Visitant Álvaro Palacios

És impressionant conèixer d'on neixen els grans vins, el paisatge que els influeix, la climatologia que els modela i la mà de l'home que els interpreta. Molt recentment vaig poder apreciar la magnitud d'aquesta equació visitant Gratallops al costat d'uns amics, acompanyats per Oriol Castells (el tercer home del celler) i saludar a en Joan Asens i el propi Álvaro.

Havíem quedat a les tres de la tarda davant el nou celler, obra de Jesús Manzanares, presumida, asèptica i pràctica, amb gairebé tots els sistemes de conducció emprats per gravetat, simplificant, l'enveja de qualsevol tècnic, encara que abans d'aprofundir a les instal•lacions havíem de descobrir el paisatge, la vinya, les arrels.

25 hectàrees de viticultura sensata (més un indeterminat nombre d'hectàrees controlades destinades a Les Terrasses) embocades a la biodinamisme, amb un equip de treball en vinya extensíssim, incloent uns quants cavalls i mules que llauren els costeruts costers. Una primera parada en el pendent dedicat al que serà el nou vi del celler, un vi comunal anomenat Gratallops. D'allà s’extreu un majoritari percentatge de Garnatxa, Carinyena i la resta, Cabernet, Syrah i una petita proporció de Merlot d'edat relativament jove per a aquest nou concepte de vi que els cellers de la zona han decidit vinificar, a imatge dels villages borgonyons. Una orientació entre sud-est i aquest, on la garbinada pica amb força la part superior i permet una òptima ventilació.

Agafem el 4x4, per un camí abrupte i ens endinsem a la Finca Dofí, on torna la Garnatxa, la Carinyena i la Cabernet. Boniques fileres de vinya creixen trencant els terrenys calcaris banyats en la llicorella, amb una assolellada orientació sud-est. Entre les vinyes apareixen oliveres, ametllers i pinedes. Tornem direcció Gratallops, travessant el poble, i després de deixar a l'esquerra la moderna i impactant celler de Mas Igneus, ens sortim a una carretera impossible, on la pendent guanya inclinació. Estem anant cap a l'Ermita de Nostra Senyora de la Consolació. El cotxe frena i ens deixa en una corba. Darrera s'endevina un impressionant visió. Aquí la llicorella es mostra més abrupta, més salvatge, més fragmentada, amb la perspectiva del Montsant al davant, serra de noble bellesa. La vinya, majoritàriament coberta de vella Garnatxa, fins al punt que a partir de l'any 2006 L'Ermita es vinificará en exclusiva amb aquesta garnatxa, deixant la vella Carinyena i la Cabernet de la part inferior per a altres menesters. La vinya es mostra dura, de pendent impossible, difícil, extremadament bella. Un paisatge que enganxaria fins i tot al major dels abstemis.

Arrendada a Álvaro Palacios pel seu anterior propietari, qui li venia antigament el raïm a la família Torres, aquesta va ser adquirida l'any 1994. Després de l'espectacle, més. Tornem al celler, on els dipòsits s'està acollint la tumultuosa de la collita 2008; pel que ens expliquen, una any molt prometedor, amb perfils molt estimulants. Aquí les tines de fermentació d'acer inoxidable i fusta, es combinen amb 8 dipòsits de ciment de diferents mides. L'Oriol ens comenta que cada vegada està guanyant major rellevància aquest tipus de sistema de fermentació, emprat de forma massiva antany i que va perdre el seu ús en favor de l'inoxidable.

Un celler en plenes feines, on els sistemes de conducció aprofiten el CO2 resultant per emprar-los en altres feines necessàries. Després de diverses explicacions tècniques baixem a la preciosa sala de bótes, volta creada a imatge de l'interior d’una mitja bóta. Nobles fustes, amb un punt de torrat ajustat per no marcar en excés, intentant emprar segons es requereixi fustes de segon i tercer any. Aquí s'està criant la collita 2007.

Un detall, algunes bótes presenten una inclinació que fa que el seu tap estigui a uns 45 graus del seu vèrtex horitzontal. El motiu, empren taps de fusta, fent-se necessari el contacte del vi amb la seva superfície per mantenir-se humit i hermètic. Malgrat que empren la silicona, consideren que la fusta és un element més natural amb què treballar. Després d'ascendir la sala de tasts, gaudint d'una eloqüent imatge de Gratallops, amb el sol amagant-se a la nostra esquena i il•luminant amb una meravellosa llum les muntanyes, ens van donar a provar els vins del 2006:

Finca Dofí 2006:

Una mica marcada per la bóta, amb els torrats i els balsàmics mostrant-se en primer pla, la fruita resulta una mica emmascarada i la mineralidad encara no es percep integrada. Falta repòs en ampolla per acoblar-se, però a boca mostra una estructura i una rodonesa deliciosa, no percebent-se precisament desllaçat, al contrari, equilibrat i llarg. Li penalitza la seva joventut al nas, però la seva boca li presagia molt bona vida.

L'Ermita 2006:

L’assemblatge final va resultar ser exclusiu de la vella Garnatxa de la finca, i malgrat mostrar una tonalitat jovial, sembla que el seu caràcter ens remet a les Garnatxes més perfumades i florals. La criança es percep lògicament present, amb la vista posada a una llarga guarda, mostrant-se la fruita vermella una mica per sota, però el segell de la casa s'aprecia en la boca, on la seva senyera és la sedosidad i l’elegància del taní, del més aconseguit de la zona. Un vi negre monumental, que l'ampolla farà guanyar en profunditat.

Gratallops 2007:

El nou vi de poble, nascut de la idea de vinificar un reflex del caràcter del poble on, en la meva opinió s'aconsegueix, deixant de costat l'estil més elegant del celler, i percebent un caràcter més salvatge i rústic, abrupte com els paisatges de la comarca, però no mancat de qualitat i bondats. Una molt bona línia intermèdia entre Les Terrasses i el Finca Dofí.

Arribats fins aquí, havent-se fet tard i la nit guanyant terreny, ens acomiadem i després d'agrair l'esforç per part del celler, vam agafar el camí de tornada cap a Barcelona, amb la lluna com a única companyia.

Annex fotogràfic: Álvaro Palacios.