En una entrada anterior a PoLaKia us explicava la metamorfosi que havia afectat el món de vi de Tokaj amb la caiguda de l'antic règim hongarès a finals de la dècada dels vuitanta del segle XX, i l'entrada d'inversions estrangeres. Segurament en aquella entrada em vaig centrar sobre manera en les empreses internacionals que s'havien establert a la zona i havia deixat de costat els petits productors autòctons que portaven generacions produint vins de qualitat a la regió i amb l’obertura empresarial havien pogut ressorgir amb brillantor i destacar, partint de la base de l'estancament productiu comunista, en el que es coneix com el renaixement del Tokaj.
Precisament d'una de les famílies històriques de productors, els Szepsy, que treballaven el cep des del segle XVI i a qui se'ls atribueix la creació del terme Tokaji Aszú, sorgeix una de les figures més renovadora del panorama vinícola hongarès, István Szepsy, el treball del qual es venia realitzant des de 1971 al celler estatal, però que no va poder comercialitzar el seu propi vi fins l'any 1989. Una renovació per part del pare del Tokay modern tant en la viticultura, intentant reduir els rendiments derivats de les hiperproduccions de l'època col•lectivista i augmentar la qualitat i la mida del raïm, com en la vinificació a la recerca d'un perfil més fruitós, menys oxidatiu, on la puresa i la frescor sigui el seu senyal d'identitat, tant per als seus vins dolços com per als seus secs.
Per a això explota 63 hectàrees de terrenys de les quals 46 ha. estan dedicades al cultiu del cep, intentant replantar vinyes en els pendents en forma de V del massís volcànic de Zemplén, on es troben les millors vinyes de la regió, amb noms a recordar com Király, Danczka, Nyulászó, Úrágya o Betsek, per esmentar-ne alguns.
Precisament una altra de les millors vinyes és la parcel•la Szent Tamás situat a la localitat de Mád, centre històric de comercialització de la zona. D'aquesta vinya el mestre István Szepsy posseeix 10,1 hectàrees productives, ocupant la Furmint el 70% de la seva producció.
L'anomenada vinya de primera categoria serveix per elaborar tant vins dolços com aquest vi blanc sec (száraz fehér bor en hongarès) i molt recentment gaudim d'una ampolla de la seva cuvée seca més prestigiosa, de l'any 2005 i va resultar tant per precisió com per intensitat una glopada d'aire fresc. Llastimosament es tracta d'un productor difícil de trobar, ja que llevat d'excepcions comptades com aquesta ampolla consumida al Monvínic, la seva introducció comercial a Espanya és més aviat escassa.
Precisament d'una de les famílies històriques de productors, els Szepsy, que treballaven el cep des del segle XVI i a qui se'ls atribueix la creació del terme Tokaji Aszú, sorgeix una de les figures més renovadora del panorama vinícola hongarès, István Szepsy, el treball del qual es venia realitzant des de 1971 al celler estatal, però que no va poder comercialitzar el seu propi vi fins l'any 1989. Una renovació per part del pare del Tokay modern tant en la viticultura, intentant reduir els rendiments derivats de les hiperproduccions de l'època col•lectivista i augmentar la qualitat i la mida del raïm, com en la vinificació a la recerca d'un perfil més fruitós, menys oxidatiu, on la puresa i la frescor sigui el seu senyal d'identitat, tant per als seus vins dolços com per als seus secs.
Per a això explota 63 hectàrees de terrenys de les quals 46 ha. estan dedicades al cultiu del cep, intentant replantar vinyes en els pendents en forma de V del massís volcànic de Zemplén, on es troben les millors vinyes de la regió, amb noms a recordar com Király, Danczka, Nyulászó, Úrágya o Betsek, per esmentar-ne alguns.
Precisament una altra de les millors vinyes és la parcel•la Szent Tamás situat a la localitat de Mád, centre històric de comercialització de la zona. D'aquesta vinya el mestre István Szepsy posseeix 10,1 hectàrees productives, ocupant la Furmint el 70% de la seva producció.L'anomenada vinya de primera categoria serveix per elaborar tant vins dolços com aquest vi blanc sec (száraz fehér bor en hongarès) i molt recentment gaudim d'una ampolla de la seva cuvée seca més prestigiosa, de l'any 2005 i va resultar tant per precisió com per intensitat una glopada d'aire fresc. Llastimosament es tracta d'un productor difícil de trobar, ja que llevat d'excepcions comptades com aquesta ampolla consumida al Monvínic, la seva introducció comercial a Espanya és més aviat escassa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada