Els meus coneixements sobre el Douro i el seu vi històric, el Porto es resumeixen de la manera més teòrica possible i amb el tast com únic llaç pràctic, però recentment he pogut gaudir d'un cap de setmana hedonista i il•lustratiu, del que només puc expressar sentiment de fascinació i agraïment pel que he viscut durant aquets tres dies.
El programa del viatge s'iniciava amb la visita a les instal•lacions que té en la Rua de Serpa Pinto de Vila Nova de Gaia la companyia Niepoort Vinhos S.A. on ens esperava la Verena Niepoort, cinquena generació, al costat del seu germà Dirk, dels Niepoort i en José Rodrigo Nogueira, també la cinquena generació dels Nogueira com mestres mescladors del celler. Per una millor i més profunda il•lustració de l'obra d'aquesta família vinatera portugueso-holandesa us recomano el fenomenal article escrit per en Luís Gutiérrez, ja que el meu relat respon més a la necessitat de compartir l'experiència viscuda que a la virtut d'il•lustrar les aventures dels Niepoort.
Però seguim amb el relat. A Vila Nova de Gaia l'activitat comercial és incessant, amb la continuada circulació de camions carregats de caixes de vi, entrant i sortint de les diferents bodegues. I és que des de la porta del celler s'observen unes quantes instal•lacions del grup Symington. Un breu passeig entre les velles pipes on es crien els Colheitas i veure l'espectacular sala de criança de les garrafeiras, bucòlic tresor vinícola, que trasllada a l’enòfil més llustrat al major dels estats d'emoció. Obrim boca provant els Ruby Dam que tira cap a la fruita, el Tawny Dee d'imatge aterridora, el deliciós White 10 Years Old, al costat dels Late Bottled Vintage 2005, el Colheita 1998, el Vintage 2007, el Tawny 20 Years i el Crusted (embotellament 2007) del celler, anotant al bloc les meves preferències pel 10 Years Old White, el Vintage 2007, que ve molt gran i el Tawny 20 Years, com valor segur. També varen presentar-se molt interessants el Crusted, el meu primer crusted i el Colheita 1998.
Després del tast, vam menjar en l'Adega São Nicolau, una molt cèntrica taverna de Porto, on vam beure un Navazos-Niepoort 2008, el fruit de la roca calcària més mineral que he pogut provar, un Redoma Branco Reserva 2008, encara per dominar i el OmLet 2005, un joint-veinture entre els Niepoort i Telmo Rodríguez en el Douro que no li vaig acabar de veure la gràcia. De postres vàrem gaudim amb una deliciosa Garrafeira 1977 de Niepoort, seriosa i voluptuosament densa. El dinar va valer la pena, amb un fenomenal arròs al costat de pop arrebossat. Des de el centre de la ciutat de Porto s'aprecia una ciutat senyorial, històrica, plenament mereixedora de ser patrimoni de la humanitat.
D'allà ens vàrem apropar a una altra de les instal•lacions del celler, en la rua Cândido dos Reis, antiga casa d'Osborne a Porto on es realitzen les funcions d'embotellament i etiquetatge dels vins. Breu visita, encara que vam tenir temps d'apreciar la bellesa de les instal•lacions. Des d'allà vam sortir cap al Douro, on ens esperaven en la Quinta de Nàpols. Llàstima el no tenir més temps per gaudir de la ciutat de Porto i Vila Nova de Gaia, ja que la imatge que deixàvem era bucòlica i plena de bellesa. Ja tenim una altra excusa per tornar.
La Quinta de Nápoles, amb les seves 30 hectàrees de vinyers, va ser adquirida l’any 1987 pels Niepoort, i en ella es va rehabilitar el cos del celler, convertint l'espai en una formidable unió entre les pissarres de les terrasses de la Quinta de Nàpols, la Quinta do Carril, els meandres del riu Têdo i les instal•lacions modernes de la Quinta. Allà és on s’envelleixen els vins tranquils del Douro que elaboren els Niepoort.
Just a l'entrada ens trobem amb el Dirk Niepoort, ànima del celler, dinàmic i innovador, però amb un ull sempre posat en la tradició vinícola del país, i l'esperit renovador que va moure, en gran part, els fonaments del Douro i va alçar en el panorama europeu els vins tranquils del Douro. Amb ell estava en Luís Seabra, mà dreta de Dirk, un tipus fenomenal amb qui vàrem passar molt agradables moments. Abans del sopar vam provar els mosts dels tancs de fermentació de la collita 2009 i tastar els blancs que es crien en diferents tipus de dipòsits i fustes. Sincerament, ni tinc la formació adequada ni interès per a parlar-vos de proves, ja que em considero un consumidor i com a tal, només he d'esplaiar-me en vins que estan en el mercat, però l'exercici de provar unes 50 mostres en dos dies de blancs, negres i Portos es va presentar de manera molt natural i sense suposar un excessiu esforç. Això sí, soc incapaç de fer un informe complet sobre el mateix.
En el sopar, amb el deliciós menjar que va elaborar Maria José, cuinera del celler vam provar un doble màgnum de Redoma Branco Reserva 2008, un polèmic doble màgnum de Charme 2006, un deliciós doble màgnum de Batuta 2001 i un màgnum de Vertente 2007 una mica més lleuger. El Batuta 2007 mostra les bones maneres de l'anyada i el vi elaborat per a la Col•lecció 75º Aniversari Vila Viniteca per Niepoort 2007, procedent d'una vinya centenària que va ser replantada recentment, que pinta molt bé.
Els generosos van venir amb noms com el Vintage 1982, el Vintage 1964, Niepoort Tawny 20 Years (embotellat l’any 1983) i un Niepoort 1863 (en format 37,5 cl.). Sincerament, massa emocions, però destacaria la frescor del 1982, la concentració del Tawny 20 Years i el nervi del 1863, meravellós record dels Portos del segle XIX. A la fi de la festa el Dirk sempre li agrada trencar amb un Riesling, en aquest cas un Riesling 2003 de Niepoort Projectos, segurament el millor riesling ibèric que he tingut el gust de provar, però va voler sorprendre'ns amb una misteriosa ampolla etiquetada com Quinta de Juncal Colheita, embotellada en 1947. Magnífica concentració i profunditat per a aquesta veterana ampolla.
A l'endemà ens esperava al Vale Mendiz, on té la belles instal•lacions de vinificació el celler, en Nick Delaforce encarregat de la coordinació de la collita i vinificació dels Portos. Allí vam poder veure el procés de recepció del raïm, l'última de la collita 2009, pesatge i control en la taula de selecció prèvia al seu desrapat. D'allà es transporta el raïm als magnífics dipòsits circulars de granit per a realitzar el bell procés del trepitjat del raïm, de manera artesanal, donant inici a la fermentació, que desprèn la seva aroma en l'ambient.
Vàrem tastar els mosts ja fermentats i també vàrem provar partides de diferents vinyes. Allà també es cria el Charme, el vi negre més elegant de Niepoort, on vàrem provar diferents barriques del 2008, al costat d'un vi que elabora al juntament amb el Raúl Pérez, afamat cellerer. El dinar el vàrem realitzar amb part del equip de treball, dins d’un ambient molt familiar, al costat d'unes delicioses sardines a la brasa, acompanyades per un Redoma Branco 2008, el negre de la casa (collonut segons els meus companys), el Solar de Serrade Vinho Verde Tinto 2008 (també collonut en van apuntar), el Diálogo 2007 (versió portuguesa de l'Alonso Quijano) i vam acabar amb una crema casolana caramel•litzada, amb unes copes del Vintage 1983 i un Vintage 2007, en format 37,5 cl. Bona estona d'assossec, entre vinyes i pissarra.
De tornada a la Quinta de Nápoles, vam pujar al mirador del Douro des del Casal de Loivos per apreciar la bellesa de les terrasses sobre el Douro, passejant per l'encantadora estació de Pinhão i veure com arribava l'antiga locomotora de vapor que circumval•lava el riu. Vaig aprofitar la tarda per a escapar-me a visitar alguna de les Quintes clàssiques de la zona, com la preciosa Quinta de Noval, la Quinta de Juncal o la Quinta de la Rosa, entre altres, en un magnífic passeig de dissabte per aquesta bella part del Douro.
Abans del sopar, vam provar els altres negres tranquils en els seus diferents dipòsits, com el Fabelhaft, un dels pilars comercials del celler o el deliciós Robustus, procedent de la Quinta do Carril i que el seu envelliment es realitza en grans bottis venecians.
Obrim durant el sopar amb un parell de Champagnes, el Fiével Comte de Marne de Charles Mignon i un Blanc de Blancs de Jacques Selosse (es tracta del Brut Initial amb degollament del 2004) mostrant-se una mica fatigat. Amb els blancs secs vam provar un Hubacker G.G. 2005 de Keller, deliciós en nas però una mica bast en boca, una prova del Navazos-Niepoort 2008 amb uns dies d'obertura, una mica més cohibit que el de dia anterior.
A la taula també es trobava Paulo Ruão, l’enòleg del Viosinho 2008 de Lavradores de Feitoria, un molt interessant blanc amb similituds a una Sauvignon fresca, que ens va explicar com funciona aquest interessant projecte, del que també forma part en Dirk Niepoort. Però seguim, ja que després de la decepció d'un oxidat Meursault 2000 del mestre Coche Dury, va aparèixer una gran revelació per a mi, l’Alvarinho Soalheiro Primeiras Vinhas 2008, un dels Alvarinhos més minerals que he tingut el plaer de gaudir i del que m'he fet seguidor.
Però que no decaigui la festa. Amb els negres van arribar grans ampolles. El primer, servit a cegues com la majoria dels vins, es tractava d'un fi exponent de l'elegància i la profunditat, de nom Mouchão 1963, i que en la meva ignorància havia desconegut la potencial grandesa d'aquest Alicante Bouschet de l’Alentejo. Un monument vínic vivent, encara que em diuen que poc té a veure amb els Mouchão contemporanis. Li va seguir el Saint Joseph 1998 de Pierre Gonon, hereu del mestre Trollat? El temps ho dirà, però mostra molt bones maneres.
Una ampolla molt gran de Robustus 1990, postil•lat com un vi salvatge en joventut, ens va permetre realitzar un fenomenal exercici de translació dels vins tranquils de Dirk en el temps, que es va venir a certificar amb el Redoma 1991, l'enteresa del qual sorprenia i un complet Redoma 1994. Una mica més subtil es va mostrar el màgnum del Beaune 1er cru cuvée Guigone de Salins 1993 de Louis Jadot elaborat per als Hospices de Beaune, però no tan intens ni profund, i és que el nivell havia estat molt alt.
Llavors van arribar els Portos amb un màgnum del Vintage 1942 de Niepoort que em va semblar completíssim, servit al costat de dues ampolles molt diferent del Três Gerações Porto de Niepoort, un Porto centenari, servit de bon tros amb afecte pel Dirk, com a mostra del bon treball que duu realitzant la seva família des de l’any 1842. La millor de les ampolles es va mostrar amb grandesa, oxidació i concentració ben ajustades i un nervi marcadíssim. Trosset d'història del Douro.
Per a finalitzar l'acidesa de la Riesling 2008 de Niepoort Projectos i el Trittenheimer Apotheke Auslese Riesling 2006 de Grans-Fassian, donant per acabat un sopar deliciós a la llum de la lluna com a testimoni, amb la calor de les parets de pissarra com reguladora tèrmica, juntament amb una magnífica companyia. Què més es pot demanar?
El diumenge, desprès un cafè de comiat amb el Dirk, vàrem baixar a menjar a Porto, on vam tornar a comprovar les bondats del Soalheiro PV i cap a l'aeroport que hi falta gent. Aquest seria a grans trets el cap de setmana que vàrem viure, sinó fos que en els petits detalls es troba el sublim de la nostra estança allà. Gràcies als Niepoort i al seu importador Vila Viniteca per l'experiència que m'han permès viure.
El programa del viatge s'iniciava amb la visita a les instal•lacions que té en la Rua de Serpa Pinto de Vila Nova de Gaia la companyia Niepoort Vinhos S.A. on ens esperava la Verena Niepoort, cinquena generació, al costat del seu germà Dirk, dels Niepoort i en José Rodrigo Nogueira, també la cinquena generació dels Nogueira com mestres mescladors del celler. Per una millor i més profunda il•lustració de l'obra d'aquesta família vinatera portugueso-holandesa us recomano el fenomenal article escrit per en Luís Gutiérrez, ja que el meu relat respon més a la necessitat de compartir l'experiència viscuda que a la virtut d'il•lustrar les aventures dels Niepoort.
Però seguim amb el relat. A Vila Nova de Gaia l'activitat comercial és incessant, amb la continuada circulació de camions carregats de caixes de vi, entrant i sortint de les diferents bodegues. I és que des de la porta del celler s'observen unes quantes instal•lacions del grup Symington. Un breu passeig entre les velles pipes on es crien els Colheitas i veure l'espectacular sala de criança de les garrafeiras, bucòlic tresor vinícola, que trasllada a l’enòfil més llustrat al major dels estats d'emoció. Obrim boca provant els Ruby Dam que tira cap a la fruita, el Tawny Dee d'imatge aterridora, el deliciós White 10 Years Old, al costat dels Late Bottled Vintage 2005, el Colheita 1998, el Vintage 2007, el Tawny 20 Years i el Crusted (embotellament 2007) del celler, anotant al bloc les meves preferències pel 10 Years Old White, el Vintage 2007, que ve molt gran i el Tawny 20 Years, com valor segur. També varen presentar-se molt interessants el Crusted, el meu primer crusted i el Colheita 1998.
Després del tast, vam menjar en l'Adega São Nicolau, una molt cèntrica taverna de Porto, on vam beure un Navazos-Niepoort 2008, el fruit de la roca calcària més mineral que he pogut provar, un Redoma Branco Reserva 2008, encara per dominar i el OmLet 2005, un joint-veinture entre els Niepoort i Telmo Rodríguez en el Douro que no li vaig acabar de veure la gràcia. De postres vàrem gaudim amb una deliciosa Garrafeira 1977 de Niepoort, seriosa i voluptuosament densa. El dinar va valer la pena, amb un fenomenal arròs al costat de pop arrebossat. Des de el centre de la ciutat de Porto s'aprecia una ciutat senyorial, històrica, plenament mereixedora de ser patrimoni de la humanitat.
D'allà ens vàrem apropar a una altra de les instal•lacions del celler, en la rua Cândido dos Reis, antiga casa d'Osborne a Porto on es realitzen les funcions d'embotellament i etiquetatge dels vins. Breu visita, encara que vam tenir temps d'apreciar la bellesa de les instal•lacions. Des d'allà vam sortir cap al Douro, on ens esperaven en la Quinta de Nàpols. Llàstima el no tenir més temps per gaudir de la ciutat de Porto i Vila Nova de Gaia, ja que la imatge que deixàvem era bucòlica i plena de bellesa. Ja tenim una altra excusa per tornar.
La Quinta de Nápoles, amb les seves 30 hectàrees de vinyers, va ser adquirida l’any 1987 pels Niepoort, i en ella es va rehabilitar el cos del celler, convertint l'espai en una formidable unió entre les pissarres de les terrasses de la Quinta de Nàpols, la Quinta do Carril, els meandres del riu Têdo i les instal•lacions modernes de la Quinta. Allà és on s’envelleixen els vins tranquils del Douro que elaboren els Niepoort.
Just a l'entrada ens trobem amb el Dirk Niepoort, ànima del celler, dinàmic i innovador, però amb un ull sempre posat en la tradició vinícola del país, i l'esperit renovador que va moure, en gran part, els fonaments del Douro i va alçar en el panorama europeu els vins tranquils del Douro. Amb ell estava en Luís Seabra, mà dreta de Dirk, un tipus fenomenal amb qui vàrem passar molt agradables moments. Abans del sopar vam provar els mosts dels tancs de fermentació de la collita 2009 i tastar els blancs que es crien en diferents tipus de dipòsits i fustes. Sincerament, ni tinc la formació adequada ni interès per a parlar-vos de proves, ja que em considero un consumidor i com a tal, només he d'esplaiar-me en vins que estan en el mercat, però l'exercici de provar unes 50 mostres en dos dies de blancs, negres i Portos es va presentar de manera molt natural i sense suposar un excessiu esforç. Això sí, soc incapaç de fer un informe complet sobre el mateix.
En el sopar, amb el deliciós menjar que va elaborar Maria José, cuinera del celler vam provar un doble màgnum de Redoma Branco Reserva 2008, un polèmic doble màgnum de Charme 2006, un deliciós doble màgnum de Batuta 2001 i un màgnum de Vertente 2007 una mica més lleuger. El Batuta 2007 mostra les bones maneres de l'anyada i el vi elaborat per a la Col•lecció 75º Aniversari Vila Viniteca per Niepoort 2007, procedent d'una vinya centenària que va ser replantada recentment, que pinta molt bé.
Els generosos van venir amb noms com el Vintage 1982, el Vintage 1964, Niepoort Tawny 20 Years (embotellat l’any 1983) i un Niepoort 1863 (en format 37,5 cl.). Sincerament, massa emocions, però destacaria la frescor del 1982, la concentració del Tawny 20 Years i el nervi del 1863, meravellós record dels Portos del segle XIX. A la fi de la festa el Dirk sempre li agrada trencar amb un Riesling, en aquest cas un Riesling 2003 de Niepoort Projectos, segurament el millor riesling ibèric que he tingut el gust de provar, però va voler sorprendre'ns amb una misteriosa ampolla etiquetada com Quinta de Juncal Colheita, embotellada en 1947. Magnífica concentració i profunditat per a aquesta veterana ampolla.
A l'endemà ens esperava al Vale Mendiz, on té la belles instal•lacions de vinificació el celler, en Nick Delaforce encarregat de la coordinació de la collita i vinificació dels Portos. Allí vam poder veure el procés de recepció del raïm, l'última de la collita 2009, pesatge i control en la taula de selecció prèvia al seu desrapat. D'allà es transporta el raïm als magnífics dipòsits circulars de granit per a realitzar el bell procés del trepitjat del raïm, de manera artesanal, donant inici a la fermentació, que desprèn la seva aroma en l'ambient.
Vàrem tastar els mosts ja fermentats i també vàrem provar partides de diferents vinyes. Allà també es cria el Charme, el vi negre més elegant de Niepoort, on vàrem provar diferents barriques del 2008, al costat d'un vi que elabora al juntament amb el Raúl Pérez, afamat cellerer. El dinar el vàrem realitzar amb part del equip de treball, dins d’un ambient molt familiar, al costat d'unes delicioses sardines a la brasa, acompanyades per un Redoma Branco 2008, el negre de la casa (collonut segons els meus companys), el Solar de Serrade Vinho Verde Tinto 2008 (també collonut en van apuntar), el Diálogo 2007 (versió portuguesa de l'Alonso Quijano) i vam acabar amb una crema casolana caramel•litzada, amb unes copes del Vintage 1983 i un Vintage 2007, en format 37,5 cl. Bona estona d'assossec, entre vinyes i pissarra.
De tornada a la Quinta de Nápoles, vam pujar al mirador del Douro des del Casal de Loivos per apreciar la bellesa de les terrasses sobre el Douro, passejant per l'encantadora estació de Pinhão i veure com arribava l'antiga locomotora de vapor que circumval•lava el riu. Vaig aprofitar la tarda per a escapar-me a visitar alguna de les Quintes clàssiques de la zona, com la preciosa Quinta de Noval, la Quinta de Juncal o la Quinta de la Rosa, entre altres, en un magnífic passeig de dissabte per aquesta bella part del Douro.
Abans del sopar, vam provar els altres negres tranquils en els seus diferents dipòsits, com el Fabelhaft, un dels pilars comercials del celler o el deliciós Robustus, procedent de la Quinta do Carril i que el seu envelliment es realitza en grans bottis venecians.
Obrim durant el sopar amb un parell de Champagnes, el Fiével Comte de Marne de Charles Mignon i un Blanc de Blancs de Jacques Selosse (es tracta del Brut Initial amb degollament del 2004) mostrant-se una mica fatigat. Amb els blancs secs vam provar un Hubacker G.G. 2005 de Keller, deliciós en nas però una mica bast en boca, una prova del Navazos-Niepoort 2008 amb uns dies d'obertura, una mica més cohibit que el de dia anterior.
A la taula també es trobava Paulo Ruão, l’enòleg del Viosinho 2008 de Lavradores de Feitoria, un molt interessant blanc amb similituds a una Sauvignon fresca, que ens va explicar com funciona aquest interessant projecte, del que també forma part en Dirk Niepoort. Però seguim, ja que després de la decepció d'un oxidat Meursault 2000 del mestre Coche Dury, va aparèixer una gran revelació per a mi, l’Alvarinho Soalheiro Primeiras Vinhas 2008, un dels Alvarinhos més minerals que he tingut el plaer de gaudir i del que m'he fet seguidor.
Però que no decaigui la festa. Amb els negres van arribar grans ampolles. El primer, servit a cegues com la majoria dels vins, es tractava d'un fi exponent de l'elegància i la profunditat, de nom Mouchão 1963, i que en la meva ignorància havia desconegut la potencial grandesa d'aquest Alicante Bouschet de l’Alentejo. Un monument vínic vivent, encara que em diuen que poc té a veure amb els Mouchão contemporanis. Li va seguir el Saint Joseph 1998 de Pierre Gonon, hereu del mestre Trollat? El temps ho dirà, però mostra molt bones maneres.
Una ampolla molt gran de Robustus 1990, postil•lat com un vi salvatge en joventut, ens va permetre realitzar un fenomenal exercici de translació dels vins tranquils de Dirk en el temps, que es va venir a certificar amb el Redoma 1991, l'enteresa del qual sorprenia i un complet Redoma 1994. Una mica més subtil es va mostrar el màgnum del Beaune 1er cru cuvée Guigone de Salins 1993 de Louis Jadot elaborat per als Hospices de Beaune, però no tan intens ni profund, i és que el nivell havia estat molt alt.
Llavors van arribar els Portos amb un màgnum del Vintage 1942 de Niepoort que em va semblar completíssim, servit al costat de dues ampolles molt diferent del Três Gerações Porto de Niepoort, un Porto centenari, servit de bon tros amb afecte pel Dirk, com a mostra del bon treball que duu realitzant la seva família des de l’any 1842. La millor de les ampolles es va mostrar amb grandesa, oxidació i concentració ben ajustades i un nervi marcadíssim. Trosset d'història del Douro.Per a finalitzar l'acidesa de la Riesling 2008 de Niepoort Projectos i el Trittenheimer Apotheke Auslese Riesling 2006 de Grans-Fassian, donant per acabat un sopar deliciós a la llum de la lluna com a testimoni, amb la calor de les parets de pissarra com reguladora tèrmica, juntament amb una magnífica companyia. Què més es pot demanar?
El diumenge, desprès un cafè de comiat amb el Dirk, vàrem baixar a menjar a Porto, on vam tornar a comprovar les bondats del Soalheiro PV i cap a l'aeroport que hi falta gent. Aquest seria a grans trets el cap de setmana que vàrem viure, sinó fos que en els petits detalls es troba el sublim de la nostra estança allà. Gràcies als Niepoort i al seu importador Vila Viniteca per l'experiència que m'han permès viure.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada