Dues versions de la mateixa interpretació de l'Aligoté

A la Borgonya blanca no tot s'acaba amb la varietat Chardonnay. Existeixen peculiaritats geogràfiques com els Sauvignon Blanc de la septentrional zona de Saint-Bris, molt a prop de Chablis, o mutacions ampeològiques de la Pinot Blanc en els turons de Nuits, com els exemples d'Henri Gouges, o la reintroducció de la Melon de Bourgogne a Vézelay, que ens mostra major varietat tipològica del que a primera vista s’observa. A roda de la Chardonnay sempre s'ha situat l'Aligoté, un raïm injuriat, no precisament sense motiu, ja que la llei sempre ha permès alts rendiments, exceptuant Bouzeron, l'únic poble que produeix un Aligoté amb dret a distinció geogràfica pròpia. A la resta se’ls engloba dins de la denominació geogràfica Bourgogne Aligoté.

Pot estar en perill aquest raïm? Segurament no, pel seu caràcter històric dins de la regió, on el seu ús no és precisament residual, amb una mica més de 1600 hectàrees treballades, encara que queda molt a l’ombra de la omnipresent Chardonnay, cada vegada més utilitzada. A més a més, un bon amic, molt introduït al comerç del vi borgonyó em comentava que s'està donant un fenomen curiós. L'auge de la demanda de Champagne a nivell mundial ha implicat un efecte arrossegament respecte als altres escumosos i amb ell, a la demanda del Crémant de Bourgogne, l'escumós típic de la regió, on en la seva vinificació intervé, en part, aquesta varietat. Amb això, molt raïm que anava destinat a vinificar-se com a blanc sec, s'està emprant per a aquest vi mousseux.

Però no siguem negatius. Sens dubte, un bon nombre de productors de la Côte d'Or no estan per la tasca i mantenen excel•lent elaboracions d'un vi que, malgrat no considerar-se de guarda, manté unes envejable i refrescants sensacions cítriques. És curiós, hi ha anys en les que l'Aligoté aconsegueix envellir bé. El mític Pierre Ramonet va observar que el fruit de la verema del 1978 presentava unes genials característiques per a una evolució positiva dins de l’ampolla i va decidir embotellar unes quantes mágnums amb la idea de continuar veient la seva vida durant un bon nombre d'anys i fonts ben informades em confirmaven fa poc que encara segueixen en plena forma. Però bé, aquesta ha de ser una de les excepcions, ja que es sol categoritzar l'edat perfecta de consum d'un bon Aligoté entre l'any i els tres anys després de la collita. Doncs bé, avui m'agradaria parlar de dos dels Aligoté que se situarien al cim qualitatiu d'aquesta varietat. Dues interpretacions del mateix raïm de la mà de Lalou Bize-Leroy:

Bourgogne Aligoté Sous Chatelet 2001 de Domaine d'Auvenay:

De les poc menys de 4 hectàrees que posseeix el petit celler privat de Marcelle Bize-Leroy (coneguda des de fa molts anys com Lalou) a Saint-Romain, vora de Meursault, on la gran majoria d'elles vinyes hi ha Chardonnay i dues parcel•les de Mazis-Chambertin G.C. (0,26 ha.) i Bonnes Mares G.C. (0,26 ha.), posseeix una petita parcel•la (31 àrees) d'aquesta varietat en el municipi d'Auxey-Duresses, treballada barrejant viticultura biodinàmica i buscant baixíssims rendiments (17 hectolitres per hectàrees per a l'any 2001) que van tenir com a fruit tan sols 878 ampolles per a aquesta cuvée.

En tast la seva visual denota un treball amb les mares, on les proteïnes en suspensió deixen les seves traces i mostren una densitat gairebé oliosa, brillant i amb vivesa. Intens nas es barregen les notes de guix blanc i pipes de gira-sol torrades amb els cítrics de la llimona, mostrant una bona profunditat aromàtica, amb la concentració marcadament mineral. La seva boca es mostra madura, seca i secant, estructurada i amb bon nervi. Segurament dels millors Aligotés que hagi provat, 91 PF.

Bourgogne Aligoté 2006 de Domaine Leroy:

El domaine històric de la família Leroy posseeix en propietat una mica menys de 22 hectàrees de vinyes dins de la Côte d'Or, de les quals 2,57 hectàrees són d'aquest raïm, que des de la collita 2005 ha decidit comercialitzar-li-ho, i al costat del seu Corton Charlemagne (amb les seves 43 àrees d'aquest Grand Cru), passar a ser els seus dos únics blancs dins de la seva cartera de crus (Maison Leroy comercialitza en négoce més Borgonyes blancs de diferents crus). Viticultura biodinàmica des de 1988 i vinificacions similars per a ambdós domains, que van tenir com a fruit 7600 ampolles per a aquest any.

Caracteritzant-se per la seva visual groga en copa, amb destalls verdosos, dens en el moviment. El seu nas també denota un bon treball amb mares, substanciós i dens, amb les aromes cítriques en primer pla, però la pera madura darrere. Gran intensitat aromàtica, encara que es mostra una mica menys obert i complex en comparativa. La boca es mostra seca, vibrant, amb una entrada refrescant, encara que li penalitza una mica el seu final, un punt curt, malgrat mostrar molt bones maneres. Un altre gran Aligoté, amb vestit de luxe, inclòs ampolla amb lacre groc, 90 PF.

Ambdues bodegues són importades per Cuvée 3000, i el seu preu és concorde amb els preus que estilen aquests cellers, voltant els 40 euros. Com alternativa, malgrat estar allunyats del perfil d'aquests vins, altres Aligotés segons el meu parer interessants són els de Goisot i de Moor al districte de Chablis, els de Bruno Clavelier, Bernard Moreau o Michel Lafarge en la Côte d'Or, i a Bouzeron els de De Villaine i Paul Jacqueson, per esmentar-ne alguns i a preus mesurats, voltant els 8 i els 15 euros.