El Mestratge de la família Chave

La molt barcelonina botiga de vins Vila Viniteca està celebrant durant l'any 2010 el 75è aniversari de la seva obertura i entre els diferents actes que commemoren dita efemèride es trobava una monumental sessió de tast impartida per una de les figures més representatives de la viticultura mundial, en Gérard Chave del Domaine Jean Louis Chave, on la seva tasca ha sigut àmpliament relatada per la majoria de la massa crítica internacional i els vins del qual expressen de la manera més apassionada possible un dels terrers més identificatius de la França vinícola, el mític turó d'Hermitage.

El turó en xifres:

Situada en un dels meandres del riu Roine, entre els municipis de Crozes-Hermitage, Larnage i Tain-L'Hermitage, dins del departament de la Drôme, a l'oest del massís central francès, sorgeix com un dels bastions defensius del significat eteri del terme terroir. De les 134 hectàrees que tenen dret a la denominació Hermitage es podria fer una separació parcel•lària que respondria, a més de l’ús històric de la seva nomenclatura, a la riquesa de terres que en elles reposen, però majoritàriament es tracta d'una combinació de sols granítics, tan típics del massís central, en segon pla els dipòsits d'un delta que existia en l'era quaternària i en menor grau, terrenys argilosos d'origen datat en el Pliocè.

L'anomenada segmentació geològica es disposa d'Oest a Est, situant-se els terrenys més granítics, com Les Bessards o Varogne, més propers al riu. Els terrenys més calcaris, que responen als dipòsits d'una antiga glacera alpina, es troba just en la part central del turó, on se situen parcel•les com L'Hermite o Le Méal i finalment trobem els terrenys argilencs com es donen a Les Murets o Les Diognières. Aquesta combinació de terres es va matisant en les diferents segmentacions del terreny, variant les acideses dels sols, que unit a un desnivell d'uns 300 metres d'alçària, permet a l'enòleg jugar amb diferents components a l'hora d'elaborar el seu Hermitage.

Les tres quartes parts de la producció d'Hermitage es dedica a la Syrah i la resta es destina a produir Marsanne i Roussanne. Per als vins negres ha de participar un mínim de 85% de Syrah, permetent la llei fins un 15% de varietats blanques, encara que a la pràctica, gairebé ningú empra la barreja de varietats.

I a més de poder elaborar-se Hermitage negres i blancs, es vinifica un molt especial vi de palla (Vin de Paille), encara que la seva producció és més aviat testimonial, degut a que es veu dràsticament reduida, ja no només a causa d'un escorçador procés d'elaboració, en el que es necessiten fins a 4 quilograms de fruita per a cada ampolla, sinó també per una pressió legislativa que obliga el vigneron a desclassificar fins a 3 hectàrees de terrenys amb dret a Hermitage A.O.C. per produir una hectàrea d'Hermitage Vin de Paille A.O.C.

Les parcel•les de la família:

Al turó els Chave posseeixen 9,3 hectàrees de Syrah repartides entre les parcel•les Bessards, L'Hermite, Péléat (pràcticament treballada en règim de monopoli), Le Méal, Beaume, Les Diognières i Les Vercandières. De Bessards, terra granítica pura, sorgeixen els fonaments per edificar el seu Hermitage negre. El propi Gérard, per deixar clara la seva postura sobre la comercialització de vins procedents d'una sola parcel•la, comentava la necessitat d'emprar els raïms d'aquesta parcel•la per elaborar-lo, ja que els vins procedents de Bessards permeten obtenir una òptima maduresa i una càrrega tànnica setinada. Però no només de Bessards viu el vigneron i és en l'art de la combinació parcel•lària on radica el seu secret i per a això necessita conèixer l'equilibri dels components que aporten els vins procedents de les altres parcel•les.

Per al seu Hermitage blanc sols utilitzar una barreja de 80% de Marsanne i 20% de Roussanne, repartides en unes 4,6 hectàrees. Per a això empra el raïm que hi ha en les parcel•les Rocoule (Marsanne), Péléat (Marsanne molt anciana, amb alguns lots replantats l'any 2002), l'Hermite (on hi ha Marsanne i Roussanne), Maison Blanche (Roussanne) i Les Vercandières, on a part de Syrah, hi ha una mica de Marsanne, però de la que habitualment sol anar destinat per a la venda per als negociants. La viticultura aquí es realitza de manera sensata i llògicament, per lo contundent de la pendent, es realitza a mà, buscant rendiments baixos i una maduresa perfecta del raïm.

A part de les terres al turó, els Chave posseeixen 5 hectàrees de Syrah a Saint Joseph, repartides entre les parcel•les de Dardouille i Les Oliviers, a la comuna de Tournon, La Côtes i Sapelias a Mauves, Bachasson a Lemps i Pichonniers a Saint Jean de Muzols. D'elles elaboren un consistent negre, que serveix com magnífic introductor a la seva feina.

També existeix una petita línia de negoci, sota la marca J.L.Chave Sélection que es va començar a comercialitzar amb la collita 1995, traient un altre Saint Joseph, sota la marca Offerus i un Côtes du Rhône, amb el nom Mon Coeur. Actualment la línia de vins ha anat augmentant amb dos Crozes-Hermitage, el Sybèle blanc i el Silene negre, i dos Hermitage, un blanc, sota el nom comercial de Blanche i un altre negre anomenat Falconnet.


Breu contextualització històrica de la família Chave:

El Domaine Jean Louis Chave respon a una rica genealogia que es remunta a l'any 1481, quan un escrit eclesiàstic cita per primera vegada a la família com a viticultors de la zona i on les seves arrels onomàstiques responen a un possible origen ibèric.

Generació rere generació els Chave s'han anat transmetent coneixements i propietats, motiu que els ha permès mantenir-se com defensors del bon treball envers el vi, convertint el seu cas en únic dins de la denominació ja que en ells concentren dins d'un àmbit familiar un gran nombre de magnífiques parcel•les, contraposant-se amb la majoria de productors, que s'han convertit en grans emporis vinaters, com els M. Chapoutier, Paul Jaboulet Aîné o Delas Frères.

En Gérard Chave, nascut l’any 1935, és un personatge afable, intel•lectualment inquiet, on el seu amor per la gastronomia i la viticultura es reflecteix en el seu treball. Bon coneixedor de les seves arrels, respectuós amb el seu passat, ha anat mantenint una evolució constant aplicada en els seus coneixements tècnics. Actualment el Domaine és portat per en Jean Louis Chave, fill d’en Gérard, un home introvertit, preparat i perfeccionista. En Gérard està sempre darrere del seu fill i a pesar d’haver-li cedit la majoria de les decisions tècniques, la seva opinió continua sent de vital importància.

Vinificació:

Malgrat que una de les màximes dels Chave sigui el no canviar el que funciona bé, des de principis dels 90's s'ha donat una modernització dels elements de fermentació que el celler posseeix a les seves instal•lacions de Mauves, dins de la recerca d'un millor control de la temperatura.

Tots els vins negres del celler son desrapats totalment, realitzant la fermentació dins de grans tines obertes de fusta, aplicant suaus remuntats durant la mateixa. L'encubat es manté durant uns 3 o 4 mesos i d'allà passa a bótes d'uns 228 litres on realitza una criança que sols durar vora els 18 mesos. Encara que alguns autors consultats comenten l'ús de fins un 10% de fusta nova en la criança, el propi Gérard el xifrava vora el 3%.

Cada parcel•la es vinificada per separat i el mes de juliol es realitza un tast per completar l’assemblatge final, on la proporció pot varia segons cada collita. Amb aquesta barreja els Chave busquen els diferents components que participaran en el que la casa considera la imatge fidel de l'Hermitage. Segons en Gérard una de les normes del celler és no apuntar les proporcions de parcel•les que participen en la collita per a no repetir en les següents veremes, partint d'una base predeterminada, amb el tast i la memòria organolèptica com únics instruments emprats. Els seus negres es converteixen en un magnífic exercici d'equilibri entre la maduresa especiada de la Syrah, l’esperit eteri de la seva subtil complexitat i una edificant acidesa.

En determinades collites hi ha lots de parcel•les que se'n van per uns paràmetres analítics totalment esbiaixats als que els Chave conceben com el seu Hermitage prototípic, però on les seves qualitats organolèptiques les allunyen de ser descartades, ja que solen mostrar una major concentració. D'aquesta premissa neix la Cuvée Cathelin, un Hermitage fora de paràmetres, vinificat sota la mateixa recepta que el seu Hermitage. Tan sols s'han vinificado en les collites de 1990, 1991, 1995, 1998, 2000 i 2003 (es diu que trauran també en l’any 2005), responent el seu nom al nom del pintor, Bernard Cathelin, del quadre que decora la seva etiqueta. La seva escassa producció i el seu origen més aviat hermètic el converteixen en un perfecte objecte d'especulació.

Per als blancs es realitza una fermentació combinada, majoritàriament en bótes de fusta ja emprada, vora els dos anys de vellesa, i dipòsits d'acer inoxidable a temperatura controlada, parcel•la a parcel•la, varietat a varietat. Pel Gérard la Marsanne aporta finor i la Roussanne opulència. La criança, com la fermentació, és lenta i prolongada arribant a estar fins a 18 mesos dins de les bótes. Els passos en l'assemblatge de primavera responen també a un conscienciós ús del tast. Els seus Hermitage blancs són uns vins enigmàtics, ja que no es sustenten en una gran acidesa, sinó en una càrrega molt alta de glicerina, que li permet aconseguir una maduresa molt prolongada en el temps. Vins madurs i plens, on el moment de més gaudi s'assoleix amb el pas dels anys.

Aquí no hi ha segon vins. Els lots descartats de la barreja final són venuts a diferents negocis vinaters.

Finalment, els Chave elaboren en determinades collites un Vin de Paille, emprant raïms d'una vella parcel•la de Roussanne, amb algunes plantes de Marsanne, dins L'Hermite que es deixa assecar durant un mes i mig en la part alta de la bodega, on menys humitat hi ha. Es premsa i s'inicia la fermentació en bóta que es pot prolonga durant uns dos anys. Encara que la pràctica d'elaboració d'aquest vi dolç és ancestral, el bo d’en Gérard no es va prendre seriosament la seva comercialització fins a la collita de l’any 1986, elaborant-lo en les següents 1989, 1990, 1991, 1996, 1997 i 2001, convertint aquest escassíssim vi (uns 450 litres de producció màxima) en una rara avis. Un vi pur, saborós i complex, que convida a la meditació i alhora, exalta la vida.

Tastant alguns vins:Durant el tast vam poder provar una bona vertical, tant dels seus Hermitage blancs, com del seu Hermitage negre, complementant la vetllada amb tres convidats, un de pedra, el Saint Joseph Offerus 2007 de J.L.Chave Sélection, un negre més que correcte i dos magnífics remats. Aquests van ser els vins que vàrem provar:


Hermitage Blanc 2005 de Domaine J.L. Chave

D'una any sec, gairebé tant com la collita del 2003, però no tan calorós com aquesta, se'n van donar uns estressos hídrics a les vinyes on només les plantes més velles van poder respondre, i gràcies a les magnífiques parcel•les que els Chave posseeixen, el celler va poder tirar endavant aquest magnífic Hermitage Blanc, destacant per un perfil aromàtic de joventut on l'alcohol es concep com un aliat per aconseguir la frescor. A la boca es mostrava llaminer, dens, carnós, encara que s'aprecia clarament la necessitat de la guarda per donar el millor de sí.

Hermitage Blanc 2004 de Domaine J.L. Chave

Una any per a blancs, on la vinya es mostrava encara fatigada per l'estrès hídric provocat per la canícula del 2003, però permetent als Chave treure una magnífica fruita, amb un bon nivell d'acidesa. Aquí ens enfrontem a un vi per domar, una mica pujada en els matisos i certa agressivitat alcohòlica. Els seus matisos aromàtics són de fruita groga madura. La noca es mostra més equilibrat que l'Hermitage Blanc 2005, amb un bon balanç. Amb els anys passarà a ser un bon Hermitage.

Hermitage Blanc 2002 de Domaine J.L. Chave

Males condicions climàtiques, amb fins i tot calamarsades a mitjans de juliol, semblava presagiar una any d'alts rendiments i un raïm amb un estat sanitari baix. Només els bons vignerons van saber treure cap a endavant un bon Hermitage i aquest va ser el cas dels Chave. Un perfil similar al 2004 en aquest blanc, on la complexitat encara es troba en una fase primària, i encara no mostra tota la grandesa que pot donar. Matisos més madurs al nas, amb les orellanes en primer pla i les herbes seques de fons. Bon nervi a la boca, amb una textura deliciosament untuosa, però sense fer-se pesada. Un blanc que la meva ment sempre concep acompanyat amb un arròs de muntanya.

Hermitage Blanc 2000 de Domaine J.L. Chave

Les perspectives per a la collita de l'any 2000 eren molt bones, conferint un caràcter ple per als Hermitage blancs, tal com els arcans defineixen una collita clàssica, generosa i rica en textures. Per desgràcia, deu anys després de la collita l'ampolla tastada encara mostrava signes de trobar-se en ple estancament en la seva fase evolutiva, en el que sols anomenar-se com a fase badoca que solen sofrir els Hermitage blancs. En Gérard ens comentava que sol fer falta uns 14 anys perquè els seus Hermitage blancs es recuperin del tot, encara que aquesta regla no s'ha d'aplicar com a dogma, ja que les diferents collites es comporten de manera diferent.

Hermitage Blanc 1999 de Domaine J.L. Chave

Totes les condicions que es van donar aquest any presagiaven una magnífica collita, amb alguna mica de pluja durant l'estiu, un agost càlid i un setembre sec. Llastimosament l'ampolla tastada durant la vetllada semblava mostrar-se excessivament evolucionada, tant en visual, amb un color or vell una mica apagat, com amb el seu nas, marcat per aromes terciàries, on fins i tot s'apreciava una mica de volàtil. Bon nervi a la boca, però l'estat de l'ampolla fa que no puguem tenir-la com a referència.

Hermitage Blanc 1989 de Domaine J.L. Chave

Un gran any, madur, sec, amb un raïm molt sa, es va presentar amb una magnífica ampolla a la vetllada. Profund en matisos, madur i mineral, amb complexitat mesurada, amb un buquet equilibradament potent, aromàticament atraient. Un blanc mundial, l'estructura del qual només seria superada per la seva persistència. És en aquestes ampolles on s'aprecia el mestratge de la família Chave.

Hermitage 2005 de Domaine J.L. Chave

La Syrah va madurar de manera ideal en aquesta collita, i com reflex aquest magnífic exemple d'elegància, unit a l'opulència i la densitat. Sens dubte es tracta d'un dels més interessants Syrahs que hi ha al mercat. Ara només fa falta que el pas del temps el transformi en un Hermitage de referència.

Hermitage 1999 de Domaine J.L. Chave

Any ideal per a la Syrah, amb vins presentant-se plens, rics, potent i tot just aquest és el cas d'aquest vi, amb un perfil aromàtic intens, destacant els matisos de brea i fum, junt a la potència fruitera encara puixant. Aquí sembla que la granítica mineralidad ha marcat el perfil aromàtic. En la boca es mostra madur, amb una càrrega tànnica encara per setinar, però amb una acidesa més que interessant. Llarg en el seu final, un negre concebut per menjar amb ell.

Hermitage 1988 de Domaine J.L. Chave

Segurament els Hermitage de la collita 1988 siguin del més consistents de la dècades dels 80's, recolzats en la plena maduresa que la Syrah va aconseguir gràcies, sobretot, a una òptima floració i un estiu sec i calorós. I aquest vi és dels millors de la collita, amb un nas de somni, profund, rotund i complex, d'aquests vins que et colpegen, et fan parar de beure i t'evoquen records d'infantesa. Després a la boca es converteix en etern, llarg i equilibrat. No sé si serà el millor Hermitage que hagi provat, però sens dubte és el meu Hermitage.

Hermitage 1985 de Domaine J.L. Chave

En una altra molt bona collita, recolzada en el suport pel pas del temps, mostrant-se en un perfil més auster aromàticament parlant, amb els seus matisos menys marcats, però concebin-se com un vi digestiu. Matisos de fumats i prunes com indicatius, i equilibri gustatiu en el seu pas pel paladar. Un magnífic Hermitage, segurament una mica ofuscat pels seus companys de tast.

Hermitage 1983 de Domaine J.L. Chave

Com en Gérard comenta, la veritat es troba dins de les ampolles velles, i en aquest Hermitage brilla amb llum pròpia, amb una etèria subtilesa aromàtica que convida a recordar un buquet de perfums, equidistant entre els pètals secs de rosa, els especiats del pebre negre molgut i les móres negres. Un buquet en el seu punt. Dins la boca, rodona en textures i profunda en matisos, circula i deixa un reguer de persistent sabor. Un vi en plena maduresa, on més brilla.

Hermitage Cuvée Cathelin 2003 de Domaine J.L. Chave

Concentració fruitera, així es defineix aquest vi. Un vi d'aromàtica excessivament contraposat amb la imatge que ens han deixat la resta de vins. Sens dubte, un vi de tast, però em queda el dubte si aconseguiria acabar-me tota una ampolla d'aquest vi. Dubto si la marca de l'anyada ha superat l'empremta dels Chave. Un vi molt a l'estil Maryland.

Hermitage Vin de Paille 1997 de Domaine J.L. Chave

Per a aquest any es van produir unes 600 ampolles, embotellades a l'hivern de l’any 2004. De visual densa, oliosa, amb una presència marcada glicèrica. Amb els aromes encara es troba en plena ambrosia fruitera, amb les mels i l'albercoc madur caient en cascada per les parets de la copa. La boca també és llaminera, de textura densa, gairebé masticable, però magníficament equilibrat per l'acidesa, els sucres i l'alcohol. Un vi que evoca a la puresa dels Eiswein del Mosel•la.

Una magnífica vetllada que va tenir com millor exponent la vitalitat que transmet en Gérard Chave, a tothora obert als nostres dubtes i ratificat amb una monumental bateria de vins tastats.

Annexos fotogràfics:

Sessió durant el tast.

Passeig de primavera per Hermitage.

Vistes des del mirador a la tardor.

Tast horitzontal de Meursault 1er Cru Perrières 2004

El concepte del terròs s'amplifica sobre manera quan ens endinsem en els arcans llistats classificadors borgonyons, i amb ganes de veure un petit reflex d'aquest intrínsec univers recentment ens vam ajuntar uns quants enòfils per gaudir d'un tast horitzontal amb un de les vinyes on, amb més encert, brilla la Chardonnay més mineral, anomenat Perrières, situat al poble de Meursault.

Faig una breu explicació, necessària per conèixer aquesta vinya i les condicions climàtiques que van envoltar l'any 2004 a Meursault i així aconseguir apropar-nos de manera senzilla a la seva millor definició.

Algunes dades informatives:

El Meursault 1er Cru Perrières s'estén sobre una superfície de 13,7079 hectàrees, al sud-oest del poble de Meursault, situat a una altitud vora els 260 i els 300 metres sobre el nivell del mar, sobre una pendent suau, l'orientació de la qual busca la maduresa del raïm mirant cap a l'est. Les Perrières es podria segmentar en quatre subzones:

-Aux Perrières (0,7990 ha)
-Perrières-Dessus (3,3139 ha)
-Perrières-Dessous (8,6498 ha)
-Clos des Perrières (0,9452 ha)

Històricament s'ha considerat el Clos des Perrières com la millor parcel•la d'aquesta vinya, ja que a priori agrupa les millors condicions que es puguin donar en ell, però el seu règim d'explotació monopolística, actualment a les mans de la família Bardet, pot explicar en part el perquè de la no classificació com Grand Cru d'aquesta vinya dins de la classificació borgonyona. Envoltant per sobre el Clos se situa Perrière-Dessous, d’on procedeixen totes les ampolles d'aquest tast, exceptuant la del propi Clos. Comparativament amb els altres 1ers Crus de la comuna, aquí el subsòl calcari es troba a uns centímetres de la superfície, donant-se terres de composició geològica que daten del període cal•lovià, en part rics en marbres calcaris argovians i calcària degradada que componen aquesta tan mítica calcària de Premeaux.

Els vins d'aquesta vinya se solen definir per una estructura marcadament mineral, amb el complement perfecte de la major cremositat que solen mostrar els vins de Meursault, jugant amb els components florals i despuntant amb les espècies més característica.

La collita 2004:

Referent a les condicions climàtiques de la collita, l'any 2004 s'explicaria amb una descripció d'any humit clàssic, no exempt de problemes d'oídium, míldiu, podridura i alts rendiments, fins i tot afectada per tempestes de calamarsa, que de per si no afecten a la qualitat del raïm, podrien afectar a la quantitat, i que presagiaven una desastrosa collita, l'expectativa de la qual va ser corregida gràcies a un meravellós setembre sec, que va permetre una maduració equilibrada del raïm.

Curiosament una de les tempestes de calamarsa que més dany va fer a la zona de la Côte de Beaune va afectar sobre manera a la veïna Volnay, i en menor mesura a les vinyes de Meursault més properes al límit municipal de Volnay, deixant la zona dels 1er Cru de Meursault bastant salvaguardada.

Aquestes condicions van permetre obtenir vins blancs amb alts nivells d'acidesa, de correcta maduració fenòlica però no absentes de nivells d'alcohol mitjanament elevats. A causa d'això i que l'hivern del 2004/2005 va ser fred, es van produir fermentacions malolácticas llargues i suaus, que van durar fins i tot ben entrades la primavera del 2005. Un any per als blancs, en molts sentits, clàssic.

El tast:

Durant la vetllada es van servir a cegues les set ampolles, amb l'única informació de quins eren els cellers participants en la mateixa. La idea era trobar un fil conductor entre elles, veure com es reflectia el terròs a cada una de les ampolles i adonar-se de si existia algun condicionant clar procedent de la mà de l'home en la viticultura o la vinificació. Es van servir en el següent ordre.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Jean-François Coche-Dury

El metòdic i perfeccionista treball a la vinya d’en Jean-François Coche-Dury es percep en les escasses 0,32 hectàrees de Perrières-Dessous plantades entre els anys 1960 i 1974, on els seus baixos rendiments s'expliquen tant per l'edat dels ceps, com per la densitat de plantació, com per les podes en verd que realitza en Jean-François, encara que aquest últim extrem només és utilitzi quan sigui necessari, que va ser el que va succeir amb algunes dels vinyes a la collita 2004. Es tracta d'un vigneron clàssic, amb els dos peus a la vinya i el treball del qual al seu celler de Meursault es podria considerar clàssic, reflectint-se ja des del premsatge, amb una vinificació en la qual s’emprava un 50% de fusta nova per la criança.

Vaig anotar breument al bloc de notes que el vi número 1 em presentava una visual gens no pujada, i el nas del qual es mostrava amb intensitat estreta, entre el floral i el calcari, deixant alguna cosa de costat la fruita, i amb llampades t’especies, anís i fum, que semblaven delatar la seva necessitat de guarda per guanyar en ampolla. En boca era monumentalment edificant, amb una estructura delineada, mostrant tot el que semblava de manera molt equilibrada. Llarg a la seva final, però d'ànima subtil. Un gran inici per al tast.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Vincent Dancer

Des de l'any 1996 en Vincent Dancer està sorgint com un viticultor amb les idees clares, a mig camí entre modernitat i classicisme. Ell posseeix 0,29 hectàrees de Perrières, d'una parcel•la plantada entre 1963 i 1980, i la vinificació de la qual es realitza al 50% de bótes de roure nou al seu celler de Chassagne-Montrachet. Malgrat les condicions climàtiques del 2004, es va trobar amb un raïm sa que li va permetre iniciar la verema el 23 de setembre, produint una mica menys que 16 hectolitres del seu Perrières.

En tast em va semblar que percebia molt bones formes, de bona nitidesa, i amb els anisats entrellaçats amb el fum i lleugeres traces de fruits secs i pera blanca. Frescor i definició delaten un gran caràcter. La boca mossega amb nervi, viu i refrescant per acidesa. Sense fre ni complexos, sens dubte un dels millors vins de la sessió.

Meursault 1er Cru Clos des Perrières 2004 de Domaine Albert Grivault

El Clos des Perrières, amb les seves 0,9452 hectàrees d'extensió és propietat exclusiva de la família Bardet, la vinificació de la qual es realitza al seu celler de Meursault, criant els seus vins en un percentatge del 20% de roure nou, emprant la tècnica del bâtonnage de manera mesurada. Com curiositat, a part de Clos des Perrières, el domaine posseeix una altra parcel•la de Perrières, que s'embotella com a tal.

Pujat en daurat, amb un perfil aromàtic madur i exuberant, semblant un vi sobreextret ja per si mateix des de la vinya, amb notes clares de botrytis, com les mels i els xampinyons. En boca mostra estructura i densitat, però es queda una mica curt, tant per nervi com per intensitat. Un vi avorrit.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Comtes Lafon

Les 0,7680 hectàrees de Les Perrières-Dessous d'aquest celler tan reputat procedeixen de dues parcel•les, una de plantada el 1955 relativament propera a Genevrières, que es va veremar el 27 de setembre, i la més petita, plantada el 1983, sobre Charmes veremada l'endemà. La seva vinificació es va iniciar amb un premsatge suau, amb la rapa sencera. Maceracions pre-fermentatives en fred, fermentacions a temperatura controlada en bótes de roure, ús calmat del bâtonnage i sempre que es requereixi, donant pas a fermentacions malolácticas prolongades i suaus. La criança es realitza en bótes, que després del primer tràfec, solen passar a bótes de segon any. Després de la criança de 22 mesos, i després d'una filtració lleugera, passen cinc setmanes en tancs d'acer inoxidable per a la seva estabilització abans de l'embotellament. Dominique Lafon potser sigui dels vignerons més intel•lectualment inquiets i en la seva recerca per aconseguir l'equilibri s'ha mogut incessantment. Això sí, sembla que ja fa temps que va trobar el seu camí.

Joc delineat de nas, reflex d'un caràcter nítid entre la mineralidad, reflectida per una tensió gairebé agressiva i la floralitat, moguda subtilment per les aromes d'acàcia i la til•la. Nas precís però necessitat d'un major embolcall de complexitat, que només la guarda li proporcionarà. La boca també mostra aquesta tensió acida, seca, edificant. Segurament ara mateix no es troba plenament agradable, però denota unes sensacions que fan estar molt segur de la seva grandesa.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Thierry Matrot

Els Matrot posseeixen 0,5313 hectàrees de Perrières, on l'edat mitjana de les plantes se situa en els 55 anys. Thierry Matrot fermenta els seus vins amb bótes d'1 er a 5è any, durant unes 9 setmanes, a temperatura controlada vora els 20ºC, realitzant la maloláctica i criant els seus vins durant 12 mesos.

Una primera ampolla, una mica inexpressiva, sembla mostrar una certa contaminació, que fa que decidim deixar de costat aquesta referència i no valorar-la. A posteriori es va obrir una segona ampolla, que encara que bastant més expressiva, semblava mostrar un caràcter extremadament auster per valorar durant el tast.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Jacques Prieur

El Domaine Jacques Prieur, propietat de la casa Antonin Rodet, posseeix 0,28 hectàrees de Perrières, on la seva vinificació la realitza l'enòloga Nadine Goublin, mitjançant un premsatge de la rapa sencera, desfangat durant 12 hores posteriors al premsatge, amb la fermentació a temperatura controlada, realitzant la maloláctica completament i criant-se els vins durant 23 mesos.

El seu nas mostrava una correcta intensitat, però no destacava precisament per delineació ni per dimensió. Perfil aromàtic més proper a les notes de la criança, amb un component de greix que li aporta amplitud, però no excessiu equilibri. La boca es mostra greixosa, amb bon equilibri, però sense la definició i estructura dels altres bons Perrières. Un bon Meursault sense més ni menys.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Guy Roulot.

En Jean-Marc Roulot busca la frescor de l'acidesa en les seves vinificacions i per a això treballa les seves 0,2605 hectàrees de Perrières realitzant severes seleccions, fins i tot realitzant veremes en verd si és necessari. Els raïms són premsats, prèvia ruptura de les mateixes, per aconseguir majors nivells d'acidesa mitjançant una premsa pneumàtica de forma homogènia. La fermentació es realitza en bótes de roure d'Allier, vora del 25% de roure nou, a baixa temperatura. La utilització dels bâtonnage van perdent rellevància, però continua sent una tècnica amb què Jean-Marc es troba bastant còmode, i les criances al costat de les mares són altres dels instruments que implementa per aportar riquesa als seus vins.

Intensitat, nitidesa i definició són les seves dades d'identitat, aconseguint unir a més una matèria que li aporta un plus de complexitat. Nas definit i complet, que només necessita l'evolució de l'ampolla per aconseguir situar-se en una dimensió de perfecció, guanyant en profunditat i complexitat. En boca és edificantment àcid i fresc, amb la sensació cremosa ben mesurada, multidimensional en textures. Un vi magnífic i memorable.

Conclusions anotades:

Als 9 assistents al tast ens va sorprendre que en general extraguéssim conclusions molt aproximades sobre les nostres anotacions. Dels set vins tastats, vam fer una subdivisió mental amb 4 dels vins al capdavant, ja que sobresortien per nivell qualitatiu. Es tractava dels vins de Coche-Dury, Dancer, Lafon i Roulot, un quartet de luxe, en el qual cada un d'ells tirava endavant una expressió molt personal de Perrières. Descartat el Matrot per algun tipus de contaminació, per darrere quedava endarrerit el vi de Prieur. Encara que de factura correcta, no aconseguia l'expressió ni nitidesa dels quatre anteriors. I finalment, el Clos des Perrières, una ostentació de vinificació extrema, un pel madura. I és que la figura del vigneron sens dubte es mostra com verdader catalitzador del terròs i es reflexa en el seus vins.

Personalment, dins de la meva classificació mental vaig situar com millor vi al Perrières de Roulot, seguit molt de prop pel del Coche-Dury. Una mica darrere, en un estil intermedi, vaig situar el vi de Dancer i per últim, i més necessitat d'evolució en copa, el Lafon. Particularment, i amb tot l'atreviment del món em va rondar un pensament pel cap. És el vi més complet el que reflecteix millor el terròs de Perrières? Per a mi, la major definició de Perrières es trobaria en el que reflectien les ampolles de Coche-Dury o Lafon, però el vi que aglutinava les millors característiques qualitatives era el vi d'en Jean-Marc Roulot.

Finalment, no deixa de ser sorprenent que de la millor parcel•la a priori de Perrières, el seu vi s'allunyi tant, no ja del que s'espera d'un Perrières, sinó fins i tot d'un Chardonnay de clima septentrional, fins i tot clarament superat per un Chivite Colección 125 2004 que es va servir en el sopar posterior. Però això donaria per sucar-hi pa i ja he allargat massa aquest relat.

*Nota: El mapa modificat procedeix del llibre Nouvel Atlas des Grands Vignobles de Bourgogne de Sylvain Pitiot i Pierre Poupon publicat per Collection Pierre Poupon. La seva reproducció es realitza amb una intenció informativa, sense ànim de lucre i sense la pretensió de vulnerar la propietat intel•lectual dels autors i ni de la companyia editorial.

Chambolle-Musigny 1er Cru Les Sentiers 2004 de Robert Groffier

Després de picar en dos dels més profunds exponents d'aquesta poble borgonyó em venia de gust retrobar-me amb un altre dels noms a tenir en compte i en aquestes setmanes (bé, gairebé mesos) he tingut la sort de gaudir de diferents ampolles d'aquest productor. Curiosament, com queda clar si s'indaga una miqueta a la xarxa, malgrat ser un dels més delineats interpretadors de vinyes de Chambolle i Gevrey, els Groffier tenen el seu celler a Morey, on no tenen cap Cru important, llevat d'unes fileres de vinyes que utilitzen per al seu Bourgogne Rouge, juntament amb una petita aportació de Pinot de Vougeot.

En realitat la seva cartera de crus es compon per vinyes a Chambolle, com Les Hauts-Doix, una parcel•la d'una hectàrea propera a Les Amoureuses, aquesta mític parcel•la de la que els Groffiers posseeixen també 1,07 hectàrees (és el propietari amb major porció de les 5,40 hectàrees que mesura aquest 1er Cru) i del qual donàvem fa poc amb uns amics bona compta d'un estratosfèric 2002, Les Sentiers del que avui us escric i les 97 àrees del Grand Cru Bonnes-Mares. I de Gevrey, el seu village amb les seves 0,90 ha. de vinyes comunals i unes 0,45 hectàrees de Chambertin-Clos de Bèze, un altre nom mític de Grand Cru. Poques vinyes però molt grans noms de Crus, a més amb plantes d'edats ja madures en la majoria dels casos. Més dades a tenir en compte són que posseeix un ventall dins de Chambolle de vinyes, com Les Hauts-Doix i Les Amoureuses, que es troben a la vora de Musigny, al sud del poble, la versió més seductora de la Borgonya, i Les Sentiers i Bonnes Mares, més tocant a Morey al nord del poble, que els permet interpretacions més estructurades, sense perdre l'estil Groffier.

Malgrat que els Groffier ja tenien antecedents com productors, aquestes parceles van ser adquirides pel Jules Groffier (1898-1974) comprant Bonnes-Mares, Amoureuses i Hauts-Doix l’any 1933 al negociant Peloux, i l'any 1953 va adquirir la parcel•la de Clos de Bèze a un altre antic negociant, de nom Gauvin. Després del pas dels anys, i amb les lògiques segmentació hereditàries de les vinyes l'actual Domaine Robert Groffier, portat pel seu fill Serge Groffier, va veure reduïda la seva extensió de terres a les seves actuals 8 hectàrees.

Serge i els seus mantenen l'esperit d'en Robert mitjançant una metòdica elaboració, recepta de la qual, explica Clives Coates, es tradueix en l'ús d'un terç de fruita sense desrapar i vinificada, prèvia maceració en fred durant 5 dies, amb fermentacions vora els 30 graus Celsius. Les seves criances no solen abusar de la fusta nova, i s'adapten a cada una de les vinyes segons conveniència. Pel que sembla, on millor mostra la seva mestratge aquest domaine és en el anys freds, tal com em comentava el Carles Orta, malgrat que en alguna ocasió he pogut gaudir molt amb algun Les Amoureuses 1997.

La parcel•la de Les Sentiers, amb les seves 1,04 hectàrees de Pinot Noir, va ser adquirida després de la Segona Guerra Mundial pels Groffiers, i aquest 2004 es troba en un moment de consum molt agradable, encara amb les traces fruitoses primàries una mica marcades, però amb un fons entre les reminiscències terroses i especiats molt lleugers que li donen una profunditat destacable, acompanyada per la seva, ja de per si persistent, intensitat. Segurament no mostri tota la grandesa ni estructura dels seus germans més grans, però es converteix en una magnífica mostra del Chambolle més terrós, segurament menys delicat que els altres vins de Groffier que procedeixen d'aquesta comuna de la Côte de Nuits, encara que aromàticament agrada i es gaudeix. Interessats, podreu trobar els vins del celler a La Part dels Àngels barcelonina.

Nota a posteriori: Encara que no faig cap menció a les condicions de l'anyada 2004, ja que fa poc que ha aparegut l’ampli article sobre les problemàtiques amb els vins negres d'aquesta collita de l'amic Jesús Barquín, simplement comentar que l'ampolla en qüestió no estava marcada per aromes vegetals en excés, i per això no ho faig constar en la nota de tast. No per això, no deixa de presentar similituds amb altres collites humides, on predominen en joventut els aromes herbàcies. Recentment he tingut l'oportunitat de provar diverses mostres d'aquest any, i reconeixent que existeix algun patró que desvia una mica el seu perfil aromàtic, encara no s'ha presentat la desagradable experiència de topar-me amb un vi totalment dominat pels aromes derivats de les pirazines, llevat d'una partida del Givry Pied de Chaume del mestre Joblot. Per aportar la meva momentània experiència personal, esperant no tenir de canviar-la en endavant.

Els tresors d'en Josep Roca

Hi ha ocasions a la vida on el millor que es pot fer és escoltar, aprendre i divertir-se; i més quan un professional com Josep Roca s'obre i ens permet conèixer-lo una miqueta millor, amb el vi com vehicle de transmissió de sensacions i sentiments.

Aquesta va ser la premissa que es va donar en el Monvínic barceloní una tarda de juny, on va tenir lloc aquesta experiència, molt més allà del tast sensorial, on les finestres del cor del mitjà dels Roca ens van mostrar un univers de sensibilitat, senyalant la perfecció de la imperfecció.

Els qui ja hagin visitat el nou Celler de Can Roca, coneixen les cinc grans zones o varietats que han influït en Pitu amb major força i a les quals els dedica un espai concret, harmonitzat amb la música i les textures tàctils. Una selecció no excloent, on segurament van haver absències no desitjades però on no es pot entendre la seva reflexió vital sense elles. Per aquest motiu la selecció adquireix un caire molt més personal, sense fissures ni estridències.

1er bloc: Champagne

Zona extrema, de climatologia complexa i terres molt especials. Amb la idea del joc entre vi blanc i el vi negre es van servir Salon Le Mesnil 1996, representant de la puresa dels Blancs de Blancs, de jocs cítrics propis d'aquestes terres i els apunts cremosos de la Chardonnay i un Vieille Vigne Les Crayères de Egly-Ouriet, el Pinot Noir per antonomàsia del mestre Francis Egly, arrelat en la vinositat d'aquesta bella parcel•la d'Ambonnay. Un joc entre un millésimé de la més noble zona de Le Mesnil i una barreja d'anys d'un petit productor, on la puresa del Salon rep un contrapunt madur amb el Blanc de Noirs. No es tractava d’una batalla, era una combinació guanyadora.

2n bloc: Riesling

L'Alfa i l'Omega com varietal. Aquí es pot iniciar la passió pel vi, però també ser el punt final de comprensió d'aquest món apassionant. Com mostra per poder aprofundir en l'univers de la mineralidad pissarrosa un Scharzhofberger Riesling Spätlese 2005 d'Egon Müller, escollint aquest Spätlese del turó màgic com millor exponent de la pissarra grisa degradada, marca de la casa. Un vi vibrant, encertat i directe.

De la quinta essència del Spätlese a un vi únic, elaborat per la mà més fiable de l'Alemanya vinícola. Mitges ampolles de carretons de frescor confit de gel per a aquest Oberhäuser Brücke Riesling Eiswein 2002 d'en Helmut Dönnhoff, de la bota 19, aquella que mai provà en Robert Parker. Un plaer per als sentits, hedonista i únic.

3 er bloc: Borgonya

D'aquesta terra de camperols cellerers li impacta en el seu descobriment i li fan replantejar-te les teves conviccions més arrelades. I del poble més borgonyó de la Borgonya, Chambolle, plena ebullició de vinyes, les seves dues interpretacions més intenses, la força al Bonnes Mares GC 2006 i l'elegància i subtilesa de la mà del Musigny GC 2006, ambdós de Freddy Mugnier, un personatge introvertit però preciosista en el seu treball. Ambdós vins evocaven bucòliques imatges i textures, malgrat el curt de la seva edat. Experiència sublimment insuperable sí que no fos per un as que es va treure Pitu de la màniga.

Mentre en Josep ens va parlant dels vins, ens il•lustra amb una presentació multimèdia on s'entrellacen imatges de vinyes, bodegues i cellerers, vídeos i músiques que il•lustraven cada un dels blocs. I mentre ens induíem en els camps sedosos del Musigny, en Pitu llançava el vídeo d'una experiència produïda pel canal Arte francès, on s'aliava un solo de violí amb el Musigny. La música i el vi s'entremesclen en harmonia, mentre passen els segons de l'enregistrament. Quina és la nostra sorpresa quan en perfecta sincronia apareix físicament el violinista i remata increccento aquest moment memorable. En aquell moment només es pot aplaudir.

4t bloc: Priorat

L'any 1993 en Pitu va quedar tocat per les terres prioratines i la duresa de la llicorella es va gravar amb força en la seva ànima. Aquesta bellesa dels vins del sud tocat per un paisatge. Així de senzill, superant la força del terròs, es tornen en vins de paisatge. De dos personatges com René Barbier amb el seu Clos Mogador 2004 i Lluís Llach amb el seu Vall Llach 2004, dues maneres d'entendre el Priorat, dues filosofies, segurament no seran ni les millors ni les pitjors interpretacions d'aquesta terra tocada per la serra del Montsant, però sí que seran les més emotives. Joc entre fruita sobre madura i pedra, tocades pel sol de la Mediterrània.

5è bloc: Xerès

La infantesa de mestissatge en un barri gironí complementat per la migració andalusa dels anys 60 van fer a en Pitu estimar un dels signes d'identitat de l'Andalusia vinícola, vins únics al món, els arcans del qual s'escriuen en un idioma propi i la seva força neix de terres extrems d'albarizas blanques, jugant amb el clima atlàntic i el vel de flor com a mare, on l'estadi de la concentració es barreja amb l'oxidació en la seva vellesa més madura. Els vins més salins que trobem al planeta. La Bota de Palo Cortado Bota Punto Nº6 de l'Equipo Navazos, amb la seva escassíssima producció i el monumental Amontillado Coliseo de Valdespino colpegen les nostres retronasals mentre la banda sonor emesa a través de la mestria de Miguel Poveda, una altra mostra de mestissatge cultural d'ambdós pobles, servits pels versos de la boca-seca de Narcís Comadira inundant la sala. Vins complexos, intensos, no extensos de dificultat que superen llindars perceptius i ens transporten a les sagristies més profundes de les catedrals del vi.



Cos, ànima i homenatge:

Aquest últim, un dels moments més emocionants de la vetllada, on en Pitu va reconèixer des del cor la seva admiració més sentida pels creadors de vins, i alhora va voler realitzar un emotiu homenatge a una de les figures que millor exemplificaven el viticultor compromès amb els seus vins i la seva terra com era el malaguanyat Didier Dagueneau. En Pitu ens va llegir una missiva que va escriure la nit posterior al tràgic accident, dirigida a un amic i com petita ressenya per a un obituari mental. Se'ns va encongir la ànima i més acompanyat del Pur-Sang 2005 d’en Didier, que es va mostrar de la manera més altiva i herbàcia que li recordi. Profunditat mineral i amb els característics accents vegetals de la fulla de figuera i tomaquera dels vins d'en Didier.

Finalment, com senyal d'identitat i final de festa, en Pitu va voler deixar patent el seu vessant més físic i el seu vessant més espiritual amb un joc de caràcters per definir-se en cos i ànima, a través de dos vins. El corpori definit per l'eclèctic, tecnològic, la puresa aromàtica, dolçor tàctil, l'emoció, el futur, la racionalitat i la sensatesa de l'Harlan Estate 2002 i l'ànima a través de la tradició, la rusticitat, la brillant imperfecció, la salinitat tàctil, el passat tocant les arrels i la poesia del Champagne Substance de Anselme Selosse.

La rematada final per a una formidable experiència que definitivament ens va permetre conèixer millor aquest gran professional, auto definit cambrer de vins, que és en Josep Roca i Fontané. Ja tenia tots els nostres respectes i admiració. Serveixi aquest article com a mostra de gratitud.

Informe Señoráns: l'Albariño més longeu

Qui podia resistir-se? Rebut el newsletter de Monvínic, vaig llegir amb fruïció que estaven preparant una vertical d'un dels millors Albariños, el Selección de Añada del Pazo de Señoráns des de l'any 2004 fins al 1997, ni més ni menys que dirigida per Marisol Bueno, propietària al costat del seu marit Javier Mareque del celler, i poc menys que segons tard en apuntar-me.

Un goig de poder xerrar amb la Marisol, juntament amb els seus vins, els qual tenen el seu origen en la compra de la finca de Vilanoviña l'any 1979, per part del matrimoni liberal (ella era professora de biologia i ell metge) que decideixen establir-se en plena vall del Salnés, dins d’un ambient rural, produint kiwis i vi.

Però la Marisol no va tenir simplement la visió d'un projecte individual i familiar, sinó que la seva tenacitat la va portar a pensar en una empresa de major profunditat, la influència de la qual inclogués tota la comarca, impulsant el vi d'Albariño. Aquest esforç s'explica amb 21 anys de presidència dins del Consello Regulador do Viño Rías Baixas, que van veure recompensat el seu treball amb l'aprovació de la Denominació d'Origen l'any 1988, nascuda de l'anterior Denominació específica Albariño que datava de l'any 1980.

Denominació d'Origen Rías Baixas:

És increïble conèixer les xifres d'aquesta Denominació d'Origen, el marc de plantació del qual es configurava originalment en tres subzones, formades per les parròquies del Val do Salnés, Comtat de Tea i O Rosal, ampliant-se l’any 1996 amb la subzona de Soutomaior i finalment l’any 2000, amb la subzona de Ribeira do Ulla. Una D.O. que l'any 2008 presentava les xifres de 6577 viticultors, que es repartien 3646 hectàrees, reflex del mes pur minifundisme gallec. El nombre de cellers ha anat augmentant de forma exponencial, creixent de les 14 inicials l'any 1988, fins a les 201 vint anys després.

La Marisol, com bona ex càrrec representativa, ens introdueix al món Albariño amb una visió molt maternal de la Denominació, que encara transpira un aire jove, encara que amb el camí ja molt recorregut, però situant-se un esglaó per sota de la maduresa, només amb una marca per demostrar dins del mercat mundial del vi, la capacitat longeva de l'Albariño. I amb la premissa de comprovar-ho que ens trobàvem, però abans, uns breus sobre el celler.


Pazo de Señoráns:

Un celler que presenta com signes d'identitat la modernitat i l'asèpsia, i les 12,5 hectàrees de les vinyes pròpies (que no són en el 100% de producció) es veuen completades amb el fruit de 180 proveïdors de raïm, a qui se'ls encamina en la recerca en uns criteris qualitatius determinats.

Vinyes emparrades i en espatlleres, monovarietals d'Albariño de terres franc-sorrencs granítics, vinificat per l’Ana Quintela en acer d'inoxidable, amb l'excepció d'un nou vi, el Sol de Señorans 2006, fermentat en inoxidable i criat amb les seves mares dins de bótes de roure caucàsic i francès de 500 litres. El Pazo de Señoráns bàsic es cria en inoxidable, similar al Selección de Añadas, però amb la diferència que el SA es manté durant uns 34 mesos de mitjana, amb les seves mares, i sense realitzar la maloláctica. Però entrem en el tast:

Sol de Señoráns 2006:

El nou vi del celler, del que s'han produit 6000 ampolles les quals no procedeixen de raïms seleccionats, però que s'han tractat amb el major dels mims, es presenta una mica cohibit, amb sensacions marcades de pipes de gira-sol al costat de flors blanques i fruita groga d'os. Intensitat aromàtica mitjana. La boca presenta menys volum que els seus germans, aparentment rebaixat de densitat per la criança. Francament, un vi que no m'atrapa ja que no és el perfil que busco dins un Albariño de qualitat, encara que segur que tindrà un mercat, el mateix que motiva la inundació del mercat de blancs fermentats en bótes.

Pazo de Señoráns 2008:

Intensíssim i aromàtic, aquest Señoráns 2008 exhibeix una franquesa i direcció aromàtica esplèndida. Mai no seré gaire bon pitonis per determinar la seva possible evolució, però segurament compraré més ampolles per veure la seva evolució. Això sí, ara mateix és genial.

Pazo de Señoráns 2007:

El contrast, tant en el visual com en l'aromàtic, amb el seu germà del 2008 és extrem. Bastant cohibit, denotant un treball amb les mares més marcat. L'ampolla en qüestió no semblava mostrar la seva millor versió d’aquest Albariño.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003 Màgnum:

Obert per error, ja que el celler va dir que enviava un genèric 2003 embotellat en format de Selección de Añada per error i va resultar ser certament un SA. Una maldat, em va agradar molt més l'ampolla de 75 cl. que la de litre i mig. Però d'ella, ja aprofundeixo una mica més en la tanda següent.



Pazo de Señoráns Selección de Añada 2004:

Visual una mica pujada, amb una molt bona densitat i lleugera presència de carbònic a la copa. El seu nas està molt marcat per les mares, deixant traces de llevat i pipes de gira-sol. És curiós, el més profà es podria preguntar-se si havien traces de criança en roure, sobretot perquè la frescor de la fruita groga que es veia amagada. La seva boca mostrava molt bones sensacions, un tant salvatge per acidesa i amb la necessitat d'assentar-se a l’ampolla.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003:

Bona visual, densitat i untuositat, net i brillant. El seu nas es mostra bastant equilibrat malgrat ser de la collita de la canícula, on les notes de la criança queda matisada per la fruita groga més madura. La boca es mostra una mica més curta en acidesa, perfilant un caràcter més amarg en les sensacions bucals i en la retronasal. Encara així, molta calidesa, però també molta qualitat.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2002:

Intensitat sense matisos, on la fruita groga i la menta s'entrellaça amb les aromes de la seva estada prolongada en dipòsit, representada pels brioixos. La boca mostra molt bona textura, deliciós i fresc, però amb menor recorregut que el SA 2000, que es podria assimilar en perfil, similar per la frescor de la collita. Està evolucionant de meravella.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2001:

La casa sembla mantenir uns paràmetres qualitatius molt homogenis, fregant un gran nivell. Però entenguis l'ús del terme d'homogeneïtat, no per aparentar l'estandardització dels vins, sinó més aviat, per la capacitat de través de diferents anys, amb perfils climàtics tan diferenciats, interpretar les seves característiques i poder traslladar-les al vi de forma perfecta i això es percep amb aquest SA 2001. Madur, gras i de signe marcadament càlid, amb bona evolució, segurament quedant una mica per sota dels seus homònims, però mostrant una gran qualitat.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2000:

Segurament el més mineral dels Selección de Añada, entenent-se mineral per aquest caràcter que s’influeix dels aromes de fum i talc, amb una fruita gairebé cítrica com component fruitós. Frescor i acidesa, llaminer i de densitat, tot unificat en perfecte equilibri. Qui tingués una ampolla per veure la seva evolució!

Pazo de Señoráns Selección de Añada 1999:

Què gran! Visual de bona evolució, amb brillantor. La seva intensitat nasal denota el seu vigor, on els amelats i els florals s'agafen de la mà, deliciosament codonyats, amb equilibri i intensitat. Un gran blanc, sens dubte, on la boca presenta frescor i amplada, de caràcter àcid i alhora, de textura densa. Bon nervi encara, que em permet suposar que encara presenta qualitats per evolucionar positivament dins l’ampolla. Als posseïdors d'un exemplar, enhorabona.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 1997:

Es van servir dues ampolles, de les quals un dels vins estava totalment amontillat, i l'altra es va mostrar fatigat amb l'oxigenació, deixant una sensació de què el seu moment ja va passar. El primer any del Selección de Añada es va elaborar l’any 1995, però el celler disposa de molt poques mostres, dificultant l’experimentació amb aquella collita i veure la seva evolució amb major facilitat. Però nosaltres ja teníem clar l'evidència de les grans sensacions transmeses pels Selección de Añada 2000 i 1999, que a la fi van ser els vins que van agradar més als participants, pel que no es va fer necessari que aquest 1997 brillés per reconfirmar-se la evidencia de que el Selección de Añada evoluciona de manera deliciosa.

Aquestes varen ser les sensacions que em va transmetre la vetllada, i el de menys que puc fer es transmetre la meva enhorabona al celler, perquè el seu treball és magnífic. I seguir així per molts d’anys.