Una petita part de la Borgonya visita Barcelona

El passat dilluns 26 d'abril es va produir a Casa Fernández la presentació dels vins d'alguns dels productors que treballa en Julien Steinhauser de la botiga barcelonesa de La Part dels Àngels. En aquesta presentació vàrem poder xerrar una bona estona amb els vigneron, pares de les criatures, tastant algunes referències de seu bon treball. Allà vàrem coincidir amb uns quants enòfils, tant amateurs com professionals i vam compartir infinitat d'agradables xerrades. Aquest es un breu relat del que vàrem provar.

Comencem per l'Auxerrois de la mà de la Ghislaine i en Jean-Hugues Goisot (Domaine Goisot a Saint-Bris), viticultors biodinàmics, la sapiència dels quals intenten transmetre als seus vins, expressant el seu caràcter mineral, marcadament calcari de la zona. Provem el seu Bourgogne Côtes d'Auxerre Corps de Gardes 2008, un Chardonnay (o Beaunois de Chablis, com es coneix a la zona aquest raïm) delineat i lleugerament untuós, tant en fragàncies com en textura, i un Saint-Bris Corps de Garde 2008, un Sauvignon deliciós, més mineral que vegetal, net i fresc. Dues mostres d'una dels meus cellers favorites de l'Auxerrois.

Passem a saludar al Franck Grux, que era present com vigneron i com enòleg d'Olivier Leflaive (Domaine/negociant a Puligny-Montrachet) i poder degustar el Chablis 1er Cru Montée de Tonnerre 2008 d'Olivier Leflaive. Solc ser bastant crític amb l'ús de la fermentació en bóta i la criança per part d'aquest Domaine, però sens dubte els seus Chablis solen respondre molt millor que els seus vins de la Côte de Beaune, des del meu punt de vista i aquest Tonnerre segueix aquesta dinàmica.

Després de començar amb els blancs del nord de la Borgonya, decidim baixar directament a la Côte Chalonnaise i anar ascendint fins a la Côte de Beaune, i per a això li entrem al Rully 1er Cru La Pucelle 2008 de Paul i Marie Jacqueson, mentre Marie ens explica que La Pucelle es vinifica mitjançant una criança amb només un 20% de fusta nova durant uns 11 mesos. La esmentada criança no es percep en cap moment, sent aquest vi un perfecte introductor a la grandesa de la Borgonya blanca de la Chardonnay.

Tornem a la Côte de Beaune i tornem a trobar-nos amb el Franck Grux qui ens dóna a provar els seus propis vins, vinificats al seu celler de Meursault. Un més que correcte Bourgogne les Grandes Coutures 2008 com targeta de presentació i un Meursault Les Meix Chavaux 2008, una parcel•la que comparteix amb el seu cosí Jean-Marc Roulot i l'acidesa de la qual ens deixa una mica descol•locats, encara que s'aprecia una magnífica fruita, amb un pas vigorós i contundent, tant en nas com a la boca. També provem un Puligny-Montrachet Les Enseignères 2008 que Franck elabora per al Olivier Leflaive, un blanc delineat però no del tot agradable.

Seguim amb l’Alexandre Moreau de Domaine Bernard Moreau et Fils, qui té el seu celler a Chassagne-Montrachet, presentant en aquesta ocasió el seu Chassagne-Montrachet Blanc 2008 i el seu Chassagne-Montrachet 1er Cru Morgeot 2008, marcats també per l'acidesa. Es tracta d'un deliciós mostreig del que ofereix Alexandre en una collita similar a la de l’any 2007, però amb menor matèria. El seu village és dels millors vins comunals i el seu 1er Cru Morgeot, procedeix de les parcel•les La Cardeuse i Fairendes, es mostra amb una major frescor comparada amb altres Morgeot d'altres productors.

A la vora de l'Alexandre es troba l’Henri Boillot, mestre propietari del Puligny-Montrachet 1er Cru Clos de la Mouchère 2008, una parcel•la dins de Perrières de 4 hectàrees amb dret a anomenar-se en l'etiquetatge. Un blanc delineat, llaminer i perfilat. Segurament el blanc de la vetllada, encara que els puristes li atribueixen manca d'autenticitat, es tracta d'un molt bon treball en aquesta collita.

I finalitzada la tanda de vins blancs, comencem amb els negres de la Côte de Nuits amb en Cyprien Arlaud del Domaine Arlaud (Morey-Saint-Denis) com a porta d'entrada a la Borgonya negre. I quina entrada! Cyprien s'està convertint en un elaborador de vins finíssims i frescos, amb un perfil molt evocador. El seu Bourgogne Roncevie Rouge 2007, elaborat amb vinyes situades a Gevrey-Chambertin es mostra obert i fragant, portant també un Chambolle-Musigny 2008 parapetat en les filigranes i l’estil eteri. Un negre molt digestiu i és que fa poc que en Cyprien ha aconseguit el certificat de viticultura biodinàmica.

Just al seu costat es troba l’Emmanuel Humbert de Domaine Humbert Frères (Gevrey-Chambertin), ple de la seva bonhomia que reflecteix tant bé als seus vins, francs i frescos, com el seu Fixin Rouge 2007 i el seu Gevrey-Chambertin Vieilles Vignes 2008, que es presenten directes, però no excessivament profunds.

Baixem cap a la Côte de Beaune per a provar el Volnay 1er Cru Les Chevrets 2008 del Domaine Henri Boillot, vinificat a l'antic celler de la família a Volnay, i sembla haver trampejat bé les calamarsades que van assolar Volnay en aquest 2008, ja que es mostra com un negre no excessivament marcat per la falta de maduresa. Bon treball tant en vinya com en el celler.

I acabem aquest breu passeig a la Côte Chalonnaise amb el Rully 1er Cru Les Cloux 2008 d’en Paul i la Marie Jacqueson, un negre lleuger i llaminer, perfecte per als temps estiuencs i amb el mestre Vincent Joblot de Domaine Joblot (Givry) servint el seu Givry Le Pied de Chaume 2008, una mica primari i el seu Givry 1er Cru Clos de la Servoisine 2008, segurament dels vins negres més valorats del sud de la Borgonya i que en aquesta ocasió presenta lleugers indicis d'aromes de verdors, però amb la seva personalitat d’un gran negre.

Una magnífica iniciativa la d’aquest tast que va culminar amb un sopar al costat dels productors al restaurant Via Veneto, però això ja queda en l’àmbit privat.

Informe Señoráns: l'Albariño més longeu

Qui podia resistir-se? Rebut el newsletter de Monvínic, vaig llegir amb fruïció que estaven preparant una vertical d'un dels millors Albariños, el Selección de Añada del Pazo de Señoráns des de l'any 2004 fins al 1997, ni més ni menys que dirigida per Marisol Bueno, propietària al costat del seu marit Javier Mareque del celler, i poc menys que segons tard en apuntar-me.

Un goig de poder xerrar amb la Marisol, juntament amb els seus vins, els qual tenen el seu origen en la compra de la finca de Vilanoviña l'any 1979, per part del matrimoni liberal (ella era professora de biologia i ell metge) que decideixen establir-se en plena vall del Salnés, dins d’un ambient rural, produint kiwis i vi.

Però la Marisol no va tenir simplement la visió d'un projecte individual i familiar, sinó que la seva tenacitat la va portar a pensar en una empresa de major profunditat, la influència de la qual inclogués tota la comarca, impulsant el vi d'Albariño. Aquest esforç s'explica amb 21 anys de presidència dins del Consello Regulador do Viño Rías Baixas, que van veure recompensat el seu treball amb l'aprovació de la Denominació d'Origen l'any 1988, nascuda de l'anterior Denominació específica Albariño que datava de l'any 1980.

Denominació d'Origen Rías Baixas:

És increïble conèixer les xifres d'aquesta Denominació d'Origen, el marc de plantació del qual es configurava originalment en tres subzones, formades per les parròquies del Val do Salnés, Comtat de Tea i O Rosal, ampliant-se l’any 1996 amb la subzona de Soutomaior i finalment l’any 2000, amb la subzona de Ribeira do Ulla. Una D.O. que l'any 2008 presentava les xifres de 6577 viticultors, que es repartien 3646 hectàrees, reflex del mes pur minifundisme gallec. El nombre de cellers ha anat augmentant de forma exponencial, creixent de les 14 inicials l'any 1988, fins a les 201 vint anys després.

La Marisol, com bona ex càrrec representativa, ens introdueix al món Albariño amb una visió molt maternal de la Denominació, que encara transpira un aire jove, encara que amb el camí ja molt recorregut, però situant-se un esglaó per sota de la maduresa, només amb una marca per demostrar dins del mercat mundial del vi, la capacitat longeva de l'Albariño. I amb la premissa de comprovar-ho que ens trobàvem, però abans, uns breus sobre el celler.


Pazo de Señoráns:

Un celler que presenta com signes d'identitat la modernitat i l'asèpsia, i les 12,5 hectàrees de les vinyes pròpies (que no són en el 100% de producció) es veuen completades amb el fruit de 180 proveïdors de raïm, a qui se'ls encamina en la recerca en uns criteris qualitatius determinats.

Vinyes emparrades i en espatlleres, monovarietals d'Albariño de terres franc-sorrencs granítics, vinificat per l’Ana Quintela en acer d'inoxidable, amb l'excepció d'un nou vi, el Sol de Señorans 2006, fermentat en inoxidable i criat amb les seves mares dins de bótes de roure caucàsic i francès de 500 litres. El Pazo de Señoráns bàsic es cria en inoxidable, similar al Selección de Añadas, però amb la diferència que el SA es manté durant uns 34 mesos de mitjana, amb les seves mares, i sense realitzar la maloláctica. Però entrem en el tast:

Sol de Señoráns 2006:

El nou vi del celler, del que s'han produit 6000 ampolles les quals no procedeixen de raïms seleccionats, però que s'han tractat amb el major dels mims, es presenta una mica cohibit, amb sensacions marcades de pipes de gira-sol al costat de flors blanques i fruita groga d'os. Intensitat aromàtica mitjana. La boca presenta menys volum que els seus germans, aparentment rebaixat de densitat per la criança. Francament, un vi que no m'atrapa ja que no és el perfil que busco dins un Albariño de qualitat, encara que segur que tindrà un mercat, el mateix que motiva la inundació del mercat de blancs fermentats en bótes.

Pazo de Señoráns 2008:

Intensíssim i aromàtic, aquest Señoráns 2008 exhibeix una franquesa i direcció aromàtica esplèndida. Mai no seré gaire bon pitonis per determinar la seva possible evolució, però segurament compraré més ampolles per veure la seva evolució. Això sí, ara mateix és genial.

Pazo de Señoráns 2007:

El contrast, tant en el visual com en l'aromàtic, amb el seu germà del 2008 és extrem. Bastant cohibit, denotant un treball amb les mares més marcat. L'ampolla en qüestió no semblava mostrar la seva millor versió d’aquest Albariño.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003 Màgnum:

Obert per error, ja que el celler va dir que enviava un genèric 2003 embotellat en format de Selección de Añada per error i va resultar ser certament un SA. Una maldat, em va agradar molt més l'ampolla de 75 cl. que la de litre i mig. Però d'ella, ja aprofundeixo una mica més en la tanda següent.



Pazo de Señoráns Selección de Añada 2004:

Visual una mica pujada, amb una molt bona densitat i lleugera presència de carbònic a la copa. El seu nas està molt marcat per les mares, deixant traces de llevat i pipes de gira-sol. És curiós, el més profà es podria preguntar-se si havien traces de criança en roure, sobretot perquè la frescor de la fruita groga que es veia amagada. La seva boca mostrava molt bones sensacions, un tant salvatge per acidesa i amb la necessitat d'assentar-se a l’ampolla.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003:

Bona visual, densitat i untuositat, net i brillant. El seu nas es mostra bastant equilibrat malgrat ser de la collita de la canícula, on les notes de la criança queda matisada per la fruita groga més madura. La boca es mostra una mica més curta en acidesa, perfilant un caràcter més amarg en les sensacions bucals i en la retronasal. Encara així, molta calidesa, però també molta qualitat.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2002:

Intensitat sense matisos, on la fruita groga i la menta s'entrellaça amb les aromes de la seva estada prolongada en dipòsit, representada pels brioixos. La boca mostra molt bona textura, deliciós i fresc, però amb menor recorregut que el SA 2000, que es podria assimilar en perfil, similar per la frescor de la collita. Està evolucionant de meravella.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2001:

La casa sembla mantenir uns paràmetres qualitatius molt homogenis, fregant un gran nivell. Però entenguis l'ús del terme d'homogeneïtat, no per aparentar l'estandardització dels vins, sinó més aviat, per la capacitat de través de diferents anys, amb perfils climàtics tan diferenciats, interpretar les seves característiques i poder traslladar-les al vi de forma perfecta i això es percep amb aquest SA 2001. Madur, gras i de signe marcadament càlid, amb bona evolució, segurament quedant una mica per sota dels seus homònims, però mostrant una gran qualitat.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 2000:

Segurament el més mineral dels Selección de Añada, entenent-se mineral per aquest caràcter que s’influeix dels aromes de fum i talc, amb una fruita gairebé cítrica com component fruitós. Frescor i acidesa, llaminer i de densitat, tot unificat en perfecte equilibri. Qui tingués una ampolla per veure la seva evolució!

Pazo de Señoráns Selección de Añada 1999:

Què gran! Visual de bona evolució, amb brillantor. La seva intensitat nasal denota el seu vigor, on els amelats i els florals s'agafen de la mà, deliciosament codonyats, amb equilibri i intensitat. Un gran blanc, sens dubte, on la boca presenta frescor i amplada, de caràcter àcid i alhora, de textura densa. Bon nervi encara, que em permet suposar que encara presenta qualitats per evolucionar positivament dins l’ampolla. Als posseïdors d'un exemplar, enhorabona.

Pazo de Señoráns Selección de Añada 1997:

Es van servir dues ampolles, de les quals un dels vins estava totalment amontillat, i l'altra es va mostrar fatigat amb l'oxigenació, deixant una sensació de què el seu moment ja va passar. El primer any del Selección de Añada es va elaborar l’any 1995, però el celler disposa de molt poques mostres, dificultant l’experimentació amb aquella collita i veure la seva evolució amb major facilitat. Però nosaltres ja teníem clar l'evidència de les grans sensacions transmeses pels Selección de Añada 2000 i 1999, que a la fi van ser els vins que van agradar més als participants, pel que no es va fer necessari que aquest 1997 brillés per reconfirmar-se la evidencia de que el Selección de Añada evoluciona de manera deliciosa.

Aquestes varen ser les sensacions que em va transmetre la vetllada, i el de menys que puc fer es transmetre la meva enhorabona al celler, perquè el seu treball és magnífic. I seguir així per molts d’anys.

Visitant Álvaro Palacios

És impressionant conèixer d'on neixen els grans vins, el paisatge que els influeix, la climatologia que els modela i la mà de l'home que els interpreta. Molt recentment vaig poder apreciar la magnitud d'aquesta equació visitant Gratallops al costat d'uns amics, acompanyats per Oriol Castells (el tercer home del celler) i saludar a en Joan Asens i el propi Álvaro.

Havíem quedat a les tres de la tarda davant el nou celler, obra de Jesús Manzanares, presumida, asèptica i pràctica, amb gairebé tots els sistemes de conducció emprats per gravetat, simplificant, l'enveja de qualsevol tècnic, encara que abans d'aprofundir a les instal•lacions havíem de descobrir el paisatge, la vinya, les arrels.

25 hectàrees de viticultura sensata (més un indeterminat nombre d'hectàrees controlades destinades a Les Terrasses) embocades a la biodinamisme, amb un equip de treball en vinya extensíssim, incloent uns quants cavalls i mules que llauren els costeruts costers. Una primera parada en el pendent dedicat al que serà el nou vi del celler, un vi comunal anomenat Gratallops. D'allà s’extreu un majoritari percentatge de Garnatxa, Carinyena i la resta, Cabernet, Syrah i una petita proporció de Merlot d'edat relativament jove per a aquest nou concepte de vi que els cellers de la zona han decidit vinificar, a imatge dels villages borgonyons. Una orientació entre sud-est i aquest, on la garbinada pica amb força la part superior i permet una òptima ventilació.

Agafem el 4x4, per un camí abrupte i ens endinsem a la Finca Dofí, on torna la Garnatxa, la Carinyena i la Cabernet. Boniques fileres de vinya creixen trencant els terrenys calcaris banyats en la llicorella, amb una assolellada orientació sud-est. Entre les vinyes apareixen oliveres, ametllers i pinedes. Tornem direcció Gratallops, travessant el poble, i després de deixar a l'esquerra la moderna i impactant celler de Mas Igneus, ens sortim a una carretera impossible, on la pendent guanya inclinació. Estem anant cap a l'Ermita de Nostra Senyora de la Consolació. El cotxe frena i ens deixa en una corba. Darrera s'endevina un impressionant visió. Aquí la llicorella es mostra més abrupta, més salvatge, més fragmentada, amb la perspectiva del Montsant al davant, serra de noble bellesa. La vinya, majoritàriament coberta de vella Garnatxa, fins al punt que a partir de l'any 2006 L'Ermita es vinificará en exclusiva amb aquesta garnatxa, deixant la vella Carinyena i la Cabernet de la part inferior per a altres menesters. La vinya es mostra dura, de pendent impossible, difícil, extremadament bella. Un paisatge que enganxaria fins i tot al major dels abstemis.

Arrendada a Álvaro Palacios pel seu anterior propietari, qui li venia antigament el raïm a la família Torres, aquesta va ser adquirida l'any 1994. Després de l'espectacle, més. Tornem al celler, on els dipòsits s'està acollint la tumultuosa de la collita 2008; pel que ens expliquen, una any molt prometedor, amb perfils molt estimulants. Aquí les tines de fermentació d'acer inoxidable i fusta, es combinen amb 8 dipòsits de ciment de diferents mides. L'Oriol ens comenta que cada vegada està guanyant major rellevància aquest tipus de sistema de fermentació, emprat de forma massiva antany i que va perdre el seu ús en favor de l'inoxidable.

Un celler en plenes feines, on els sistemes de conducció aprofiten el CO2 resultant per emprar-los en altres feines necessàries. Després de diverses explicacions tècniques baixem a la preciosa sala de bótes, volta creada a imatge de l'interior d’una mitja bóta. Nobles fustes, amb un punt de torrat ajustat per no marcar en excés, intentant emprar segons es requereixi fustes de segon i tercer any. Aquí s'està criant la collita 2007.

Un detall, algunes bótes presenten una inclinació que fa que el seu tap estigui a uns 45 graus del seu vèrtex horitzontal. El motiu, empren taps de fusta, fent-se necessari el contacte del vi amb la seva superfície per mantenir-se humit i hermètic. Malgrat que empren la silicona, consideren que la fusta és un element més natural amb què treballar. Després d'ascendir la sala de tasts, gaudint d'una eloqüent imatge de Gratallops, amb el sol amagant-se a la nostra esquena i il•luminant amb una meravellosa llum les muntanyes, ens van donar a provar els vins del 2006:

Finca Dofí 2006:

Una mica marcada per la bóta, amb els torrats i els balsàmics mostrant-se en primer pla, la fruita resulta una mica emmascarada i la mineralidad encara no es percep integrada. Falta repòs en ampolla per acoblar-se, però a boca mostra una estructura i una rodonesa deliciosa, no percebent-se precisament desllaçat, al contrari, equilibrat i llarg. Li penalitza la seva joventut al nas, però la seva boca li presagia molt bona vida.

L'Ermita 2006:

L’assemblatge final va resultar ser exclusiu de la vella Garnatxa de la finca, i malgrat mostrar una tonalitat jovial, sembla que el seu caràcter ens remet a les Garnatxes més perfumades i florals. La criança es percep lògicament present, amb la vista posada a una llarga guarda, mostrant-se la fruita vermella una mica per sota, però el segell de la casa s'aprecia en la boca, on la seva senyera és la sedosidad i l’elegància del taní, del més aconseguit de la zona. Un vi negre monumental, que l'ampolla farà guanyar en profunditat.

Gratallops 2007:

El nou vi de poble, nascut de la idea de vinificar un reflex del caràcter del poble on, en la meva opinió s'aconsegueix, deixant de costat l'estil més elegant del celler, i percebent un caràcter més salvatge i rústic, abrupte com els paisatges de la comarca, però no mancat de qualitat i bondats. Una molt bona línia intermèdia entre Les Terrasses i el Finca Dofí.

Arribats fins aquí, havent-se fet tard i la nit guanyant terreny, ens acomiadem i després d'agrair l'esforç per part del celler, vam agafar el camí de tornada cap a Barcelona, amb la lluna com a única companyia.

Annex fotogràfic: Álvaro Palacios.