malgrat la seva edat, mostra les seves credencials de fermesa i austeritat, complex en matisos però equilibrat en intensitats, tant aromàtiques com gustatives. Records cítrics bé matisats, sense estridències artificis, amb la complexitat mineral encara per desplegar i una acidesa en boca que deixa un òptim balanç, deixant clara les seves credencials de vi sec sense embuts. Una nova mostra de Berg Schlossberg amb l'inconfusible segell de la casa Breuer.

Després de la presentació de l'anyada, l'etiqueta i el vi, van venir el Berg Schlossberg 2008 (12'0% vol. / 7'8 acidesa total / 4'8 sucre residual) com comparativa amb una anyada més recent, i per calibrar el seu potencial de maduració vam tastar Berg Schlossberg 1996 (11'9% vol. / 8'3 acidesa total / 7'6 sucre residual) i Berg Schlossberg 1990 (10'9% Vol / 10'2 acidesa total / 9'5 sucre residual ) i malgrat el gran nivell, sobretot del sorprenentment jove 1990, prefereixo deixar en un segon pla les valoracions dels mateixos ja que l’exercici comparatiu, malgrat el plaent del mateix, fa que es perdi la perspectiva respecte al 2009 , però aquest 1990 és un dels més grans rieslings secs que he tingut el plaer de gaudir.

Annex fotogràfic:

Presentació mundial del Georg Breuer Schlossberg 2009

Visita a la Weingut Georg Breuer

La millor Savoia de la mà dels Dupasquier.

Quan el Roine s'endinsa per l'històric ducat de Savoia els seus meandres van guanyant en magnífics paisatges, on petits llacs sorgeixen, s'allotgen idíl•lics poblets enclavats a les pronunciades pendents, circumdats per pastures on descansen tranquil•les les vaques i als turons més assolellats es planten belles vinyes.



A Jongieux, una d'aquests delicioses poblacions, trobem establerta a la família Dupasquier, família de vignerons, on sorgeix la figura d’en Nöel Dupasquier com a far patriarcal i de qui el seu treball durant anys ha demostrat que ens trobem en una regió vinícola que mereix tenir una major ressonància mediàtica.

Les vinyes

La família Dupasquier té unes 14 hectàrees de vinyes repartides entre Jongieux i Lucey, amb 2,5 hectàrees situades al pronunciat turó de Marestel que s'alça fins els 450 metres d’alçada, ric en sòls d’una consistència calcària pròpia dels sòls Kimeridgians. Dins de les 7 hectàrees de varietats negres hi ha plantades Gamay, Pinot i Mondeuse, autòctona cosina de la Syrah, i en les 5,5 hectàrees de varietats blanques podem trobar Chardonnay i les autòctones Jacquère i Altesse. Les vinyes tenen una orientació cap a l'Oest, protegint per alguna de les muntanyes més altes del massís del Jura dels freds vents provinents dels Alps, aconseguint una òptima maduresa del raïm.

Meticulós treball a la vinya, però intentant fer una intervenció mínima, seguint una viticultura allunyada dels productes de síntesi, amb veremes manuals, metodologia lògica apreciant les pendents que aquí trobem, utilitzant podes aplicant la tècnica Guyot.

El treball dins del celler

Les instal•lacions familiars es troben en ple Aimavigne, nucli situat als peus de la muntanya Charvaz, una de les muntanyes més meridionals del massís del Jura, on els vins blancs es crien en grans bótes de fusta vella vora els 12 i 18 mesos depenent la varietat, emprant la mínima quantitat de sulfurós possible, i els remuntats necessaris posteriors a la fermentació. Una vinificació que frega els mètodes emprats per als vins naturals, encara que és interessant escoltar les paraules de Nöel i el seu fill David vora les etiquetes a l'hora de vinificar.

Per als vins de Savoie treu varietals de jovial i fresc Gamay, correcte i madur Pinot, i un especiat, magre i delineat Mondeuse en els negres. En vins blancs elabora també un Chardonnay una mica marcat per els llevats, un mineral i lleuger Jacquère i un Altesse, elaborat amb el raïm d'un petit vinya situat a Lucey, magnífica pedra de toc per iniciar-se amb aquesta varietat.

També elaboren un vi rosat i un escumós a força de Altesse, anomenat Fleur d'Altesse, que també dóna nom a una altra vinificació amb panses que elabora en determinades collites, mitjançant veremes tardanes.

I la joia de la corona, la Roussette de Savoie Marestel, elaborat amb la mateixa Altesse, procedent de les plantes més ancianes d'aquest cru específic i amb les quals s'aconsegueix un vi madur, ple, de caràcter propi i longeu. Un blanc deliciós del que he tingut el plaer de provar unes quantes collites, apreciant que madura de manera ideal amb la guarda amb ampolla.


Per als profans de la regió, val la pena escapar-se a conèixer els seus paisatges, la seva gent i la seva cultura, on s'inclouen els seus aliments, sobretot formatges i vins. Es dóna la circumstància que actualment no hi ha un importador que es dediqui a la comercialització dels vins del Domaine a Catalunya, encara que el celler està obert a la venda directa a particulars, amb uns preus més que raonable. Gràcies als savis consells del Andrés Conde que van aconseguir inculcar-me l'amor i l'afecció per aquest negoci familiar.

Annex fotogràfic de les diferents visites al domaine Dupasquier.

Desig

Reedició d'un referent: The Great Domaines of Burgundy

Una bona bibliografia sempre enriqueix i ens estimula, transportant-nos a moments únics, fotografiant les realitats que l'escriptor vulgui reflectir i que el lector acaba per interpretar sota el seu prisma. Un d'aquests essencials per a la biblioteca del neòfit s'ha renovat i ens presenta una anàlisi nova, profunda i completa dels més interessant cellers borgonyons.

Es tracta del llibre The Great Domaines of Burgundy, escrit per Remington Norman l’any 1992 i que va ser reeditat en una segona edició durant l'any 1996 i que just en aquest 2010 ha vist la llum en una tercera reedició, amb l'inestimable ajuda d'en Charles Taylor. En realitat, aquesta conscienciosa anàlisi de cellers es centra totalment en la Côte d'Or, deixant de costat les altres zones de la Borgonya vínica, tocant els millors productors de les 25 viles que inclouen tant la Côte de Nuits com la Côte de Beaune.

Una obra totalment recomanable, on els principals canvis es recolzen en l'evolució dels perfils dels cellers, mostra essencial de la dinàmica tan apassionant que sofreix aquesta tan noble zona francesa. Destaca el pas de 131 perfils de dominis recopilats per a la segona edició fins als 141 de l'actual, renovant la informació de cada una de les propietats. Aquesta ampliació s'explica no només per la incorporació de cellers al llistat, com els de la Sylvie Esmonin i Fourrier a Gevrey-Chambertin, Arlaud a Morey-Saint-Denis, Liger-Belair a Vosne-Romanée, Bertrand Ambroise o Domaine des Pedrix a Nuits-Saint-Georges, Rapet a Pernand-Vergelesses, Henri Boillot a Volnay, Patrick Javillier a Meursault o Michel Niellon a Chassagne-Montrachet, sinó també per canvis soferts, com exemplifica el Domaine Barthod-Nöellat a Chambolle-Musigny, que dóna pas al deliciós treball de la Ghislaine Barthod, complementant-lo amb el perfil del marit de la Ghislaine, en Louis Boillot, qui vinifica les seves parcel•la a les mateixes instal•lacions de Chambolle-Musigny, però on les seves vinyes i estil poc comparteixen amb els vins de la seva muller.

També ens explica i dóna llum a la situació de repartiment de propietats que ha suposat la jubilació d’en Bernard Morey l'any 2006, on els seus fills Thomas i Vincent Morey separen els seus negocis establerts a Chassagne-Montrachet. On trobem el cas similar de l'Alain Chavy i el seu germà Jean-Louis Chavy que fins a l'any 2003 seguien la feina del seu pare Gérard Chavy de Puligny-Montrachet, jubilat cap allà l'any 1994. Curiosament també a la collita 2003 els germans Phillippe Colin i Bruno Colin van separar el seu treball comú al Domaine Colin-Deleger de Chassagne-Montrachet, perfilant-se'n cada un amb una filosofia pròpia.

Dins també trobarem els primers passos de Domaine d'Eugènie a Vosne-Romanée, del que fos en un altre temps el Domaine René Engel, venut als propietaris del Château Latour a Pauillac (Bordeus)per la família després de la mort de Phillippe Engel l'any 2005. Finalment, es recupera la figura d'un dels negocis més establerts de la ciutat de Beaune, Bouchard Père et Fils, que l'any 1995 va ser adquirit pel grup Joseph Henriot.

I és que la dinàmica borgonyona és fascinadora i alhora incansable, on una obra tan completa com aquesta, pel seu caràcter estàtic, no pot incloure tots els canvis que es produeixen, però que el seu interior ens arriba a comentar actualitats com que la collita 2010 el Domaine Louis Carillon et Fils a Puligny-Montrachet, donarà pas a dos nous projectes separats, portats pels fills Jacques Carillon i François Carillon.

The Great domaines of Burgundy
Tapes dures: 288 págines
Editorial: Sterling
Llengua: Anglès
ISBN-10: 1402778821
ISBN-13: 9781402778827
Preu aproximat: 35 dòlars americans

Després de l'aparició del nou llibre de Clive Coates sobre la Borgonya i la reedició de l'obra de Remington Norman, a aquest humil lector sols li cap desitjar un impossible, que quedaria desfasat tan sols escriure's, però que complementaria aquest ressorgir de peces per a la biblioteca de l'enoguillat borgonyó. Es tractaria de l'actualització del cadastre aparegut a Making sense of Burgundy, escrit per Matt Krammer cap a l'any 1990, una obra difícil de localitzar, on la seva informació, valuosa encara, lògicament no ha sigut posada al dia. És un impossible, però per a creure abans cal somiar.