Vouvray Clos du Bourg 1ère Trie 1971 de Domaine Huet

El Domaine Huet, malgrat ser un dels involucrats en el moviment biodinàmic dins de la viticultura, amb el que significa això, ha resultat ser dels productors més consistents i regulars de tota la vall del Loire, i perquè no dir-ho, de la França vinícola. Com molt bé diu un bon amic meu, en Ricard S., a aquestes alçades, la qualitat i homogeneïtat del vins de Domaine Huet no ens haurien de sorprendre. Doncs no és així. Sempre aporten aquest plus de qualitat, de complexitat, de personalitat i plaer que els fa sobresortir invariablement a tots els tasts. No podria estar més d’acord.

Aquest Clos du Bourg té d'especial ser la primera selecció que es recapta de la Chenín (Pineau de la Loire) afectada per la forma més noble de la botritis, d'allà el sobrenom de 1ère trie, d'una de les millors anyades al Loire, segurament sol superades pel 1959, 1947, elaborades per Gaston Huet o 1929, de la mà d’en Víctor Huet. Actualment el celler és portada pel Nöel Pinguet, amb un brillant present i un futur a seguir.

Però entrem en matèria. Curiosament, en obrir l'ampolla, el tap va deixar anar un fluït blanc que es va quedar a la superfície del vi, vaig separar una copa per envinar, previ filtre de l’esmentada substància. Aquesta copa estava totalment afectada per alguna cosa que similar a un síntesi entre TCA (olor de suro) i madeirizació, el qual condemnada al vi a ser retornat a la botiga d’on provenia, Lavínia, que per aquell temps eren els seus importadors a Espanya (Actualment aquesta labor comercial a recaigut a Cacao Sampaka i La Ruta del Vino).

Però decidim donar-li una oportunitat al que quedava a dins l'ampolla i... Oh, sorpresa! Vi d'impressió, amb un nas molt profund, capaç de fer-li ombra a un gran Climens (Sauternes que pot arribar a fer ombra al mític Yquem, sent redundants en l'ús de les ombres). Mels, flors, botrytis, goma aràbiga i quantitat de descriptors que servidora de vostès es veu incapaç de reproduir. La boca es mostra vigorosa i poderosa, per estructura, amb un gran balanç entre dolçor i acidesa. Molt profund i persistent, 94-96 PF. Sens dubte un dels millors vins que he tingut el plaer de tastar.