Encaràvem la carretera, venint des de Schlossböckelheim, direcció a Oberhäusen, on se situa la Weingut Hermann Dönnhoff, i la nostra desorientació no ens permetia adonar-nos de les vinyes que estàvem travessant, però sens dubte la seva bellesa, realçada pels clarobscurs que generaven els intermitents núvols ens traslladaven a una terra de foc i pissarra grisa, on el pòrfir i la vulcanita basàltica confereixen a la roca una característica coloració i que emociona al més profà.Creuat el Nahe pel pont d'Oberhäusen i en un gir de volant ens plantem a les instal•lacions familiars dels Dönnhoff. Recepció, presentació i primeres impressions sobre la forma d'encarar la vida d'en Helmut Dönnhoff, envoltat dels seus i sempre amb un fi i irònic sentit d’humor latent. Com el matí sens tirava a sobre, ens vàrem dirigir al mirador on apreciar des de la perspectiva les seves millors vinyes.
Les vinyes:
Encara que la panoràmica fotogràfica de baix no mostra totes les vinyes que els Dönnhoff posseeixen en el Nahe, si mostra segurament els més reconeguts. A la comuna de Schlossböckelheim el celler té 2 hectàrees de Felsenberg, una vinya estreta i allargada, situada en terrenys plenament volcànics, ric en pòrfir i en els pendents del qual és ubicat el mític Türmchen, una petita torrassa propietat d'en Helmut, ideal per a moments d'assossec i del qual la millor parcel•la va donar origen al Spätlese Felsenberg -Türmchen-#11 2001, comercialitzat via subhasta de la VDP i que a la fi seria un dels vins de la vetllada. De Kupfergrube, la mina de coure, vinya històrica i límit geogràfic entre els pobles de Schlossböckelheim i Niederhäusen, treballen mitja hectàrea. I seguint cap a l'Est ens trobem amb Brücke, situat just sota d'Hermannsberg.
El condicionant microclimàtic, amb el riu a uns metres i la composició geològica del sols, on es barregen els llots argilencs amb la pissarra grisa tan característica d'aquesta part del Nahe, confereixen unes característiques ideals per elaborar vins de veremes tardanes, i fins i tot Eisweins, i si a més afegim com transmissor del terròs a Helmut Dönnhoff, es pot entendre el perquè aquesta vinya es converteix en un dels noms a recordar. L'únic dels pagaments que treballen els Dönnhoff que és enterament de la seva propietat. Per cert, una curiositat que deixa en descobert el
Seguint el curs del Nahe ens trobem amb un altre dels noms a recordar, Hermannshöhle, d'on els Dönnhoff treballen 2 hectàrees de fileres, la poda de les quals i cuidat permeten clarament diferenciar-les de les files de propietat estatal, una reminiscència curiosa i desfasada persistent a la vinya alemanya. Aquí la proporció de pissarra grisa blavosa marca molt la tipologia dels vins, fent-los brillar en major grau amb els seus Rieslings secs o a nivells pradikats baixos, sent en els Spätlese on més brilla la seva mineralidad. Pendent de corba oberta, amb bon aireig i d'orientació Sud/Sud-oest presenta una bella estampa des de la llunyania.Passat el poble de Niederhäusen trobem l'hectàrea de Dellchen, una vinya que conjunta en perfectes proporcions la pissarra i la vulcanita, i de la millor secció de la qual es va elaborar el Spätlese Halbmond 2004, només comercialitzat també mitjançant subhasta de la VDP; i al propi Norheim, 1,5 hectàrees de Kirschheck i a Bad Kreuznach, Krötenpfuhl i una petita parcel•la de Kahlenberg que sol destinar per al seu Riesling bàsic no trocken. Es tracta de pagaments històrics del Nahe, però els entesos diuen que no solen assolir la grandesa que aconsegueix Helmut amb els vins de Schlossböckelheim, Niederhäusen i Oberhäusen, extrem que se m'escapa per la pura lògica que mai no se m'ha presentat l'oportunitat de provar una ampolla dels mateixos.
Les 20 hectàrees d'extensió de vinyes que treballen els Dönnhoff es complementen amb les més de 2 hectàrees del turó de Leistenberg, a Oberhäusen, la primera vinya que va treballar la família, situada al sud del riu i en la cota més alta del qual, coneguda com Felsenberg, hi ha plantades, a part de Riesling, Weissburgunder i Grauburgunder, que Helmut empra per elaborar monovarietals d'aquests raïms, a més de procedeix d'aquí la Riesling que dóna fruit al Tonschiefer. El 80% de la vinya està coberta de Riesling i en el restant 20% el conformen les altres dues varietats de raïm. Testimonialment Helmut ha intentat vinificar alguna curiositat amb aquestes varietats, com va ser el cas de l'any 1991, on es van donar les condicions adequades per elaborar un Eiswein de Grauburgunder, malgrat que sembla que el propi Helmut no va acabar de veure-li la gràcia a l'assumpte i no ho va tornar a intentar. D'aquí mateix també surten els raïms del Sekt que elabora el celler, i el consum del qual només es destina a família i amics.
La vinificació:
Des de la pròpia vinya, segmentant les diferents collites per parcel•les i en diferents blocs, segons les diferents especificacions per a cada tipologia de vi s'inicia el procés de vinificació, intentant traslladar cada característica de cada pagament i adaptar-la a la seva vinificació. Un exemple, per al Grosses Grëwach de Hermannshöhle vinifica la parcel•la més anciana, on més impera la pissarra grisa i les arrels penetren a major profunditat, donant així vins nítidament minerals.
Al celler en Helmut posseeix barrils de fusta de 1200 litres de capacitat, encara que li sol agradar combinar la fermentació i criança dels seus Rieslings amb els tancs d'acer inoxidable, depenent el seu període d'estança segons els nivells d'acidesa. Si l'any presenta nivells d'acidesa alts empra la fusta de forma més prolongada i si és el cas contrari, prolonga més la seva estança en inox. Vinificació poc intervencionista però sempre ben definida i perfeccionista.
El tast:
Davant de la imminent proximitat del migdia, abans d'iniciar el tast, la dona d'en Helmut, la Gabi ens va preparar un variat dinar amb algun dels productes típics de la comarca i per acompanyar l'opípar bufet, vam beure els bàsics de la casa fets amb els raïms francesos, com el Grauburgunder Trocken 2008, el Weissburgunder Trocken 2008 i el Weissburgunder -S- 2008, una selecció vinificada en bóta. Bon nivell que es va veure complementat amb el salvatge i vibrant Riesling Trocken 2008.
A la fi, amb aquest vi donaríem el tret de sortida al tast. La primera tanda seria formada per la línia bàsica de secs començant amb el Tonschiefer Riesling 2008, el Felsenberg Riesling Trocken 2008, donant pas als Dellchen GG 2008, els Hermannshöhle GG 2008 i 2007, veient-se per a aquesta línia molt bones sensacions, recordant el que hem estat veient per l'any 2007 superada ara mateix en nivells d'acidesa, una mica menys de maduresa, però temperant-se en el grau alcohòlic. Llampades minerals polides al Hermannshöhle GG 2008, amb l’estructura tan ben definida que marca sempre els vins d'aquesta vinya, amb una interessantíssima comparativa amb el seu germà 2007 i de la qual encara no sé quina opinió extreure, i sense perdre de vista el Dellchen GG 2008 que li va parell en profunditat i estructura. A més es van servir un enorme Norheimer Dellchen Spätlese Trocken 1998 i un Dellchen Spätlese 1997, interessant però sense arribar als nivells del 1998.
En aquest punt del tast van arribar els semidolços, amb el Riesling 2008 com primera entrada, un QbA de llibre, el Leistenberg Kabinett 2008 mostrant-se lleugerament vibrant i un 1990 del mateixa vinya i nivell de Pradikat per mostrar-se ple i sense fissures. A partir d'aquí sortirien els Spätlese, on millor brilla la mineralidad i el nervi dels vins d'en Helmut, amb el Brücke Spätlese 2008 estel•lar, i una vertical en tota regla del Hermannshöhle Spätlese amb exemplars de les collites 2008, 1998, 1989 i 1966. El primer ve molt gran, amb totes les bones sensacions de l'any, passant a un altre portent d'austeritat que és el 1998. L'Any 1989 mostrava moltes traces de joventut, i del que no m'importaria tenir una ampolla per veure la seva evolució i el 1966, curiós i fumat, amb els records a katsuobushi que donen els Riesling més madurs, encara que semblava dir-nos que el seu millor temps ja ha passat.
L'any 2008 Helmut ha decidit no elaborar Auslese, ja que els nivells de quantitat de raïm botrític no assoleixen seus mínims exigibles i prefereix dedicar els millors raïms als Spätlese. Per això ens van servir Brücke Auslese 2007 i 1997, i així jugar amb una anyada clàssica en veremes tardanes i seu germà del 1997, més ple i amb un recorregut treballat més complex. Per sort la collita 2008 es torna a produir Eiswein i no només un sinó dos, Brücke Eiswein Dezember #21 2008, veremat el 30 de desembre ja que es van assolir els -11ºC i el Brücke Eiswein Januar #22 2008, veremat el primer dia de gener del 2009 amb una temperatura de -18ºC. Existeix algun vi més pur que un Riesling Eiswein de Dönnhoff? Dedicarem part de la nostra vida en la seva recerca, encara que en aquell moment el major debat era aconseguir posar els dos Eiswein en competència i distingir si existia algun tipus de superioritat entre ambdós i la feina es va convertir en una tasca impossible.
I com tancament i colofó, i ja que en Helmut estava pròxim a celebrar el seu 60e aniversari va baixar al celler a la recerca d'un vi que servís per a tan magnífica efemèride i es va portar una ampolla del Felsenberg Riesling Spätlese -Türmchen- #11 2001, vi de subhasta VDP, parangó perfecte d'aquesta línia tan subtil i poderosa que s'assoleix amb els Spätlese, joc d'acidesa, dolçor i mineralidad resolta de forma notable.
El passeig:
Finalitzat el tast, i aprofitant que el sol tornava despuntar per darrere dels núvols, ens vam anar a passejar per les vinyes. Primera parada Hermannshöhle, on apreciem els estralls de l'erosió, els efectes de la qual s'intenten mitigar amb l'ús d'una capa de palla seca, al costat de compost propi, que els permet una major retenció de la pissarra. El risc és que en tractar-se de vinyes treballades mitjançant tractaments fitosanitaris biològics, l'ús d'aquest tipus de sistemes pot provocar l'aparició de plagues d'arnes i en el just ús dels mateixos es troba la virtut de la seva utilització. Aquí la Riesling ja començava a mostrar-se madura, encara que encara li quedava un mínim d'un mes de maduració per arribar al seu zenit.
D'allà, cap a Felsenberg, passant per Kupfergrube. Un passeig apreciant la roca mare, que es mostra salvatge sobre la vinya sense que la mà de l'home l'hagi domat i la pronunciada pendent d'algun dels punts d'aquesta vinya esquerpa, fins a arribar a la torrassa on vam poder apreciar la visió del Nahe i Oberhäusen des d'una perspectiva un punt diferent. Una excursió que va assolir el seu major grau de dificultat quan vàrem iniciem el descens cap a les vies del tren que circulen paral•leles al riu, creuant les vinyes repletes d'afilada i relliscosa pissarra, direcció al túnel que ens portaria a Brücke.Tres parcel•les, a gairebé el nivell del Nahe, les dues primeres amb les fileres de Riesling plantades paral•leles al riu i l'última, perpendicular al mateix. Curiosament aquí l'erosió està tenint un efecte beneficiós, ja que les pluges fan que es desplacin parts de la pissarra de les vinyes superiors i es va incrementant la seva proporció davant els llots argilencs, més típics d'una ribera fluvial. D'allà, tornada cap al cotxe i cap a Oberhäusen que falta gent.
Una jornada memorable que tindria la seva cloenda amb un sopar al restaurant que hi ha als peus d'Hermannshöhle, però això ja queda en l'àmbit privat. D'allà per agafar els llençols i somiar en l'experiència viscuda sense sospitar que l'endemà viuríem una altra jornada memorable.
Annex fotogràfic: Weingut Hermann Dönnhoff.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada