Sancerre Clos La Néore 2006 de Edmond Vatan

L’enòfil sols ser un subjecte atent, inconformista i curiós, on el seu coneixement de la cultura enològica probe del boca a boca, emprant tots els mitjans possibles, ja sigui virtuals o com reals. Particularment intento estar al dia gràcies als mitjans que m’aporten les noves tecnologies, ja sigui utilitzant la informació obtinguda de webs especialitzades, newsletters de crítica internacional o consultant blocs (Podeu trobar els enllaços a la majoria d'ells a la columna de la dreta). Ara bé, la grandesa de la interrelació humana et permet, de vegades, obtenir fonts d'enriquiment en el coneixement que mai no hauries obtingut amb només els mitjans virtuals.

Això ve a col•lació de dues experiències que he viscut des del setembre amb un productor del qui amb prou feines tenia informació, només de sentides (molt bones, per cert), i que han suposat un descobriment tardà per la meva part. La primera vegada, durant una voràgine de menjar i vi, al Celler de Can Roca, on ens vàrem deixar orientar pel Pitu Roca. Entre tants vins, el bo d’en Josep ens va treure un Sancerre que alguns dels comensals ja havien provat en una anterior visita. Es tractava del Sancerre Clos de la Noiré 2005 del mestre Vatan. Etiqueta austera, ampolla borgonyona, suro de guarda i un contingut gloriosament equilibrat, que va resultar una verdadera revelació per a mi.

Doncs bé, motivat per l'experiència, vaig buscar tota la informació possible sobre Edmond Vatan i el seu Clos de la Noiré, i em vaig topar amb un magnífic article de John Gilman, de títol bastant premonitori "Edmond Vatan, The Henri Jayer of Sancerre", on en John ens explicava que el mestre Vatan porta jubilat des de l'any 2002, i ja que les seves dues filles no havien pogut continuar exercint la mestria del vigneron de Sancerre, el domaine es va vendre gran part de les seves vinyes situades a la comuna de Chavignol a un comerciant local de vins. Per sort, una hectàrea de la Clos la Néore va romandre a les mans d'en Edmond, i la llei francesa permetia als vignerons jubilats continuar produint un nombre limitat d'ampolles, el que converteix a aquestes microproduccions en veritables vins de culte (que poc m'agrada aquest mot).

Però comencem des del principi. L'any 1959 Edmond va agafar les regnes del negoci familiar i va iniciar una reestructuració de les vinyes de Sauvignon dins de la Clos la Néore. Aquesta vinya situada a la part inferior de Les Monts Damnés, dos noms a recordar dins de Sancerre, es veu plenament influïda per la mateixa capa calcària Kimmeridgian que afecta Chablis i això es percep als vins. Treball a la vinya buscant baixos rendiments i una composició geològica envejable, són rematades amb veremes tardanes, segons les condicions de l'any, intentant seguir el cicle lunar de mitjans d’octubre, aconseguint uns nivells de sucres i acideses ideals.

Vinificació tradicional, similar a l'estil dels cosins Cotat, emprant velles bótes (demi-muid) de fusta d'una edat considerable que els ha permès recobrir les seves parets amb capes i capes de cristalls de bitartrats potàssics, creant recipients neutres, ideals per a la maduració de la Sauvignon. També el mestre Vatan utilitza tancs d'acer inoxidable per a la criança, però tenen un considerable ús, i emprant alhora les bótes. Dos remuntats durant l'envelliment i embotellat amb la lluna de maig. No, no es tracta d'un viticultor biodinámico a l'ús. El seu treball es basa en l'experiència transmesa generació darrera generació i per l'observació del medi. El que diríem un viticultor dels d'abans.

Però tornem al comentari inicial, ja que em falta relatar la segona experiència d'encontre amb el Clos La Néore. Un diumenge "educant-nos" amb el docte Carles Orta, al seu ineludible i totalment recomanable Villa Más, juntament amb uns amics i ens va treure un vi blanc a cegues. Visual de groc palla, gairebé pàl•lida, jovial i preciosa. El seu nas netament mineral, amb els traços vegetals, que cabrien esperar en un Sancerre jove deliciosament entrellaçats amb els cítrics de la bergamota i la llima. La seva boca, plena i saborosa, entrava deliciosa, provocant una sensació de salivació, additiu, fent-se necessari el retastar, prolongat el seu final per una gloriosa estructura d'acidesa. Sense vacil•lar anàvem cantant el que crèiem que era, alguns amb menys fortuna (el meu cas) i la glòria del tast a cegues ens va mostrar la seva etiqueta. Molt gran! (Traduïble a l'ús amb uns 95 PF.)

Per desgràcia, trobar-se amb una ampolla d'en Edmond Vatan (no confondre amb l’André Vatan), tant del seu Clos la Noiré com del seu Sancerre Rouge és una tasca complicada, pel que si us trobeu en aquesta tessitura, no ho dubteu. A per ella. M’agraireu.