Dubtes - Grandeses - Dos Vouvrays

Per què ara? Perquè ve de gust

Les coses haurien de ser més senzilles, més directes. Quan sorgeixen oportunitats, llançar-se. Les obligacions i els llibres d'estil estan bé per qui necessiti presentar una forma de ser, una forma de treballar, però quan et trobes a casa i et sents a gust, fes el que t'ompli.

Dues ampolles, dues vinyes, un mateix productor i 20 anys de diferència. Es pot parlar de les grandeses d'una casa com Domaine Huet sense por a equivocar-se. Cada ampolla toca alguna cosa dins teu, ja sigui amb els seus vibrants Vouvray Pétillans com amb els seus eterns Vouvray Moelleux 1ère Trie, que t'enamora. Vins emocionals.

Així de senzill. Sensacions oposades de com haurien de ser les coses, de com no tornaran a ser i del plaer de compartir aquests moments passats amb els que et fan sentir a gust. Vins que tenen la seva empremta dins de cada ampolla. Gràcies Nöel Pinguet.

Tornant a Sancerre junt als Cotat

Simple i amena. Així s'ha tornat la meva relació amb el món del vi. Un pretext per ajuntar-nos amb uns amics, obrir ampolles i gaudir, sempre vora una taula. Segurament aquest tipus d'experiències no siguin tan complexes com les maratonianes sessions de tast que s'imparteixen en congressos i fires o realitzant visites enològiques a les regions productores del vi, però sens dubte es tracta d'una manera més senzilla i propera per als que volen gaudir amb el vi.

Amb aquest pretext, fa poc vaig organitzar una vetllada on poder provar alguns Sancerre de la família Cotat, vells coneguts d'aquest bloc i segurament els vignerons que aconsegueixen elaborar els més delineats i estilitzats Sauvignon blanc del planeta. Però clar, això de Sauvignon Blanc quan parlem de Sancerre sona a etiqueta imposada per la moda dels varietals. Sancerre amb majúscules sense dubte.

Encara que els inicis del tast no van ser precisament encoratjadors. Per iniciar la vetllada, obrim el Sancerre La Grande Côte 2000 de Pascal Cotat, pura mostra d'una Sauvignon poc madurada, possiblement condicionada per les circumstàncies de l'anyada, on els trets vegetals emmascaren tot el conjunt del vi. Un vi per retastar en un temps, però que no presentava el perfil que tant ens agrada dels vins d’en Pascal. Després d’aquest un Sancerre Les Monts Damnes 1997 d'en Pascal Cotat, que va ser descartat per una oxidació galopant, molt destacable a la fase visual i on les aromes de mels i ceres emmascaraven tot el conjunt. Pensant en l'atreviment de qualificar aquest vi com afectat per una oxidació prematura (premox) amb 14 anys a l'esquena i coneixent la possible longevitat dels Sancerre dels Cotat, m'inclinaria a pensar que es tractava d'una ampolla que havia estat mal conservada.



Després aquestes dues petites decepcions, es va fer la llum i van aparèixer dues magnífiques demostracions de la bona feina de la família. Primer amb un Sancerre La Grande Côte 1996 de Francis Cotat, molt obert i melós, amb aromes de fruita blanca neta i algun record natural de fruita exòtica, però sense rastres d'artifici. En boca es mostrava ple, amb amplitud i bona densitat, deixant una mica de residual encara per fer. Sens dubte una ampolla magnífica que mostrava totes les actituds per seguir evolucionant magníficament. Després d'ell va aparèixer el Sancerre La Grande Côte 1994 de François Cotat, fill d'en Paul Cotat, i que aleshores ja s'encarregava de les vinificacions conjuntes de la família. Recordar que tot i tractar de tres etiquetes amb tres noms de vignerons diferents, a la pràctica tant els vins d'en Francis Cotat, el seu germà Paul, el seu fill Pascal i el seu nebot François s'elaboraven en aquell moment al mateix celler i seguint els mateixos mètodes de vinificació. En realitat la figura d'en François guanya molta rellevància en aquesta tanda de vins, ja que 2 dels 3 vins els va vinificar ell, emprant els mètodes tradicionals de la zona.

Però tornem a La Grande Côte 1994, l'etiqueta indica un gegantí Chavignol, poble on es situaven el celler i la majoria de vinyes que posseïa la família, però que en realitat La Gran Côte es tracta d'una vinya d'una hectàrea situada al veí Amigny, on tenen un lot de vinyes velles que els permet elaborar aquest monument de rectitud mineral, deliciós i complicat a parts iguals. Un vi on la seva major virtut és la de tenir-ho tot i a més, ben posat. Vi amb majúscules.

Malgrat els inicis, la vetllada va certificar que poder tastar vins d'aquesta família amb anys és una delícia, a més de ser factible, ja que encara es poden trobar els seus vins i els dels seus respectius fills a preus moderats, circumstància que per desgràcia no passa amb el mestre Edmond Vatan. Seguirem gaudint amb ells.

Articles relacionats:

Breus trobades amb en Pascal Cotat (En castellà)

Sancerre Els Culs de Beaujeu 1999 de François Cotat (també en castellà)

Els tresors d'en Josep Roca

Hi ha ocasions a la vida on el millor que es pot fer és escoltar, aprendre i divertir-se; i més quan un professional com Josep Roca s'obre i ens permet conèixer-lo una miqueta millor, amb el vi com vehicle de transmissió de sensacions i sentiments.

Aquesta va ser la premissa que es va donar en el Monvínic barceloní una tarda de juny, on va tenir lloc aquesta experiència, molt més allà del tast sensorial, on les finestres del cor del mitjà dels Roca ens van mostrar un univers de sensibilitat, senyalant la perfecció de la imperfecció.

Els qui ja hagin visitat el nou Celler de Can Roca, coneixen les cinc grans zones o varietats que han influït en Pitu amb major força i a les quals els dedica un espai concret, harmonitzat amb la música i les textures tàctils. Una selecció no excloent, on segurament van haver absències no desitjades però on no es pot entendre la seva reflexió vital sense elles. Per aquest motiu la selecció adquireix un caire molt més personal, sense fissures ni estridències.

1er bloc: Champagne

Zona extrema, de climatologia complexa i terres molt especials. Amb la idea del joc entre vi blanc i el vi negre es van servir Salon Le Mesnil 1996, representant de la puresa dels Blancs de Blancs, de jocs cítrics propis d'aquestes terres i els apunts cremosos de la Chardonnay i un Vieille Vigne Les Crayères de Egly-Ouriet, el Pinot Noir per antonomàsia del mestre Francis Egly, arrelat en la vinositat d'aquesta bella parcel•la d'Ambonnay. Un joc entre un millésimé de la més noble zona de Le Mesnil i una barreja d'anys d'un petit productor, on la puresa del Salon rep un contrapunt madur amb el Blanc de Noirs. No es tractava d’una batalla, era una combinació guanyadora.

2n bloc: Riesling

L'Alfa i l'Omega com varietal. Aquí es pot iniciar la passió pel vi, però també ser el punt final de comprensió d'aquest món apassionant. Com mostra per poder aprofundir en l'univers de la mineralidad pissarrosa un Scharzhofberger Riesling Spätlese 2005 d'Egon Müller, escollint aquest Spätlese del turó màgic com millor exponent de la pissarra grisa degradada, marca de la casa. Un vi vibrant, encertat i directe.

De la quinta essència del Spätlese a un vi únic, elaborat per la mà més fiable de l'Alemanya vinícola. Mitges ampolles de carretons de frescor confit de gel per a aquest Oberhäuser Brücke Riesling Eiswein 2002 d'en Helmut Dönnhoff, de la bota 19, aquella que mai provà en Robert Parker. Un plaer per als sentits, hedonista i únic.

3 er bloc: Borgonya

D'aquesta terra de camperols cellerers li impacta en el seu descobriment i li fan replantejar-te les teves conviccions més arrelades. I del poble més borgonyó de la Borgonya, Chambolle, plena ebullició de vinyes, les seves dues interpretacions més intenses, la força al Bonnes Mares GC 2006 i l'elegància i subtilesa de la mà del Musigny GC 2006, ambdós de Freddy Mugnier, un personatge introvertit però preciosista en el seu treball. Ambdós vins evocaven bucòliques imatges i textures, malgrat el curt de la seva edat. Experiència sublimment insuperable sí que no fos per un as que es va treure Pitu de la màniga.

Mentre en Josep ens va parlant dels vins, ens il•lustra amb una presentació multimèdia on s'entrellacen imatges de vinyes, bodegues i cellerers, vídeos i músiques que il•lustraven cada un dels blocs. I mentre ens induíem en els camps sedosos del Musigny, en Pitu llançava el vídeo d'una experiència produïda pel canal Arte francès, on s'aliava un solo de violí amb el Musigny. La música i el vi s'entremesclen en harmonia, mentre passen els segons de l'enregistrament. Quina és la nostra sorpresa quan en perfecta sincronia apareix físicament el violinista i remata increccento aquest moment memorable. En aquell moment només es pot aplaudir.

4t bloc: Priorat

L'any 1993 en Pitu va quedar tocat per les terres prioratines i la duresa de la llicorella es va gravar amb força en la seva ànima. Aquesta bellesa dels vins del sud tocat per un paisatge. Així de senzill, superant la força del terròs, es tornen en vins de paisatge. De dos personatges com René Barbier amb el seu Clos Mogador 2004 i Lluís Llach amb el seu Vall Llach 2004, dues maneres d'entendre el Priorat, dues filosofies, segurament no seran ni les millors ni les pitjors interpretacions d'aquesta terra tocada per la serra del Montsant, però sí que seran les més emotives. Joc entre fruita sobre madura i pedra, tocades pel sol de la Mediterrània.

5è bloc: Xerès

La infantesa de mestissatge en un barri gironí complementat per la migració andalusa dels anys 60 van fer a en Pitu estimar un dels signes d'identitat de l'Andalusia vinícola, vins únics al món, els arcans del qual s'escriuen en un idioma propi i la seva força neix de terres extrems d'albarizas blanques, jugant amb el clima atlàntic i el vel de flor com a mare, on l'estadi de la concentració es barreja amb l'oxidació en la seva vellesa més madura. Els vins més salins que trobem al planeta. La Bota de Palo Cortado Bota Punto Nº6 de l'Equipo Navazos, amb la seva escassíssima producció i el monumental Amontillado Coliseo de Valdespino colpegen les nostres retronasals mentre la banda sonor emesa a través de la mestria de Miguel Poveda, una altra mostra de mestissatge cultural d'ambdós pobles, servits pels versos de la boca-seca de Narcís Comadira inundant la sala. Vins complexos, intensos, no extensos de dificultat que superen llindars perceptius i ens transporten a les sagristies més profundes de les catedrals del vi.



Cos, ànima i homenatge:

Aquest últim, un dels moments més emocionants de la vetllada, on en Pitu va reconèixer des del cor la seva admiració més sentida pels creadors de vins, i alhora va voler realitzar un emotiu homenatge a una de les figures que millor exemplificaven el viticultor compromès amb els seus vins i la seva terra com era el malaguanyat Didier Dagueneau. En Pitu ens va llegir una missiva que va escriure la nit posterior al tràgic accident, dirigida a un amic i com petita ressenya per a un obituari mental. Se'ns va encongir la ànima i més acompanyat del Pur-Sang 2005 d’en Didier, que es va mostrar de la manera més altiva i herbàcia que li recordi. Profunditat mineral i amb els característics accents vegetals de la fulla de figuera i tomaquera dels vins d'en Didier.

Finalment, com senyal d'identitat i final de festa, en Pitu va voler deixar patent el seu vessant més físic i el seu vessant més espiritual amb un joc de caràcters per definir-se en cos i ànima, a través de dos vins. El corpori definit per l'eclèctic, tecnològic, la puresa aromàtica, dolçor tàctil, l'emoció, el futur, la racionalitat i la sensatesa de l'Harlan Estate 2002 i l'ànima a través de la tradició, la rusticitat, la brillant imperfecció, la salinitat tàctil, el passat tocant les arrels i la poesia del Champagne Substance de Anselme Selosse.

La rematada final per a una formidable experiència que definitivament ens va permetre conèixer millor aquest gran professional, auto definit cambrer de vins, que és en Josep Roca i Fontané. Ja tenia tots els nostres respectes i admiració. Serveixi aquest article com a mostra de gratitud.

Sancerre Clos La Néore 2006 de Edmond Vatan

L’enòfil sols ser un subjecte atent, inconformista i curiós, on el seu coneixement de la cultura enològica probe del boca a boca, emprant tots els mitjans possibles, ja sigui virtuals o com reals. Particularment intento estar al dia gràcies als mitjans que m’aporten les noves tecnologies, ja sigui utilitzant la informació obtinguda de webs especialitzades, newsletters de crítica internacional o consultant blocs (Podeu trobar els enllaços a la majoria d'ells a la columna de la dreta). Ara bé, la grandesa de la interrelació humana et permet, de vegades, obtenir fonts d'enriquiment en el coneixement que mai no hauries obtingut amb només els mitjans virtuals.

Això ve a col•lació de dues experiències que he viscut des del setembre amb un productor del qui amb prou feines tenia informació, només de sentides (molt bones, per cert), i que han suposat un descobriment tardà per la meva part. La primera vegada, durant una voràgine de menjar i vi, al Celler de Can Roca, on ens vàrem deixar orientar pel Pitu Roca. Entre tants vins, el bo d’en Josep ens va treure un Sancerre que alguns dels comensals ja havien provat en una anterior visita. Es tractava del Sancerre Clos de la Noiré 2005 del mestre Vatan. Etiqueta austera, ampolla borgonyona, suro de guarda i un contingut gloriosament equilibrat, que va resultar una verdadera revelació per a mi.

Doncs bé, motivat per l'experiència, vaig buscar tota la informació possible sobre Edmond Vatan i el seu Clos de la Noiré, i em vaig topar amb un magnífic article de John Gilman, de títol bastant premonitori "Edmond Vatan, The Henri Jayer of Sancerre", on en John ens explicava que el mestre Vatan porta jubilat des de l'any 2002, i ja que les seves dues filles no havien pogut continuar exercint la mestria del vigneron de Sancerre, el domaine es va vendre gran part de les seves vinyes situades a la comuna de Chavignol a un comerciant local de vins. Per sort, una hectàrea de la Clos la Néore va romandre a les mans d'en Edmond, i la llei francesa permetia als vignerons jubilats continuar produint un nombre limitat d'ampolles, el que converteix a aquestes microproduccions en veritables vins de culte (que poc m'agrada aquest mot).

Però comencem des del principi. L'any 1959 Edmond va agafar les regnes del negoci familiar i va iniciar una reestructuració de les vinyes de Sauvignon dins de la Clos la Néore. Aquesta vinya situada a la part inferior de Les Monts Damnés, dos noms a recordar dins de Sancerre, es veu plenament influïda per la mateixa capa calcària Kimmeridgian que afecta Chablis i això es percep als vins. Treball a la vinya buscant baixos rendiments i una composició geològica envejable, són rematades amb veremes tardanes, segons les condicions de l'any, intentant seguir el cicle lunar de mitjans d’octubre, aconseguint uns nivells de sucres i acideses ideals.

Vinificació tradicional, similar a l'estil dels cosins Cotat, emprant velles bótes (demi-muid) de fusta d'una edat considerable que els ha permès recobrir les seves parets amb capes i capes de cristalls de bitartrats potàssics, creant recipients neutres, ideals per a la maduració de la Sauvignon. També el mestre Vatan utilitza tancs d'acer inoxidable per a la criança, però tenen un considerable ús, i emprant alhora les bótes. Dos remuntats durant l'envelliment i embotellat amb la lluna de maig. No, no es tracta d'un viticultor biodinámico a l'ús. El seu treball es basa en l'experiència transmesa generació darrera generació i per l'observació del medi. El que diríem un viticultor dels d'abans.

Però tornem al comentari inicial, ja que em falta relatar la segona experiència d'encontre amb el Clos La Néore. Un diumenge "educant-nos" amb el docte Carles Orta, al seu ineludible i totalment recomanable Villa Más, juntament amb uns amics i ens va treure un vi blanc a cegues. Visual de groc palla, gairebé pàl•lida, jovial i preciosa. El seu nas netament mineral, amb els traços vegetals, que cabrien esperar en un Sancerre jove deliciosament entrellaçats amb els cítrics de la bergamota i la llima. La seva boca, plena i saborosa, entrava deliciosa, provocant una sensació de salivació, additiu, fent-se necessari el retastar, prolongat el seu final per una gloriosa estructura d'acidesa. Sense vacil•lar anàvem cantant el que crèiem que era, alguns amb menys fortuna (el meu cas) i la glòria del tast a cegues ens va mostrar la seva etiqueta. Molt gran! (Traduïble a l'ús amb uns 95 PF.)

Per desgràcia, trobar-se amb una ampolla d'en Edmond Vatan (no confondre amb l’André Vatan), tant del seu Clos la Noiré com del seu Sancerre Rouge és una tasca complicada, pel que si us trobeu en aquesta tessitura, no ho dubteu. A per ella. M’agraireu.

Vouvray Clos du Bourg 1ère Trie 1971 de Domaine Huet

El Domaine Huet, malgrat ser un dels involucrats en el moviment biodinàmic dins de la viticultura, amb el que significa això, ha resultat ser dels productors més consistents i regulars de tota la vall del Loire, i perquè no dir-ho, de la França vinícola. Com molt bé diu un bon amic meu, en Ricard S., a aquestes alçades, la qualitat i homogeneïtat del vins de Domaine Huet no ens haurien de sorprendre. Doncs no és així. Sempre aporten aquest plus de qualitat, de complexitat, de personalitat i plaer que els fa sobresortir invariablement a tots els tasts. No podria estar més d’acord.

Aquest Clos du Bourg té d'especial ser la primera selecció que es recapta de la Chenín (Pineau de la Loire) afectada per la forma més noble de la botritis, d'allà el sobrenom de 1ère trie, d'una de les millors anyades al Loire, segurament sol superades pel 1959, 1947, elaborades per Gaston Huet o 1929, de la mà d’en Víctor Huet. Actualment el celler és portada pel Nöel Pinguet, amb un brillant present i un futur a seguir.

Però entrem en matèria. Curiosament, en obrir l'ampolla, el tap va deixar anar un fluït blanc que es va quedar a la superfície del vi, vaig separar una copa per envinar, previ filtre de l’esmentada substància. Aquesta copa estava totalment afectada per alguna cosa que similar a un síntesi entre TCA (olor de suro) i madeirizació, el qual condemnada al vi a ser retornat a la botiga d’on provenia, Lavínia, que per aquell temps eren els seus importadors a Espanya (Actualment aquesta labor comercial a recaigut a Cacao Sampaka i La Ruta del Vino).

Però decidim donar-li una oportunitat al que quedava a dins l'ampolla i... Oh, sorpresa! Vi d'impressió, amb un nas molt profund, capaç de fer-li ombra a un gran Climens (Sauternes que pot arribar a fer ombra al mític Yquem, sent redundants en l'ús de les ombres). Mels, flors, botrytis, goma aràbiga i quantitat de descriptors que servidora de vostès es veu incapaç de reproduir. La boca es mostra vigorosa i poderosa, per estructura, amb un gran balanç entre dolçor i acidesa. Molt profund i persistent, 94-96 PF. Sens dubte un dels millors vins que he tingut el plaer de tastar.