Visions: Rheingau, una manera molt civilitzada d'entendre la vinya.

Visions: Buscant el camí de Roseneck

Visions: La rara avis del Rheingau

Visions: Berg Schlossberg, el més escarpat Rheingau

Presentació de l’etiqueta de Berg Schlossberg 2009

D'una de les més qualificades vinyes de la històrica regió vitivinícola del Rheingau, a Alemanya, bressol de les veremes tardanes que més ennobleixen a la més divina de les varietats de raïm, la Riesling, la Weingut Georg Breuer elabora un dels puntals qualitatius en la regió.


Es tracta de la vinya Berg Schlossberg, situada a turó de pronunciada pendent, on s’arriba a punts de fins el 64% d'inclinació, i divers en orientacions, situat a la part més occidental del municipi de Rüdesheim, on la Riesling arrela en un conjunt de sòls de pissarra ensorrada rics en quarsita. Aquí el celler té 3,3 hectàrees que des de la collita 2010 són conreades seguint paràmetres ecològics, i en les quals 2,5 ha. són destinades al cultiu de la Riesling, amb plantes d’edat al voltant dels 30 anys.

Des de l'any 1980 l'etiqueta del Berg Schlossberg és encarregada a un artista perquè intenti exalçar la identitat de l'ampolla, i precisament per l'etiqueta del Berg Schlossberg 2009, que recentment ha estat comercialitzat, es va encarregar la il•lustració a l'artista zamorà José María Mesquita Gullón. El passat 27 d'abril va tenir lloc a Girona la presentació de l'ampolla, comptant amb la presència de Theresa Breuer, filla del malaguanyat Bernhard Breuer i de l'artista Mesquita Gullón, que ens van acompanyar en un acte organitzat per Vins Alemanys, el seu importador a Espanya.

Breu informe sobre la collita 2009

Després d'un hivern molt fred i amb bon nivell de pluges per a la preparació de la collita, les temperatures es van recuperar de manera que al mes d'abril es van registrar la segona mitjana més alta des de l'any 1884, només superat pel mes d'abril de la collita del 2007, cosa que va suposar començar amb cert avançament, a mitjans de mes, l'obertura de les gemmes. Per sort el mes de juny es va presentar més fresc i humit, havent acabat la floració els primers dies del mes, es va presentar la pluja tan necessària per als sòls de Berg Schlossberg. Lògicament l'estiu es va mostrar amb un increment de temperatures que van permetre una òptima maduresa fenòlica, acompanyada per una òptima ventilació i inversió tèrmica a les nits que varen permetre mantenir les condicions sanitàries adequades. Així fins a l'octubre, on es van recuperar les temperatures i la hidrometria adequada. Per sort, la setmana anterior a la collita es va poder tenir un temps estable i podent recollir, lògicament a mà, el fruit per poder ser vinificat a les instal•lacions de Rüdesheim.

Allí es va fermentar el most en grans bótes de roure alemany, amb els clàssics Stück, de 12 hectolitres de capacitat i els doppelstück, amb el doble de capacitat, romanent allí fins al moment del seu embotellat, prest per a la seva comercialització que no es va realitzar fins almenys 18 mesos després de la collita. L'analítica del Berg Schlossberg 2009 revela les dades d’un 12% d'alcohol, amb una acidesa total de 6,8 grams i 2,5 grams de sucre residual, produint uns 5.100 litres de vi.

El resultat és un vi, que malgrat la seva edat, mostra les seves credencials de fermesa i austeritat, complex en matisos però equilibrat en intensitats, tant aromàtiques com gustatives. Records cítrics bé matisats, sense estridències artificis, amb la complexitat mineral encara per desplegar i una acidesa en boca que deixa un òptim balanç, deixant clara les seves credencials de vi sec sense embuts. Una nova mostra de Berg Schlossberg amb l'inconfusible segell de la casa Breuer.

Després de la presentació de l'anyada, l'etiqueta i el vi, van venir el Berg Schlossberg 2008 (12'0% vol. / 7'8 acidesa total / 4'8 sucre residual) com comparativa amb una anyada més recent, i per calibrar el seu potencial de maduració vam tastar Berg Schlossberg 1996 (11'9% vol. / 8'3 acidesa total / 7'6 sucre residual) i Berg Schlossberg 1990 (10'9% Vol / 10'2 acidesa total / 9'5 sucre residual ) i malgrat el gran nivell, sobretot del sorprenentment jove 1990, prefereixo deixar en un segon pla les valoracions dels mateixos ja que l’exercici comparatiu, malgrat el plaent del mateix, fa que es perdi la perspectiva respecte al 2009 , però aquest 1990 és un dels més grans rieslings secs que he tingut el plaer de gaudir.

Annex fotogràfic:

Presentació mundial del Georg Breuer Schlossberg 2009

Visita a la Weingut Georg Breuer

Rüdesheim per terra, riu i aire

L'endemà varem situar el punt de trobada al carilló del Rüdesheimer Schloss on ens trobaríem amb Heinrich Breuer qui, juntament amb la seva neboda Theresa, han agafat les regnes del negoci familiar, en tots els seus vessants, tant al celler com amb la gerència dels hotels i restaurants que posseeixen a Rüdesheim.

D'allà ens vam anar a visitar una part del celler subterrani, on reposen els barrils i dipòsits d'acer inoxidable per als Rieslings, al costat de l'ampoller on els Breuer guarden part del seu celler privat. Ambient humit, molt humit, excessivament humit, on els vins reposen després de la fermentació i on un no pot acabar d'imaginar-se'n treballant amb aquelles condicions durant l’hivern, quan més fred fa. Breus explicacions sobre la vinificació i realitzem un altre salt a unes altres instal•lacions, recentment condicionades, on es vinifiquen els Pinots, tant negres com blancs. Sorprèn al menys versat en la matèria trobar-se en un dels cors de la Riesling alemanya bótes de roure que cases com Radoux o François Frères, però són les coses que tenen la cada vegada millor sortida comercial que reben els Spätburgunders, Grauburgunders i Weissburgunders.

A les mateixes instal•lacions, aprofitem la sala de tasts per provar els seus 2007, extrem que ens va sorprendre ja que sembla que la tirada comercial d'aquest gran any no ha anat paral•lel a la qualitat de l'anyada. Els seus secs 2007 són vibrants i delineats, destacant un Berg Rottland salvatge, encara que aquest tast ara mateix es converteix més en un exercici tècnic que en un joc de plaer. Som més crítics amb un dolç que varen vinificar en una bóta de roure l'any 2003, i es va embotellar sota el nom d'Elysum BA 2003. Un Beerenauslese d'any complicat sense volta ni solta.

Calmades les nostres ànsies, ens dirigim al telecadira que ens portaria al Niederlwald, un monument històric germànic, situat al cim de la muntanya de Rüdesheim. El trajecte ens permet observar una preciosa panoràmica, on s'aprecien Berg Rottland, Berg Roseneck i Berg Schlossberg a l'Oest i la preciosa Abadia de St. Hildegard a l'Est, travessant les vinyes de Rosengarten, Bischofsberg i Drachenstein, deixant enrere Rüdesheim. La idea era arribar a aquest punt més elevat i travessar caminant les vinyes fins a arribar al castell d'Ehrenfels, castell que dóna nom a la muntanya del castell de la muntanya (és el que provoca l’enrevessament t del alemany, que per traduir Berg Schlossberg cal fer-ho de manera circular). Baixem per Drachenstein on podem gaudir del treball dins la vinya mitjançant tractor, direcció a Berg Roseneck, seguint un camí que ens portés a Berg Schlossberg, on les pendents van guanyant en inclinació i els terres es composen de major proporció de pissarra erosionada, complementada amb quarsita. I és que en la seva formació, el Rin, va trobar entre Wiesbaden i Bingen una paret natural de quars que no li va permetre avançar fins trobar aquí la pissarra que li portaria pel Mittelrhein.

Érem en ple dia d'agost i es notava, ja que vàrem caminar un parell de quilòmetres per algunes de les 30 hectàrees que posseeix el celler, 23 aquí, a Rüdesheim i 7 hectàrees al poble de Rauenthal i necessitàvem un refrigeri que ens alleugerís el passeig sota el sol. Al coster més occidental de la vinya, mirant cap a Bingen, hi havia preparada una taula i vàrem aprofitem per dinar allà. Bones vistes, bon vi, millor companyia i un bona tassa de brou calent de verdures. Què més es pot demanar?

Descansats, vàrem prosseguir la nostra marxa travessant antics bancals i terrasses, on fa temps hi havia plantades vinyes, abandonades pel seu alt cost i dificultat de treball, cada vegada més amagades per l’avançament del bosc. Anàvem direcció a Assmannhausen, poble on es concentren les millors vinyes de Spätburgunder de la regió, amb la vinya Höllenberg com a pal de paller. Allà agafaríem un ferri de tornada cap a Rüdesheim, per poder contemplar la muntanya amb una magnífica llum de capvespre.

Un passeig pel riu, on el trànsit fluvial ens va sorprendre per la seva densitat, passant per la desembocadura del Nahe a Bingen, deixant l'Hesse Renà a estribord. Aquest trajecte ens portaria de volta a la ciutat, recarregant les nostres piles, i deixant un agraïment als Breuer pel tracte que ens havien dispensant, amb les maletes preparades per dirigir-nos l'endemà al Nahe.

Annex fotogràfic: Weingut Georg Breuer.

Compromesos amb els llots del Rin

Després de creuar el riu mitjançant el ferri de Bingen, direcció a Rüdesheim i gaudir de les panoràmiques vistes del turó, just en el punt on es troben el Nahe, Rheingau i l'Hesse Renà, arribem a Rüdesheim. Una ciutat medieval, amb cert encant retro, de turisme molt relacionat amb el vi, però alhora, semblant el paradís de la tercera edat, amb un marcat accent en el divertiment per a aquestes edats. Una parada per prendre les instal•lacions del Rüdesheimer Schloss, la que seria la nostra casa durant el nostre pas pel Rheingau i preparar-nos per anar a Oestrich a visitar als Kühn, a qui ja havíem tingut el plaer de conèixer durant la presentacions de Vins Alemanys a Girona.

Però com eren tocades la una, el millor era anar a menjar abans de la visita, vàrem utilitzar el Zum Krug de Josef Laufer a Hattenheim com punt de trobada amb l’Angela i el Peter Jakob Kühn. Allà descobriríem una menja que ens acompanyaria durant tot el viatge, el wildschwein (el nostre senglar), tant en la seva versió fumada com en les diverses formes de cuinar-lo. A més, de passada, amb els vins servits descobriríem que als Kühn els agrada utilitzar el terme vollmundig (alguna cosa així com grandiós o ostentós) per referir-se als seus rieslings més dolços. Un bon dinar, amb un accent marcadament local.

D'allà, per baixar el menjar, un passeig per les vinyes, amb els llots argilencs i els còdols de quarsita del G.G. Doosberg com primera parada, on en Peter Jakob va relatar la influència del Rin en aquesta vinya, on el turó no es mostra amb una excessiva pendent i l'exposició permet una òptima maduresa. D'allà provenen també els raïms del Quarzit, el seu segon vi. La conversa va derivar cap als tractaments de protecció de la vinya, ja que el celler posseeix el segell de qualitat bio, cada vegada més extens per la vinya germànica.

I ja que estàvem en aquesta tessitura, pugem a Hallgarten, fins a la part superior del pendent, per poder apreciar tota l'extensió del turó i a més, just en el límit amb el bosc, descobrint una parcel•la on Peter Jakob té la seva zona de compostatge, on processa el seu propi adob orgànic, format per composts de la pròpia vinya, farratges especialment seleccionats i fems d'una explotació ramadera ecològica molt propera, controlant a tota hora el seu processament i descomposició.

Després de la lliçó orgànica, baixant paral•lels al G.G. Lenchen (l'altre nom a recordar del celler), ens vàrem dirigir cap a les petites instal•lacions tècniques, que es situen just als peus del G.G., on realitzaríem el tast dels seus riesling, tant dels seus secs bàsics, com el nou bàsic del celler, el Jacobus Riesling trocken 2008, com els seus dolços, destacant el seu St. Nikolaus Auslese 2008, una vinya que es situa molt propera al riu, entre els pobles d'Oestrich i Mittelheim, pertanyent a aquest últim municipi, especialment favorable per poder realitzar veremes tardanes, sempre destacant pel seu caràcter fruitós. Del tast, resumidament, es podria extrapolar un correcte nivell qualitatiu per a l'any 2008 però un punt descompensat en el seu rang de preus. En dolços, anyada clàssica.

D'allà, acompanyats pels Kühn, visitem la històrica propietat benedictina de Schloss Johannisberg. Està escrit que en aquesta propietat, des de l’any 1718 el Bisbe-Principe de Fulda, Heinrich von Bibra, manava per escrit el permís per iniciar-se la verema mitjançant un genet. Per algun motiu l'any 1775 el genet va arribar molt tard a la seva empresa i els raïms s'havien vist afectades per la molt noble botrytis cinerea, iniciant-se així la magnífica història de les veremes tardanes alemanyes amb la Riesling. Propietat històrica, productora de vins que actualment no reflecteixen el seu històric origen i les vinyes dels quals passa el paral•lel 50è, extrem límit nord històric de la supervivència del cep.

Finalitzada la visita ens acomiadem de l'Angela i en Peter Jakob per dirigir-nos a Rüdesheim on trobar-nos amb la Theresa Breuer per sopar amb ella, en un dels majors àpats pantagruèlics que he tingut el plaer (?) d'assistir, no apte per a esperits frugals, en el Rüdesheimer Schloss, al més pur estil Oktoberfest, repassant tot el cançoner popular alemany, part del nord-americà i algun que altre Y viva Españaa!, magna obra dels mestres Caerts i Rozenstraten. Però quedi aquest sopar al record i seguim amb la visita del endemà, al costat d'Heinrich Breuer.

Annex fotogràfic: Weingut Peter Jakob Kühn.

Després d'un llarg passeig

Després d'un estiu d'assossec, tranquil•litat i meditació, reaparec amb la convicció i les ganes de continuar relatant experiències pròpies voltant el vi. En aquests mesos he viscut magnífiques vetllades, descobrint sensacions i compartint amb bons amics moments que mereixerien ser explicat amb majors detalls, i fins i tot en una vessant personal, es pot dir que el meu petit univers ha vist néixer la llum d'una nova estrella.

Però ja posats a esplaiar-nos, en breu aniran apareixent per aquí una sèrie d'articles que conformen un repàs a la experiència viscuda durant quatre dies meravellosos per l'Alemanya vinícola, on vàrem visitar les regions vinícoles del Rheingau i el Nahe, el ple agost, al costat de quatre dels estendards de la qualitat vinícola, de la mà de la distribuïdora Vins Alemanys, i la seva mà dreta a Barcelona, Vinialia. El periple s'iniciarà amb un passeig al costat de Peter Jakob Kühn, un avantatjat de la viticultura biològica, establert a Oestrich, a la vora del gran Rin. Molt propers, amb la nostra base establerta a Rüdesheim, vàrem comprovar l'hospitalitat de la Theresa Breuer i el seu oncle Heinrich, que mantenen el record i les qualitats vinícoles del malaguanyat Bernhard Breuer. De passada, vàrem conèixer l'històric pendent de Rüdesheim, pujant fins al seu monumental Niederwald, donant un passeig fins Assmanhausen, per tornar navegant pel Rin. Estant en el Rheingau, no visitar l’històric celler de Schloss Johannisberg, on es té datada la primera verema tardana germànica realitzada per l'any 1775 i conèixer la llegenda del cavaller Spätlese, es faria injustificable.

D'allà, ens traslladarem al Nahe per assistir al nostre baptisme de foc amb el gran Helmut Dönnhoff i la seva família, contemplant part de la seva obra a Oberhausen, gaudir amb mítiques vinyes com Hermannshöhle, Felsenberg o Brücke, tant a la llarga distància com a la curta, gaudir d'un històric tast, memorable i complaure'ns amb l'hospitalitat dels Dönnhoff.

Arribats a aquest punt, malgrat que la lògica ens digués que després de la visita a la Weingut H. Dönnhoff seria fàcil anar desinflant el globus, inflat fora de mida de goig, el dia següent vàrem assistir a la demostració plausible que en el Nahe hi ha un altre nom a tenir en ment i aquest és Werner Schönleber, establert a Monzinger i on el seu treball en dues vinyes mítiques, com són Halenberg i Frühlingsplätzchen l’han traslladat a les màximes cotes qualitatives amb la Riesling.

I finalment, i de manera menys detallada, seguirem el curs del Ruwer i el Mosel•la, coneixent històriques vinyes, en espera de l'avió de tornada. Tot esperant el relat, us deixo amb les tandes fotogràfiques de les visites:

Weingut Peter Jakob Kühn.

Weingut Georg Breuer.

Weingut H.Dönnhoff.

Weingut Emrich-Schönleber.

Visitant Schloss Johannisberg, el Ruwer i Mosela.