Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Portugal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Portugal. Mostrar tots els missatges
16 d’agost del 2020
3 de maig del 2020
29 d’abril del 2020
Visions: Cruïlla de terrasses a la Quinta do Noval
Etiquetes:
Douro
,
Porto
,
Portugal
,
Quinta do Noval
,
Vale Méndiz
,
Visions
4 d’abril del 2020
22 de maig del 2018
29 de gener del 2018
9 de gener del 2018
Visions: Transitant la Quinta do Noval
Etiquetes:
Douro
,
Porto
,
Portugal
,
Quinta do Noval
,
Visions
21 de març del 2016
Visions: Les escales de la Quinta do Noval
Etiquetes:
Douro
,
Porto
,
Portugal
,
Quinta do Noval
,
Visions
19 de novembre del 2015
4 de novembre del 2015
16 de novembre del 2014
Visions: Portes obertes a la Quinta do Noval
Etiquetes:
Douro
,
Porto
,
Portugal
,
Quinta do Noval
,
Visions
16 de gener del 2014
8 de desembre del 2013
Madeira llegida
Illa del vi - Vins d'Oceà - Oceà de lletres
Petita guia bibliogràfica per als amants del Madeira
Madeira és un tresor en sí, en el qual ve de gust perdre's, però no tots estem il·lustrats i amb prou feines sabem diferenciar entre la Sercial i la Bual. Serveixi aquesta petita guia bibliogràfica per il·luminar una mica el camí, tant al savi com l'ignorant, ja que aquí trobareu un llistat complet de llibres per a tots els públics:
The Wines Of Madeira
Trevor Elliot ha escrit el llibre ideal per als estudiants. Una guia fàcil per a comprendre la viticultura i la vinificació dels vins de l'illa i entendre com funciona el negoci dels vins i la seva atomització actual. Segurament al tractar-se d'una obra recent mostra una adequada visió de la situació actual dels vins de Madeira però no arriba a la profunditat d'altres obres ja publicades, ni presenta un conscienciós anàlisi socioeconòmic de les implicacions del vi en l'esdevenir de l'illa. Una obra de consulta ràpida, ideal per als temps que corren, amb un pragmàtic exercici de resum.
The Wines of Madeira
Autor: Trevor Elliot
Any d'edició: 2010
Tapes toves: 288 pàgines
Editorial: Trevor Elliot Publishing
Llengua: Anglès
ISBN-10: 1402778821
ISBN-13: 9780956641304
Disponible aquí: Wines of Madeira
Madeira
Madeira
Autor: Alex Liddell
Any d'edició: 1998
Tapes toves: 298 pàgines
Editorial: Faber books
Llengua: Anglès
ISBN-10: 0571190979
ISBN-13: 9780571190966
Preu aproximat: 35-45$
Madeira, The Island Vineyard
Nöel Cossart, 4a i última generació de la família que dirigia Cossart, Gordon & Co (celler que actualment pertany a la Madeira Wine Company, antiga Madeira Wine Association) va escriure ja jubilat l'any 1984, per al seu amic Michael Broadbent (de la casa de subhastes Christie's) un llibre fascinant. Recolzat en la seva experiència vital, basada en dècades de gerència i el suport de l'arxiu familiar empresarial iniciat al segle XVIII, va realitzar una obra de referència. Anys més tard, l'Emanuel Berk (fundador de The Rare Wine Co) ha agafat l'obra magna d'en Nöel i l'ha ampliada en aquesta segona edició amb nou material, tant gràfic com documental. Un llibre que és un pur homenatge a un dels llinatges més importants de la indústria de l'illa però també una obra il·lustrativa de la realitat social de l'illa.
Madeira, The Island Vineyard
Autor: Nöel Cossart
Data d'edició: 2010
Tapes dures: 340 pàgines
Editorial: The Rare Wine Co
Llengua: Anglès
ISBN-10: 0578066475
ISBN-13: 978-0578066479
Preu aproximat: 32$
Disponible aquí: The Rare Wine Co.
Es pot explicar el funcionament del comerç internacional en el segle XVIII a través del vi de Madeira? David Hancock, professor d'història de la Universitat de Michigan, realitza una anàlisi sobre el comerç del vi i l'extrapola al naixement del sistema que establirà les bases de la moderna economia global. Un obra densa, recolzada en una base econòmica sòlidament fonamentada, que necessita de ser llegida amb una visió internacional, ja que està escrita des de la visió nord-americana del comerç. Molt recomanables per als estudiosos de la indústria del vi i la seva evolució històrica.
Oceans of Wine
Autor: David Hancock
Data d'edició: 2009
Tapes dures: 630 pàgines
Editorial: Yale University Press
Llengua: Anglès
ISBN-10: 0300136056
ISBN-13: 9780300136050
Preu aproximat: 40$
Disponible aquí: Yale University Press
Us Blandys da Madeira 1811-2011
Si abans parlàvem dels Cossart, ara toca parlar d'una altra gran dinastia de l'illa, els Blandys. Aquest llibre, escrit per Marcus Binney, relata l'esdevenir d'aquest llinatge empresarial. Tot va començar amb l'arribada a Madeira de John Blandy l'any 1808. Tres anys més tard, establiria el negoci de vins que, amb el temps i l'associació amb els Symingtons de Porto, esdevindria la Madeira Wine Company, una de les empreses més importants de Madeira. Però els Blandys no només són vi. En aquesta obra es fa balanç del seu ascens econòmic.
Us Blandys da Madeira 1811-2011
Autor: Marcus Binney
Any d'edició: 2012
Tapes dures: 184 pàgines
Editorial: Frances lincoln Limited Publishers
Llengua: Portuguès (també disponible en Anglès)
ISBN-10: 0711232768
ISBN- 13: 9780711232761
Preu aproximat: 35 euros
Ara només cal una bona copa de Sercial Vintage del vostre any i a submergir-se entre un mar de lletres.
28 de novembre del 2013
23 de maig del 2013
1 de maig del 2012
La relativitat dins d’una ampolla de Madeira
Tot just l'any 1905, l’Albert Einstein publicava la seva Teoria sobre la relativitat especial revolucionant la nostra concepció del temps i l'espai. És en aquest mateix any quan es va vinificar el raïm d'aquesta vella Reserva de la casa D'Oliveiras. Una veritable revolució sensorial la d'aquest Madeira Reserva Verdelho 1905 on la concentració i intensitat aromàtica destaquen per sobre de qualsevol descriptiu. La marcada profunditat i la persistència secant deixen petjada al paladar superant qualsevol raciocini o estudi que es vulgui fer del seu tast.
Un vi monumental i etern, aixecat en l'equilibri edificador de l'acidesa i perfecte per a la conversa i la meditació. Fotografia d'un temps passat, escassa de dinàmica, envellida en pipes de fusta de castanyer on els seus records es van embotellar l'any 2002, mostren ara la seva realitat. En aquesta realitat es trasllada la tasca realitzada a la companyia Pereira D'Oliveira (Vinhos) Lda, nom de garantia com a senya d’un bon envelliment, tant de vins propis com comprats, dins les seves instal•lacions del número 107 de la Rua dos Ferreiros, a la preciosa vila de Funchal.
Un vi monumental i etern, aixecat en l'equilibri edificador de l'acidesa i perfecte per a la conversa i la meditació. Fotografia d'un temps passat, escassa de dinàmica, envellida en pipes de fusta de castanyer on els seus records es van embotellar l'any 2002, mostren ara la seva realitat. En aquesta realitat es trasllada la tasca realitzada a la companyia Pereira D'Oliveira (Vinhos) Lda, nom de garantia com a senya d’un bon envelliment, tant de vins propis com comprats, dins les seves instal•lacions del número 107 de la Rua dos Ferreiros, a la preciosa vila de Funchal.
És obrir una antiga ampolla de Madeira i teoritzar sobre les possibilitats del temps i l'espai, sobretot del temps i topar-te amb la brevetat de lo etern.
Si t'ha interessat aquest article, potser voldràs llegir aquest altre: L'any del Cometa Halley.
Si t'ha interessat aquest article, potser voldràs llegir aquest altre: L'any del Cometa Halley.
Etiquetes:
Anteriors al any 1960
,
Europa
,
Madeira
,
Portugal
31 d’octubre del 2009
El Douro versió Niepoort
Els meus coneixements sobre el Douro i el seu vi històric, el Porto es resumeixen de la manera més teòrica possible i amb el tast com únic llaç pràctic, però recentment he pogut gaudir d'un cap de setmana hedonista i il•lustratiu, del que només puc expressar sentiment de fascinació i agraïment pel que he viscut durant aquets tres dies.
El programa del viatge s'iniciava amb la visita a les instal•lacions que té en la Rua de Serpa Pinto de Vila Nova de Gaia la companyia Niepoort Vinhos S.A. on ens esperava la Verena Niepoort, cinquena generació, al costat del seu germà Dirk, dels Niepoort i en José Rodrigo Nogueira, també la cinquena generació dels Nogueira com mestres mescladors del celler. Per una millor i més profunda il•lustració de l'obra d'aquesta família vinatera portugueso-holandesa us recomano el fenomenal article escrit per en Luís Gutiérrez, ja que el meu relat respon més a la necessitat de compartir l'experiència viscuda que a la virtut d'il•lustrar les aventures dels Niepoort.
Però seguim amb el relat. A Vila Nova de Gaia l'activitat comercial és incessant, amb la continuada circulació de camions carregats de caixes de vi, entrant i sortint de les diferents bodegues. I és que des de la porta del celler s'observen unes quantes instal•lacions del grup Symington. Un breu passeig entre les velles pipes on es crien els Colheitas i veure l'espectacular sala de criança de les garrafeiras, bucòlic tresor vinícola, que trasllada a l’enòfil més llustrat al major dels estats d'emoció. Obrim boca provant els Ruby Dam que tira cap a la fruita, el Tawny Dee d'imatge aterridora, el deliciós White 10 Years Old, al costat dels Late Bottled Vintage 2005, el Colheita 1998, el Vintage 2007, el Tawny 20 Years i el Crusted (embotellament 2007) del celler, anotant al bloc les meves preferències pel 10 Years Old White, el Vintage 2007, que ve molt gran i el Tawny 20 Years, com valor segur. També varen presentar-se molt interessants el Crusted, el meu primer crusted i el Colheita 1998.
Després del tast, vam menjar en l'Adega São Nicolau, una molt cèntrica taverna de Porto, on vam beure un Navazos-Niepoort 2008, el fruit de la roca calcària més mineral que he pogut provar, un Redoma Branco Reserva 2008, encara per dominar i el OmLet 2005, un joint-veinture entre els Niepoort i Telmo Rodríguez en el Douro que no li vaig acabar de veure la gràcia. De postres vàrem gaudim amb una deliciosa Garrafeira 1977 de Niepoort, seriosa i voluptuosament densa. El dinar va valer la pena, amb un fenomenal arròs al costat de pop arrebossat. Des de el centre de la ciutat de Porto s'aprecia una ciutat senyorial, històrica, plenament mereixedora de ser patrimoni de la humanitat.
D'allà ens vàrem apropar a una altra de les instal•lacions del celler, en la rua Cândido dos Reis, antiga casa d'Osborne a Porto on es realitzen les funcions d'embotellament i etiquetatge dels vins. Breu visita, encara que vam tenir temps d'apreciar la bellesa de les instal•lacions. Des d'allà vam sortir cap al Douro, on ens esperaven en la Quinta de Nàpols. Llàstima el no tenir més temps per gaudir de la ciutat de Porto i Vila Nova de Gaia, ja que la imatge que deixàvem era bucòlica i plena de bellesa. Ja tenim una altra excusa per tornar.

La Quinta de Nápoles, amb les seves 30 hectàrees de vinyers, va ser adquirida l’any 1987 pels Niepoort, i en ella es va rehabilitar el cos del celler, convertint l'espai en una formidable unió entre les pissarres de les terrasses de la Quinta de Nàpols, la Quinta do Carril, els meandres del riu Têdo i les instal•lacions modernes de la Quinta. Allà és on s’envelleixen els vins tranquils del Douro que elaboren els Niepoort.
Just a l'entrada ens trobem amb el Dirk Niepoort, ànima del celler, dinàmic i innovador, però amb un ull sempre posat en la tradició vinícola del país, i l'esperit renovador que va moure, en gran part, els fonaments del Douro i va alçar en el panorama europeu els vins tranquils del Douro. Amb ell estava en Luís Seabra, mà dreta de Dirk, un tipus fenomenal amb qui vàrem passar molt agradables moments. Abans del sopar vam provar els mosts dels tancs de fermentació de la collita 2009 i tastar els blancs que es crien en diferents tipus de dipòsits i fustes. Sincerament, ni tinc la formació adequada ni interès per a parlar-vos de proves, ja que em considero un consumidor i com a tal, només he d'esplaiar-me en vins que estan en el mercat, però l'exercici de provar unes 50 mostres en dos dies de blancs, negres i Portos es va presentar de manera molt natural i sense suposar un excessiu esforç. Això sí, soc incapaç de fer un informe complet sobre el mateix.
En el sopar, amb el deliciós menjar que va elaborar Maria José, cuinera del celler vam provar un doble màgnum de Redoma Branco Reserva 2008, un polèmic doble màgnum de Charme 2006, un deliciós doble màgnum de Batuta 2001 i un màgnum de Vertente 2007 una mica més lleuger. El Batuta 2007 mostra les bones maneres de l'anyada i el vi elaborat per a la Col•lecció 75º Aniversari Vila Viniteca per Niepoort 2007, procedent d'una vinya centenària que va ser replantada recentment, que pinta molt bé.
Els generosos van venir amb noms com el Vintage 1982, el Vintage 1964, Niepoort Tawny 20 Years (embotellat l’any 1983) i un Niepoort 1863 (en format 37,5 cl.). Sincerament, massa emocions, però destacaria la frescor del 1982, la concentració del Tawny 20 Years i el nervi del 1863, meravellós record dels Portos del segle XIX. A la fi de la festa el Dirk sempre li agrada trencar amb un Riesling, en aquest cas un Riesling 2003 de Niepoort Projectos, segurament el millor riesling ibèric que he tingut el gust de provar, però va voler sorprendre'ns amb una misteriosa ampolla etiquetada com Quinta de Juncal Colheita, embotellada en 1947. Magnífica concentració i profunditat per a aquesta veterana ampolla.

A l'endemà ens esperava al Vale Mendiz, on té la belles instal•lacions de vinificació el celler, en Nick Delaforce encarregat de la coordinació de la collita i vinificació dels Portos. Allí vam poder veure el procés de recepció del raïm, l'última de la collita 2009, pesatge i control en la taula de selecció prèvia al seu desrapat. D'allà es transporta el raïm als magnífics dipòsits circulars de granit per a realitzar el bell procés del trepitjat del raïm, de manera artesanal, donant inici a la fermentació, que desprèn la seva aroma en l'ambient.
Vàrem tastar els mosts ja fermentats i també vàrem provar partides de diferents vinyes. Allà també es cria el Charme, el vi negre més elegant de Niepoort, on vàrem provar diferents barriques del 2008, al costat d'un vi que elabora al juntament amb el Raúl Pérez, afamat cellerer. El dinar el vàrem realitzar amb part del equip de treball, dins d’un ambient molt familiar, al costat d'unes delicioses sardines a la brasa, acompanyades per un Redoma Branco 2008, el negre de la casa (collonut segons els meus companys), el Solar de Serrade Vinho Verde Tinto 2008 (també collonut en van apuntar), el Diálogo 2007 (versió portuguesa de l'Alonso Quijano) i vam acabar amb una crema casolana caramel•litzada, amb unes copes del Vintage 1983 i un Vintage 2007, en format 37,5 cl. Bona estona d'assossec, entre vinyes i pissarra.
De tornada a la Quinta de Nápoles, vam pujar al mirador del Douro des del Casal de Loivos per apreciar la bellesa de les terrasses sobre el Douro, passejant per l'encantadora estació de Pinhão i veure com arribava l'antiga locomotora de vapor que circumval•lava el riu. Vaig aprofitar la tarda per a escapar-me a visitar alguna de les Quintes clàssiques de la zona, com la preciosa Quinta de Noval, la Quinta de Juncal o la Quinta de la Rosa, entre altres, en un magnífic passeig de dissabte per aquesta bella part del Douro.
Abans del sopar, vam provar els altres negres tranquils en els seus diferents dipòsits, com el Fabelhaft, un dels pilars comercials del celler o el deliciós Robustus, procedent de la Quinta do Carril i que el seu envelliment es realitza en grans bottis venecians.
Obrim durant el sopar amb un parell de Champagnes, el Fiével Comte de Marne de Charles Mignon i un Blanc de Blancs de Jacques Selosse (es tracta del Brut Initial amb degollament del 2004) mostrant-se una mica fatigat. Amb els blancs secs vam provar un Hubacker G.G. 2005 de Keller, deliciós en nas però una mica bast en boca, una prova del Navazos-Niepoort 2008 amb uns dies d'obertura, una mica més cohibit que el de dia anterior.
A la taula també es trobava Paulo Ruão, l’enòleg del Viosinho 2008 de Lavradores de Feitoria, un molt interessant blanc amb similituds a una Sauvignon fresca, que ens va explicar com funciona aquest interessant projecte, del que també forma part en Dirk Niepoort. Però seguim, ja que després de la decepció d'un oxidat Meursault 2000 del mestre Coche Dury, va aparèixer una gran revelació per a mi, l’Alvarinho Soalheiro Primeiras Vinhas 2008, un dels Alvarinhos més minerals que he tingut el plaer de gaudir i del que m'he fet seguidor.
Però que no decaigui la festa. Amb els negres van arribar grans ampolles. El primer, servit a cegues com la majoria dels vins, es tractava d'un fi exponent de l'elegància i la profunditat, de nom Mouchão 1963, i que en la meva ignorància havia desconegut la potencial grandesa d'aquest Alicante Bouschet de l’Alentejo. Un monument vínic vivent, encara que em diuen que poc té a veure amb els Mouchão contemporanis. Li va seguir el Saint Joseph 1998 de Pierre Gonon, hereu del mestre Trollat? El temps ho dirà, però mostra molt bones maneres.
Una ampolla molt gran de Robustus 1990, postil•lat com un vi salvatge en joventut, ens va permetre realitzar un fenomenal exercici de translació dels vins tranquils de Dirk en el temps, que es va venir a certificar amb el Redoma 1991, l'enteresa del qual sorprenia i un complet Redoma 1994. Una mica més subtil es va mostrar el màgnum del Beaune 1er cru cuvée Guigone de Salins 1993 de Louis Jadot elaborat per als Hospices de Beaune, però no tan intens ni profund, i és que el nivell havia estat molt alt.
Llavors van arribar els Portos amb un màgnum del Vintage 1942 de Niepoort que em va semblar completíssim, servit al costat de dues ampolles molt diferent del Três Gerações Porto de Niepoort, un Porto centenari, servit de bon tros amb afecte pel Dirk, com a mostra del bon treball que duu realitzant la seva família des de l’any 1842. La millor de les ampolles es va mostrar amb grandesa, oxidació i concentració ben ajustades i un nervi marcadíssim. Trosset d'història del Douro.
Per a finalitzar l'acidesa de la Riesling 2008 de Niepoort Projectos i el Trittenheimer Apotheke Auslese Riesling 2006 de Grans-Fassian, donant per acabat un sopar deliciós a la llum de la lluna com a testimoni, amb la calor de les parets de pissarra com reguladora tèrmica, juntament amb una magnífica companyia. Què més es pot demanar?
El diumenge, desprès un cafè de comiat amb el Dirk, vàrem baixar a menjar a Porto, on vam tornar a comprovar les bondats del Soalheiro PV i cap a l'aeroport que hi falta gent. Aquest seria a grans trets el cap de setmana que vàrem viure, sinó fos que en els petits detalls es troba el sublim de la nostra estança allà. Gràcies als Niepoort i al seu importador Vila Viniteca per l'experiència que m'han permès viure.
El programa del viatge s'iniciava amb la visita a les instal•lacions que té en la Rua de Serpa Pinto de Vila Nova de Gaia la companyia Niepoort Vinhos S.A. on ens esperava la Verena Niepoort, cinquena generació, al costat del seu germà Dirk, dels Niepoort i en José Rodrigo Nogueira, també la cinquena generació dels Nogueira com mestres mescladors del celler. Per una millor i més profunda il•lustració de l'obra d'aquesta família vinatera portugueso-holandesa us recomano el fenomenal article escrit per en Luís Gutiérrez, ja que el meu relat respon més a la necessitat de compartir l'experiència viscuda que a la virtut d'il•lustrar les aventures dels Niepoort.
Però seguim amb el relat. A Vila Nova de Gaia l'activitat comercial és incessant, amb la continuada circulació de camions carregats de caixes de vi, entrant i sortint de les diferents bodegues. I és que des de la porta del celler s'observen unes quantes instal•lacions del grup Symington. Un breu passeig entre les velles pipes on es crien els Colheitas i veure l'espectacular sala de criança de les garrafeiras, bucòlic tresor vinícola, que trasllada a l’enòfil més llustrat al major dels estats d'emoció. Obrim boca provant els Ruby Dam que tira cap a la fruita, el Tawny Dee d'imatge aterridora, el deliciós White 10 Years Old, al costat dels Late Bottled Vintage 2005, el Colheita 1998, el Vintage 2007, el Tawny 20 Years i el Crusted (embotellament 2007) del celler, anotant al bloc les meves preferències pel 10 Years Old White, el Vintage 2007, que ve molt gran i el Tawny 20 Years, com valor segur. També varen presentar-se molt interessants el Crusted, el meu primer crusted i el Colheita 1998.
Després del tast, vam menjar en l'Adega São Nicolau, una molt cèntrica taverna de Porto, on vam beure un Navazos-Niepoort 2008, el fruit de la roca calcària més mineral que he pogut provar, un Redoma Branco Reserva 2008, encara per dominar i el OmLet 2005, un joint-veinture entre els Niepoort i Telmo Rodríguez en el Douro que no li vaig acabar de veure la gràcia. De postres vàrem gaudim amb una deliciosa Garrafeira 1977 de Niepoort, seriosa i voluptuosament densa. El dinar va valer la pena, amb un fenomenal arròs al costat de pop arrebossat. Des de el centre de la ciutat de Porto s'aprecia una ciutat senyorial, històrica, plenament mereixedora de ser patrimoni de la humanitat.
D'allà ens vàrem apropar a una altra de les instal•lacions del celler, en la rua Cândido dos Reis, antiga casa d'Osborne a Porto on es realitzen les funcions d'embotellament i etiquetatge dels vins. Breu visita, encara que vam tenir temps d'apreciar la bellesa de les instal•lacions. Des d'allà vam sortir cap al Douro, on ens esperaven en la Quinta de Nàpols. Llàstima el no tenir més temps per gaudir de la ciutat de Porto i Vila Nova de Gaia, ja que la imatge que deixàvem era bucòlica i plena de bellesa. Ja tenim una altra excusa per tornar.

La Quinta de Nápoles, amb les seves 30 hectàrees de vinyers, va ser adquirida l’any 1987 pels Niepoort, i en ella es va rehabilitar el cos del celler, convertint l'espai en una formidable unió entre les pissarres de les terrasses de la Quinta de Nàpols, la Quinta do Carril, els meandres del riu Têdo i les instal•lacions modernes de la Quinta. Allà és on s’envelleixen els vins tranquils del Douro que elaboren els Niepoort.
Just a l'entrada ens trobem amb el Dirk Niepoort, ànima del celler, dinàmic i innovador, però amb un ull sempre posat en la tradició vinícola del país, i l'esperit renovador que va moure, en gran part, els fonaments del Douro i va alçar en el panorama europeu els vins tranquils del Douro. Amb ell estava en Luís Seabra, mà dreta de Dirk, un tipus fenomenal amb qui vàrem passar molt agradables moments. Abans del sopar vam provar els mosts dels tancs de fermentació de la collita 2009 i tastar els blancs que es crien en diferents tipus de dipòsits i fustes. Sincerament, ni tinc la formació adequada ni interès per a parlar-vos de proves, ja que em considero un consumidor i com a tal, només he d'esplaiar-me en vins que estan en el mercat, però l'exercici de provar unes 50 mostres en dos dies de blancs, negres i Portos es va presentar de manera molt natural i sense suposar un excessiu esforç. Això sí, soc incapaç de fer un informe complet sobre el mateix.
En el sopar, amb el deliciós menjar que va elaborar Maria José, cuinera del celler vam provar un doble màgnum de Redoma Branco Reserva 2008, un polèmic doble màgnum de Charme 2006, un deliciós doble màgnum de Batuta 2001 i un màgnum de Vertente 2007 una mica més lleuger. El Batuta 2007 mostra les bones maneres de l'anyada i el vi elaborat per a la Col•lecció 75º Aniversari Vila Viniteca per Niepoort 2007, procedent d'una vinya centenària que va ser replantada recentment, que pinta molt bé.
Els generosos van venir amb noms com el Vintage 1982, el Vintage 1964, Niepoort Tawny 20 Years (embotellat l’any 1983) i un Niepoort 1863 (en format 37,5 cl.). Sincerament, massa emocions, però destacaria la frescor del 1982, la concentració del Tawny 20 Years i el nervi del 1863, meravellós record dels Portos del segle XIX. A la fi de la festa el Dirk sempre li agrada trencar amb un Riesling, en aquest cas un Riesling 2003 de Niepoort Projectos, segurament el millor riesling ibèric que he tingut el gust de provar, però va voler sorprendre'ns amb una misteriosa ampolla etiquetada com Quinta de Juncal Colheita, embotellada en 1947. Magnífica concentració i profunditat per a aquesta veterana ampolla.

A l'endemà ens esperava al Vale Mendiz, on té la belles instal•lacions de vinificació el celler, en Nick Delaforce encarregat de la coordinació de la collita i vinificació dels Portos. Allí vam poder veure el procés de recepció del raïm, l'última de la collita 2009, pesatge i control en la taula de selecció prèvia al seu desrapat. D'allà es transporta el raïm als magnífics dipòsits circulars de granit per a realitzar el bell procés del trepitjat del raïm, de manera artesanal, donant inici a la fermentació, que desprèn la seva aroma en l'ambient.
Vàrem tastar els mosts ja fermentats i també vàrem provar partides de diferents vinyes. Allà també es cria el Charme, el vi negre més elegant de Niepoort, on vàrem provar diferents barriques del 2008, al costat d'un vi que elabora al juntament amb el Raúl Pérez, afamat cellerer. El dinar el vàrem realitzar amb part del equip de treball, dins d’un ambient molt familiar, al costat d'unes delicioses sardines a la brasa, acompanyades per un Redoma Branco 2008, el negre de la casa (collonut segons els meus companys), el Solar de Serrade Vinho Verde Tinto 2008 (també collonut en van apuntar), el Diálogo 2007 (versió portuguesa de l'Alonso Quijano) i vam acabar amb una crema casolana caramel•litzada, amb unes copes del Vintage 1983 i un Vintage 2007, en format 37,5 cl. Bona estona d'assossec, entre vinyes i pissarra.
De tornada a la Quinta de Nápoles, vam pujar al mirador del Douro des del Casal de Loivos per apreciar la bellesa de les terrasses sobre el Douro, passejant per l'encantadora estació de Pinhão i veure com arribava l'antiga locomotora de vapor que circumval•lava el riu. Vaig aprofitar la tarda per a escapar-me a visitar alguna de les Quintes clàssiques de la zona, com la preciosa Quinta de Noval, la Quinta de Juncal o la Quinta de la Rosa, entre altres, en un magnífic passeig de dissabte per aquesta bella part del Douro.
Abans del sopar, vam provar els altres negres tranquils en els seus diferents dipòsits, com el Fabelhaft, un dels pilars comercials del celler o el deliciós Robustus, procedent de la Quinta do Carril i que el seu envelliment es realitza en grans bottis venecians.
Obrim durant el sopar amb un parell de Champagnes, el Fiével Comte de Marne de Charles Mignon i un Blanc de Blancs de Jacques Selosse (es tracta del Brut Initial amb degollament del 2004) mostrant-se una mica fatigat. Amb els blancs secs vam provar un Hubacker G.G. 2005 de Keller, deliciós en nas però una mica bast en boca, una prova del Navazos-Niepoort 2008 amb uns dies d'obertura, una mica més cohibit que el de dia anterior.
A la taula també es trobava Paulo Ruão, l’enòleg del Viosinho 2008 de Lavradores de Feitoria, un molt interessant blanc amb similituds a una Sauvignon fresca, que ens va explicar com funciona aquest interessant projecte, del que també forma part en Dirk Niepoort. Però seguim, ja que després de la decepció d'un oxidat Meursault 2000 del mestre Coche Dury, va aparèixer una gran revelació per a mi, l’Alvarinho Soalheiro Primeiras Vinhas 2008, un dels Alvarinhos més minerals que he tingut el plaer de gaudir i del que m'he fet seguidor.
Però que no decaigui la festa. Amb els negres van arribar grans ampolles. El primer, servit a cegues com la majoria dels vins, es tractava d'un fi exponent de l'elegància i la profunditat, de nom Mouchão 1963, i que en la meva ignorància havia desconegut la potencial grandesa d'aquest Alicante Bouschet de l’Alentejo. Un monument vínic vivent, encara que em diuen que poc té a veure amb els Mouchão contemporanis. Li va seguir el Saint Joseph 1998 de Pierre Gonon, hereu del mestre Trollat? El temps ho dirà, però mostra molt bones maneres.
Una ampolla molt gran de Robustus 1990, postil•lat com un vi salvatge en joventut, ens va permetre realitzar un fenomenal exercici de translació dels vins tranquils de Dirk en el temps, que es va venir a certificar amb el Redoma 1991, l'enteresa del qual sorprenia i un complet Redoma 1994. Una mica més subtil es va mostrar el màgnum del Beaune 1er cru cuvée Guigone de Salins 1993 de Louis Jadot elaborat per als Hospices de Beaune, però no tan intens ni profund, i és que el nivell havia estat molt alt.
Llavors van arribar els Portos amb un màgnum del Vintage 1942 de Niepoort que em va semblar completíssim, servit al costat de dues ampolles molt diferent del Três Gerações Porto de Niepoort, un Porto centenari, servit de bon tros amb afecte pel Dirk, com a mostra del bon treball que duu realitzant la seva família des de l’any 1842. La millor de les ampolles es va mostrar amb grandesa, oxidació i concentració ben ajustades i un nervi marcadíssim. Trosset d'història del Douro.Per a finalitzar l'acidesa de la Riesling 2008 de Niepoort Projectos i el Trittenheimer Apotheke Auslese Riesling 2006 de Grans-Fassian, donant per acabat un sopar deliciós a la llum de la lluna com a testimoni, amb la calor de les parets de pissarra com reguladora tèrmica, juntament amb una magnífica companyia. Què més es pot demanar?
El diumenge, desprès un cafè de comiat amb el Dirk, vàrem baixar a menjar a Porto, on vam tornar a comprovar les bondats del Soalheiro PV i cap a l'aeroport que hi falta gent. Aquest seria a grans trets el cap de setmana que vàrem viure, sinó fos que en els petits detalls es troba el sublim de la nostra estança allà. Gràcies als Niepoort i al seu importador Vila Viniteca per l'experiència que m'han permès viure.
21 de maig del 2009
L'any del Cometa Halley
1910, mentre a Espanya Alfonso XIII encomana a José Canalejas, del Partit Liberal, la presidència del Consell de Ministres, Jacques Cousteau emergia de les profunditats del ventre de la seva mare. Entretant León Walras, un dels pares de la teoria economia de l'equilibri general, moria a Suïssa. També s'apagaven les espelmes de les arts dels mestres Twain i Tolstói. Mèxic es revolucionava, mentre el Japó imperialista s'annexionava Corea i als carrers de Portugal bufaven aires republicans, que acabaven amb la monarquia dels Braganza-Wettin, relegant a Manuel II a l'exili a Anglaterra.Mentrestant pel firmament un cos celest solcava els cels una nit d'abril. Es tractava del Cometa Halley, aquell que va tornar passar l'any 1986 i ens il•luminà els ulls de els que el vàrem gaudir. Pocs dies després, el mateix abril de 1910 la Terra va traspassar les traces de l'estela de la seva cua, provocant un magnífic espectacle als cels. Un fet que va marcar l'any, aquell mateix any 1910 que indicava una ampolla decantada, a la espera de ser gaudida.
D'una petita illa al mig de l'Atlàntic, de nom mític pels amants del vi, Madeira va néixer el raïm Sercial que es va vinificar d'aquesta forma tan especial que li confereix el mètode canteiro de criança, que durant 20 anys de maduració els dóna a aquests vins fortificats les propietats ideals per a una vida tan prolongada. I que noranta-nou anys després el seu tast ens trasllada a aquell 1910 on van esdevenir milers d'actes i fets de la humanitat, entre algun d'ells els anteriorment esmentats, remarcats pel vitalisme historiogràfic de qui té l'oportunitat de provar un supervivent d'aquelles dates, com de qui gaudeix d'antigues fotografies o llibres que ens il•lustraven dels esdeveniment sorgits durant aquell any.
Però, què ens diu aquesta ampolla, a part de traslladar-nos en el temps? Comercialitzat per la casa Barbeito, bé podria ser que aquesta Sercial procedís de les vinyes del Jardim da Serra, però el fet que el celler no es fundés fins l’any 1948 i la dificultat d'identificar els proveïdors a qui se’ls va comprar el raïm, dificulten el donar origen al most. No obstant això en tast, la seva visual fosca entre el vermell cirera i l'ambre, amb tonalitats caobes denoten que som davant d'un vi amb solera, però vital. Molt net, que malgrat la seva edat, presenta una concentració de dipòsits que permet una fàcil decantació. El seu nas, caracteritzat per la seva estirp més seca, similar a la dels Olorosos de Xerès menys llaminers, presenta un buquet de matisos entrellaçant les caobes més nobles amb els fruits secs més selectes, el fons caramel•litzat marcant el conjunt i amb l'elegància i l’intensitat per senyera. La seva boca mostra el nervi desmesuradament refresca i que prolonga el plaer de les seves aromes i sabors. Textura i densitat matisades, sense estridències embafadores. I el seu final, portentós, segurament mostrant un dels retronasals més intensos que recordi, només superat pels que fan eclosió en gaudir dels Amontillats de Sanlúcar de Barrameda, donant confiança al que escriu aquestes línees, sense risc d'equivocar-se, que aquest vi estaria en magnífiques condicions al nou adveniment del cometa, per allà l'any 2061.
Pels necessitats d’eternitat en un vi, Madeira és el seu regne.
Etiquetes:
Anteriors al any 1960
,
Europa
,
Madeira
,
Portugal














