Després de picar en dos dels més profunds exponents d'aquesta poble borgonyó em venia de gust retrobar-me amb un altre dels noms a tenir en compte i en aquestes setmanes (bé, gairebé mesos) he tingut la sort de gaudir de diferents ampolles d'aquest productor. Curiosament, com queda clar si s'indaga una miqueta a la xarxa, malgrat ser un dels més delineats interpretadors de vinyes de Chambolle i Gevrey, els Groffier tenen el seu celler a Morey, on no tenen cap Cru important, llevat d'unes fileres de vinyes que utilitzen per al seu Bourgogne Rouge, juntament amb una petita aportació de Pinot de Vougeot.
En realitat la seva cartera de crus es compon per vinyes a Chambolle, com Les Hauts-Doix, una parcel•la d'una hectàrea propera a Les Amoureuses, aquesta mític parcel•la de la que els Groffiers posseeixen també 1,07 hectàrees (és el propietari amb major porció de les 5,40 hectàrees que mesura aquest 1er Cru) i del qual donàvem fa poc amb uns amics bona compta d'un estratosfèric 2002, Les Sentiers del que avui us escric i les 97 àrees del Grand Cru Bonnes-Mares. I de Gevrey, el seu village amb les seves 0,90 ha. de vinyes comunals i unes 0,45 hectàrees de Chambertin-Clos de Bèze, un altre nom mític de Grand Cru. Poques vinyes però molt grans noms de Crus, a més amb plantes d'edats ja madures en la majoria dels casos. Més dades a tenir en compte són que posseeix un ventall dins de Chambolle de vinyes, com Les Hauts-Doix i Les Amoureuses, que es troben a la vora de Musigny, al sud del poble, la versió més seductora de la Borgonya, i Les Sentiers i Bonnes Mares, més tocant a Morey al nord del poble, que els permet interpretacions més estructurades, sense perdre l'estil Groffier.
Malgrat que els Groffier ja tenien antecedents com productors, aquestes parceles van ser adquirides pel Jules Groffier (1898-1974) comprant Bonnes-Mares, Amoureuses i Hauts-Doix l’any 1933 al negociant Peloux, i l'any 1953 va adquirir la parcel•la de Clos de Bèze a un altre antic negociant, de nom Gauvin. Després del pas dels anys, i amb les lògiques segmentació hereditàries de les vinyes l'actual Domaine Robert Groffier, portat pel seu fill Serge Groffier, va veure reduïda la seva extensió de terres a les seves actuals 8 hectàrees.
Serge i els seus mantenen l'esperit d'en Robert mitjançant una metòdica elaboració, recepta de la qual, explica Clives Coates, es tradueix en l'ús d'un terç de fruita sense desrapar i vinificada, prèvia maceració en fred durant 5 dies, amb fermentacions vora els 30 graus Celsius. Les seves criances no solen abusar de la fusta nova, i s'adapten a cada una de les vinyes segons conveniència. Pel que sembla, on millor mostra la seva mestratge aquest domaine és en el anys freds, tal com em comentava el Carles Orta, malgrat que en alguna ocasió he pogut gaudir molt amb algun Les Amoureuses 1997.
La parcel•la de Les Sentiers, amb les seves 1,04 hectàrees de Pinot Noir, va ser adquirida després de la Segona Guerra Mundial pels Groffiers, i aquest 2004 es troba en un moment de consum molt agradable, encara amb les traces fruitoses primàries una mica marcades, però amb un fons entre les reminiscències terroses i especiats molt lleugers que li donen una profunditat destacable, acompanyada per la seva, ja de per si persistent, intensitat. Segurament no mostri tota la grandesa ni estructura dels seus germans més grans, però es converteix en una magnífica mostra del Chambolle més terrós, segurament menys delicat que els altres vins de Groffier que procedeixen d'aquesta comuna de la Côte de Nuits, encara que aromàticament agrada i es gaudeix. Interessats, podreu trobar els vins del celler a La Part dels Àngels barcelonina.
Nota a posteriori: Encara que no faig cap menció a les condicions de l'anyada 2004, ja que fa poc que ha aparegut l’ampli article sobre les problemàtiques amb els vins negres d'aquesta collita de l'amic Jesús Barquín, simplement comentar que l'ampolla en qüestió no estava marcada per aromes vegetals en excés, i per això no ho faig constar en la nota de tast. No per això, no deixa de presentar similituds amb altres collites humides, on predominen en joventut els aromes herbàcies. Recentment he tingut l'oportunitat de provar diverses mostres d'aquest any, i reconeixent que existeix algun patró que desvia una mica el seu perfil aromàtic, encara no s'ha presentat la desagradable experiència de topar-me amb un vi totalment dominat pels aromes derivats de les pirazines, llevat d'una partida del Givry Pied de Chaume del mestre Joblot. Per aportar la meva momentània experiència personal, esperant no tenir de canviar-la en endavant.
En realitat la seva cartera de crus es compon per vinyes a Chambolle, com Les Hauts-Doix, una parcel•la d'una hectàrea propera a Les Amoureuses, aquesta mític parcel•la de la que els Groffiers posseeixen també 1,07 hectàrees (és el propietari amb major porció de les 5,40 hectàrees que mesura aquest 1er Cru) i del qual donàvem fa poc amb uns amics bona compta d'un estratosfèric 2002, Les Sentiers del que avui us escric i les 97 àrees del Grand Cru Bonnes-Mares. I de Gevrey, el seu village amb les seves 0,90 ha. de vinyes comunals i unes 0,45 hectàrees de Chambertin-Clos de Bèze, un altre nom mític de Grand Cru. Poques vinyes però molt grans noms de Crus, a més amb plantes d'edats ja madures en la majoria dels casos. Més dades a tenir en compte són que posseeix un ventall dins de Chambolle de vinyes, com Les Hauts-Doix i Les Amoureuses, que es troben a la vora de Musigny, al sud del poble, la versió més seductora de la Borgonya, i Les Sentiers i Bonnes Mares, més tocant a Morey al nord del poble, que els permet interpretacions més estructurades, sense perdre l'estil Groffier.
Malgrat que els Groffier ja tenien antecedents com productors, aquestes parceles van ser adquirides pel Jules Groffier (1898-1974) comprant Bonnes-Mares, Amoureuses i Hauts-Doix l’any 1933 al negociant Peloux, i l'any 1953 va adquirir la parcel•la de Clos de Bèze a un altre antic negociant, de nom Gauvin. Després del pas dels anys, i amb les lògiques segmentació hereditàries de les vinyes l'actual Domaine Robert Groffier, portat pel seu fill Serge Groffier, va veure reduïda la seva extensió de terres a les seves actuals 8 hectàrees.
Serge i els seus mantenen l'esperit d'en Robert mitjançant una metòdica elaboració, recepta de la qual, explica Clives Coates, es tradueix en l'ús d'un terç de fruita sense desrapar i vinificada, prèvia maceració en fred durant 5 dies, amb fermentacions vora els 30 graus Celsius. Les seves criances no solen abusar de la fusta nova, i s'adapten a cada una de les vinyes segons conveniència. Pel que sembla, on millor mostra la seva mestratge aquest domaine és en el anys freds, tal com em comentava el Carles Orta, malgrat que en alguna ocasió he pogut gaudir molt amb algun Les Amoureuses 1997.
La parcel•la de Les Sentiers, amb les seves 1,04 hectàrees de Pinot Noir, va ser adquirida després de la Segona Guerra Mundial pels Groffiers, i aquest 2004 es troba en un moment de consum molt agradable, encara amb les traces fruitoses primàries una mica marcades, però amb un fons entre les reminiscències terroses i especiats molt lleugers que li donen una profunditat destacable, acompanyada per la seva, ja de per si persistent, intensitat. Segurament no mostri tota la grandesa ni estructura dels seus germans més grans, però es converteix en una magnífica mostra del Chambolle més terrós, segurament menys delicat que els altres vins de Groffier que procedeixen d'aquesta comuna de la Côte de Nuits, encara que aromàticament agrada i es gaudeix. Interessats, podreu trobar els vins del celler a La Part dels Àngels barcelonina.Nota a posteriori: Encara que no faig cap menció a les condicions de l'anyada 2004, ja que fa poc que ha aparegut l’ampli article sobre les problemàtiques amb els vins negres d'aquesta collita de l'amic Jesús Barquín, simplement comentar que l'ampolla en qüestió no estava marcada per aromes vegetals en excés, i per això no ho faig constar en la nota de tast. No per això, no deixa de presentar similituds amb altres collites humides, on predominen en joventut els aromes herbàcies. Recentment he tingut l'oportunitat de provar diverses mostres d'aquest any, i reconeixent que existeix algun patró que desvia una mica el seu perfil aromàtic, encara no s'ha presentat la desagradable experiència de topar-me amb un vi totalment dominat pels aromes derivats de les pirazines, llevat d'una partida del Givry Pied de Chaume del mestre Joblot. Per aportar la meva momentània experiència personal, esperant no tenir de canviar-la en endavant.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada