Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galícia. Mostrar tots els missatges
28 d’abril del 2020
22 d’abril del 2020
27 de març del 2020
7 de maig del 2018
3 de gener del 2018
20 d’abril del 2016
10 de desembre del 2015
16 de novembre del 2015
3 de febrer del 2014
27 d’octubre del 2013
Guímaro, els inconformistes de la Mencia
Arribant a Monforte de Lemos, punt de trobada amb el Pedro Manuel Rodríguez, el jove propietari del celler Guímaro, no podia imaginar-me la jornada que m'esperava ni el paisatge que estava a punt de gaudir.
Aprofitem l'hora de la cita per conèixer-nos una mica millor, al costat d'una bona tassa de cafè i així poder trepitjar sobre el terreny amb les idees més clares. En aquesta xerrada, malgrat que no m'agrada fer judicis de valor, em vaig trobar amb un tipus afable, entranyable, amb moltíssimes ganes de transmetre la passió per la seva terra i pels vins que hi elabora.
La família Rodríguez va començar, com la majoria dels viticultors de la zona, produint vi per a la venda a l'engròs i moguts per les ganes de millorar elaborant el seu propi vi embotellat. Per això, no van escatimar en esforços i van fer un salt qualitatiu amb la reforma de les seves instal·lacions a Sober l'any 1991. També hem de tenir en compte que la rellevància dels primers assajos amb l'ús de la criança per als seus vins i l'aparició mediàtica d'en Raúl Pérez, enòleg-consultor de renom i amic del celler, han esdevingut un camí d'encert cap a la qualitat tan desitjada.
L'èxit mediàtic dels vins de l'Adega, que ha passat de vendre gairebé tota la seva producció dins d'un àmbit local a exportar-la a més enllà de les fronteres espanyoles, li ha permès afrontar part de la reestructuració de les finques més altes, emprant una empresa del Priorat especialitzada en la reforma dels bancals. Una obra mastodòntica que aviat veurà els seus fruits.
Però més val apropar-se a les vinyes per comprendre la magnitud de l'obra. Per a això agafem el cotxe i ens dirigim per unes pistes forestals a un espectacular mirador sobre el riu Sil. És allà on per primera vegada endevino un paisatge de somni. Abruptes canons, entre frondosa vegetació, contrastant els colors verds i grocs de la primavera plujosa amb el fosc to de la pissarra. I entre bancals, vinyes.
Parem en diferents punts de les finques, des d'uns 550 metres d'alçada a les parts més altes, fins als 200 metres que hi ha a la ribera del riu. Es tracta de petites parcel·les sobre sòls pissarrosos-granítics. Xerrem sobre viticultura, sobre el sostenible dels mètodes emprats, alguns imprescindibles aquí, com l'ús d'herbicida sistemàtic. En Pedro se sent còmode sobre el terreny, es nota que lo seu és tractar amb les plantes i fer-ho de la forma més orgànica possible.
M'apunto a la llibreta 9 hectàrees de vinyes pròpies, més 14 hectàrees d'altres 30 propietaris, sobre els quals es té un control de viticultura. I aquesta és l'assignatura pendent de la zona. La viticultura. Aquí s'intenta realitzar estudis amb varietats autòctones, però la Mencia predomina a la vinya. Això sí, alguna que altra sorpresa hi ha entre tanta varietat autòctona, però això és ja un pecat guardat en secret de confessió.
Celler
Després de la fascinant visita sobre el terreny ens dirigim a les instal·lacions del celler de Sober, perdudes a la campinya gallega, renovades l'any 1991 per poder-se adaptar millor a les exigències tècniques. Aquí es realitza una vinificació controlada, però alhora poc intervencionista.
Agrada a la casa no emprar un marcat ús de fusta per als seus negres, intentant retenir la seva frescor per als vins joves, però també dotar d'elegància als seus vins de finca amb un ajustat ús de la criança en bóta. L'ús de la rapa està ben vist i s'intenta emprar quan presenta bones condicions de maduresa.
Els vins
Guímaro Godello Blanc: Procedent de les vinyes de Doade, aquest Godello simplement és vinificat en acer inoxidable, controlant la temperatura de la fermentació. Aproximadament una producció anual de 3.000 ampolles.
Guímaro Godello Barrica: O GBG. Aquí la Godello es fermenta en bóta usada, prèvia maceració en fred durant dos dies, romanent amb les seves mares uns 6 mesos sense fer fermentació malolàctica. Produeixen unes 1.200 ampolles a l'any.
Guímaro Mencía Jove: Veritable motor econòmic del celler i pulmó de producció. Les diferents parcel·les són fermentades per separat en tancs d'acer inoxidable, alguna d'elles amb rapa, durant 20 dies, havent prèviament macerat en fred durant 6 dies. Part de la producció es deixa en tancs i altres passen a foudres de fusta utilitzada, on romanen 6 mesos. Es produeixen unes 48.000 ampolles l'any.
Les Finques
Finca Meixemán: Es tracta d'una finca de 1,2 hectàrees amb plantes de més de 70 anys, on predomina la Mencia, amb una mica de Caíño. Aquesta finca se situa entre els 400-450 metres d'alçada i està plena de llosa o pissarra. Es fermenta amb part de la rapa en foudre de fusta i es cria en bótes de roure francès usat entre 12 i 14 mesos. Es produeixen unes 8.400 ampolles a l'any.
Finca Capeliños: Procedeix d'una parcel·la de 0,60 hectàrees, amb plantes de més de 95 anys, situades a uns 350-400 metres d'altura, on predomina la Mencia d'una forma majoritària, però on trobarem també Caiño i Mouratón. Plantes conduïdes per espatlleres. Per a la seva vinificació s'empra un 40% de raïm sencer i es cria durant uns 12 mesos en bótes de roure francès. Una producció anual d'unes 1.200 ampolles.
Finca Pombeiras: La més alta de les finques, i també la més petita (0,45 hectàrees), situada a uns 450 metres d'altura. Una vinificació bastant similar, realitzant la fermentació en foudres de fusta i passant a bóta durant 12 mesos. Des de la seva primera verema, la del 2010, es produeixen unes 600 ampolles anuals.
La sessió de tast resulta espectacular, tenint la possibilitat de degustar diferents lots de parcel·les, tant vinificades amb rapa com sense, amb majors nivells de maduresa i jugant amb diferents fustes. Provem lots del 2012 i 2011, i es mostren uns perfils aromàtics molt frescos, tant amb el joc entre la càrrega de fruita, com per la complexitat de les aromes especiades i les lleugeres notes reductives, tan pròpies de la Mencia.
Sens dubte, et sents molt còmode entre vins amb un perfil aromàtic tan fragant i fresc. Així, es fa palès que d'aquesta zona poden produir-se vins de marcada personalitat, amb identitat pròpia. Vins valents, vins inconformistes.
21 d’octubre del 2013
La heroica de la vinya. Descobrint la Ribeira Sacra
Qualsevol que tingui una mica d'atenció per tot el que envolta el món del vi no li és estrany que als darrers anys una zona ha sorgit amb força en el panorama vínic. La Ribeira Sacra, a la província d'Ourense, ha estat lloada per la crítica, tant espanyola com anglosaxona, com una de les més interessants i prometedors zones productores, tant pels seus vins com les seves vinyes.
Però les bondats d'aquesta terra romanen desconegudes per a la majoria dels consumidor del mercat espanyol, ja que el consum es centra sobretot en el consum local gallec i en l'exportació per als vins de gama alta. Per poder conèixer una mica millor la realitat, i atret per la bellesa que transmetien la majoria de foto-reportatges de la zona, vaig decidir escapar-me fins a Galícia i trepitjar sobre el terreny.
En aquest estimulant paisatge, on es fa palpable que estem davant d'un perfil de viticultura extrema, plena d'heroïcitat, podem gaudir d'algun de les vinyes més espectaculars del Món, dignes candidates a ser Patrimoni de la Humanitat.
Pendents impossibles, amb sòls pobres de llosa (la pissarra local) que dificulten en gran manera la viticultura, climatologia capritxosa i unes varietats autòctones són les seves senyes d'identitat. Aquí brilla la Mencia, però també la Godello, la Treixadura, la Merenzao, la Sousón, la Brancellao, la Albariño i la Dona Branca.
En aquest viatge per la comarca, que es pot subdividir en les subzones de Chantadas, Quiroga-Bibei, Ribeiras do Miño, Ribeiras do Sil i Amandi, em vaig centrar en aquesta última.
Dins del meu periple vaig decidir visitar tres cellers de perfil molt diferenciat, amb una sola màxima, la qualitat. A Guímaro, a Sober, coneixeria el treball d'en Pedro Rodríguez i la seva recerca per una més elegant expressió de la Mencia. A la Adega Algueira, al poble de Doade, al costat d'en Fernando González Rivero descobriria l'intens treball de recuperació i exaltació de les varietats autòctones. I finalment, tenint també com objectiu aquesta exaltació de la Mencía, la Merenzao, la Sousón i la Brancellao, em vaig citar amb Dominique Roujou de Boubée, doctor en Enologia i Ampeologia per la Universitat de Bordeus, i enòleg del Ponte da Boga, un celler amb més volum de producció que les anteriors, però on les seves especialitats estan a l'alçada a nivell qualitatiu, però això és ja per a properes entrades.
19 d’octubre del 2013
17 de juliol del 2013
14 de maig del 2009
Informe Señoráns: l'Albariño més longeu
Qui podia resistir-se? Rebut el newsletter de Monvínic, vaig llegir amb fruïció que estaven preparant una vertical d'un dels millors Albariños, el Selección de Añada del Pazo de Señoráns des de l'any 2004 fins al 1997, ni més ni menys que dirigida per Marisol Bueno, propietària al costat del seu marit Javier Mareque del celler, i poc menys que segons tard en apuntar-me.
Un goig de poder xerrar amb la Marisol, juntament amb els seus vins, els qual tenen el seu origen en la compra de la finca de Vilanoviña l'any 1979, per part del matrimoni liberal (ella era professora de biologia i ell metge) que decideixen establir-se en plena vall del Salnés, dins d’un ambient rural, produint kiwis i vi.
Però la Marisol no va tenir simplement la visió d'un projecte individual i familiar, sinó que la seva tenacitat la va portar a pensar en una empresa de major profunditat, la influència de la qual inclogués tota la comarca, impulsant el vi d'Albariño. Aquest esforç s'explica amb 21 anys de presidència dins del Consello Regulador do Viño Rías Baixas, que van veure recompensat el seu treball amb l'aprovació de la Denominació d'Origen l'any 1988, nascuda de l'anterior Denominació específica Albariño que datava de l'any 1980.
Denominació d'Origen Rías Baixas:
És increïble conèixer les xifres d'aquesta Denominació d'Origen, el marc de plantació del qual es configurava originalment en tres subzones, formades per les parròquies del Val do Salnés, Comtat de Tea i O Rosal, ampliant-se l’any 1996 amb la subzona de Soutomaior i finalment l’any 2000, amb la subzona de Ribeira do Ulla. Una D.O. que l'any 2008 presentava les xifres de 6577 viticultors, que es repartien 3646 hectàrees, reflex del mes pur minifundisme gallec. El nombre de cellers ha anat augmentant de forma exponencial, creixent de les 14 inicials l'any 1988, fins a les 201 vint anys després.
La Marisol, com bona ex càrrec representativa, ens introdueix al món Albariño amb una visió molt maternal de la Denominació, que encara transpira un aire jove, encara que amb el camí ja molt recorregut, però situant-se un esglaó per sota de la maduresa, només amb una marca per demostrar dins del mercat mundial del vi, la capacitat longeva de l'Albariño. I amb la premissa de comprovar-ho que ens trobàvem, però abans, uns breus sobre el celler.
Pazo de Señoráns:
Un celler que presenta com signes d'identitat la modernitat i l'asèpsia, i les 12,5 hectàrees de les vinyes pròpies (que no són en el 100% de producció) es veuen completades amb el fruit de 180 proveïdors de raïm, a qui se'ls encamina en la recerca en uns criteris qualitatius determinats.
Vinyes emparrades i en espatlleres, monovarietals d'Albariño de terres franc-sorrencs granítics, vinificat per l’Ana Quintela en acer d'inoxidable, amb l'excepció d'un nou vi, el Sol de Señorans 2006, fermentat en inoxidable i criat amb les seves mares dins de bótes de roure caucàsic i francès de 500 litres. El Pazo de Señoráns bàsic es cria en inoxidable, similar al Selección de Añadas, però amb la diferència que el SA es manté durant uns 34 mesos de mitjana, amb les seves mares, i sense realitzar la maloláctica. Però entrem en el tast:
Sol de Señoráns 2006:
El nou vi del celler, del que s'han produit 6000 ampolles les quals no procedeixen de raïms seleccionats, però que s'han tractat amb el major dels mims, es presenta una mica cohibit, amb sensacions marcades de pipes de gira-sol al costat de flors blanques i fruita groga d'os. Intensitat aromàtica mitjana. La boca presenta menys volum que els seus germans, aparentment rebaixat de densitat per la criança. Francament, un vi que no m'atrapa ja que no és el perfil que busco dins un Albariño de qualitat, encara que segur que tindrà un mercat, el mateix que motiva la inundació del mercat de blancs fermentats en bótes.
Pazo de Señoráns 2008:
Intensíssim i aromàtic, aquest Señoráns 2008 exhibeix una franquesa i direcció aromàtica esplèndida. Mai no seré gaire bon pitonis per determinar la seva possible evolució, però segurament compraré més ampolles per veure la seva evolució. Això sí, ara mateix és genial.
Pazo de Señoráns 2007:
El contrast, tant en el visual com en l'aromàtic, amb el seu germà del 2008 és extrem. Bastant cohibit, denotant un treball amb les mares més marcat. L'ampolla en qüestió no semblava mostrar la seva millor versió d’aquest Albariño.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003 Màgnum:
Obert per error, ja que el celler va dir que enviava un genèric 2003 embotellat en format de Selección de Añada per error i va resultar ser certament un SA. Una maldat, em va agradar molt més l'ampolla de 75 cl. que la de litre i mig. Però d'ella, ja aprofundeixo una mica més en la tanda següent.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2004:
Visual una mica pujada, amb una molt bona densitat i lleugera presència de carbònic a la copa. El seu nas està molt marcat per les mares, deixant traces de llevat i pipes de gira-sol. És curiós, el més profà es podria preguntar-se si havien traces de criança en roure, sobretot perquè la frescor de la fruita groga que es veia amagada. La seva boca mostrava molt bones sensacions, un tant salvatge per acidesa i amb la necessitat d'assentar-se a l’ampolla.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003:
Bona visual, densitat i untuositat, net i brillant. El seu nas es mostra bastant equilibrat malgrat ser de la collita de la canícula, on les notes de la criança queda matisada per la fruita groga més madura. La boca es mostra una mica més curta en acidesa, perfilant un caràcter més amarg en les sensacions bucals i en la retronasal. Encara així, molta calidesa, però també molta qualitat.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2002:
Intensitat sense matisos, on la fruita groga i la menta s'entrellaça amb les aromes de la seva estada prolongada en dipòsit, representada pels brioixos. La boca mostra molt bona textura, deliciós i fresc, però amb menor recorregut que el SA 2000, que es podria assimilar en perfil, similar per la frescor de la collita. Està evolucionant de meravella.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2001:
La casa sembla mantenir uns paràmetres qualitatius molt homogenis, fregant un gran nivell. Però entenguis l'ús del terme d'homogeneïtat, no per aparentar l'estandardització dels vins, sinó més aviat, per la capacitat de través de diferents anys, amb perfils climàtics tan diferenciats, interpretar les seves característiques i poder traslladar-les al vi de forma perfecta i això es percep amb aquest SA 2001. Madur, gras i de signe marcadament càlid, amb bona evolució, segurament quedant una mica per sota dels seus homònims, però mostrant una gran qualitat.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2000:
Segurament el més mineral dels Selección de Añada, entenent-se mineral per aquest caràcter que s’influeix dels aromes de fum i talc, amb una fruita gairebé cítrica com component fruitós. Frescor i acidesa, llaminer i de densitat, tot unificat en perfecte equilibri. Qui tingués una ampolla per veure la seva evolució!
Pazo de Señoráns Selección de Añada 1999:
Què gran! Visual de bona evolució, amb brillantor. La seva intensitat nasal denota el seu vigor, on els amelats i els florals s'agafen de la mà, deliciosament codonyats, amb equilibri i intensitat. Un gran blanc, sens dubte, on la boca presenta frescor i amplada, de caràcter àcid i alhora, de textura densa. Bon nervi encara, que em permet suposar que encara presenta qualitats per evolucionar positivament dins l’ampolla. Als posseïdors d'un exemplar, enhorabona.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 1997:
Es van servir dues ampolles, de les quals un dels vins estava totalment amontillat, i l'altra es va mostrar fatigat amb l'oxigenació, deixant una sensació de què el seu moment ja va passar. El primer any del Selección de Añada es va elaborar l’any 1995, però el celler disposa de molt poques mostres, dificultant l’experimentació amb aquella collita i veure la seva evolució amb major facilitat. Però nosaltres ja teníem clar l'evidència de les grans sensacions transmeses pels Selección de Añada 2000 i 1999, que a la fi van ser els vins que van agradar més als participants, pel que no es va fer necessari que aquest 1997 brillés per reconfirmar-se la evidencia de que el Selección de Añada evoluciona de manera deliciosa.
Aquestes varen ser les sensacions que em va transmetre la vetllada, i el de menys que puc fer es transmetre la meva enhorabona al celler, perquè el seu treball és magnífic. I seguir així per molts d’anys.
Un goig de poder xerrar amb la Marisol, juntament amb els seus vins, els qual tenen el seu origen en la compra de la finca de Vilanoviña l'any 1979, per part del matrimoni liberal (ella era professora de biologia i ell metge) que decideixen establir-se en plena vall del Salnés, dins d’un ambient rural, produint kiwis i vi.
Però la Marisol no va tenir simplement la visió d'un projecte individual i familiar, sinó que la seva tenacitat la va portar a pensar en una empresa de major profunditat, la influència de la qual inclogués tota la comarca, impulsant el vi d'Albariño. Aquest esforç s'explica amb 21 anys de presidència dins del Consello Regulador do Viño Rías Baixas, que van veure recompensat el seu treball amb l'aprovació de la Denominació d'Origen l'any 1988, nascuda de l'anterior Denominació específica Albariño que datava de l'any 1980.
Denominació d'Origen Rías Baixas:
És increïble conèixer les xifres d'aquesta Denominació d'Origen, el marc de plantació del qual es configurava originalment en tres subzones, formades per les parròquies del Val do Salnés, Comtat de Tea i O Rosal, ampliant-se l’any 1996 amb la subzona de Soutomaior i finalment l’any 2000, amb la subzona de Ribeira do Ulla. Una D.O. que l'any 2008 presentava les xifres de 6577 viticultors, que es repartien 3646 hectàrees, reflex del mes pur minifundisme gallec. El nombre de cellers ha anat augmentant de forma exponencial, creixent de les 14 inicials l'any 1988, fins a les 201 vint anys després.
La Marisol, com bona ex càrrec representativa, ens introdueix al món Albariño amb una visió molt maternal de la Denominació, que encara transpira un aire jove, encara que amb el camí ja molt recorregut, però situant-se un esglaó per sota de la maduresa, només amb una marca per demostrar dins del mercat mundial del vi, la capacitat longeva de l'Albariño. I amb la premissa de comprovar-ho que ens trobàvem, però abans, uns breus sobre el celler.
Pazo de Señoráns:
Un celler que presenta com signes d'identitat la modernitat i l'asèpsia, i les 12,5 hectàrees de les vinyes pròpies (que no són en el 100% de producció) es veuen completades amb el fruit de 180 proveïdors de raïm, a qui se'ls encamina en la recerca en uns criteris qualitatius determinats.
Vinyes emparrades i en espatlleres, monovarietals d'Albariño de terres franc-sorrencs granítics, vinificat per l’Ana Quintela en acer d'inoxidable, amb l'excepció d'un nou vi, el Sol de Señorans 2006, fermentat en inoxidable i criat amb les seves mares dins de bótes de roure caucàsic i francès de 500 litres. El Pazo de Señoráns bàsic es cria en inoxidable, similar al Selección de Añadas, però amb la diferència que el SA es manté durant uns 34 mesos de mitjana, amb les seves mares, i sense realitzar la maloláctica. Però entrem en el tast:
Sol de Señoráns 2006:
El nou vi del celler, del que s'han produit 6000 ampolles les quals no procedeixen de raïms seleccionats, però que s'han tractat amb el major dels mims, es presenta una mica cohibit, amb sensacions marcades de pipes de gira-sol al costat de flors blanques i fruita groga d'os. Intensitat aromàtica mitjana. La boca presenta menys volum que els seus germans, aparentment rebaixat de densitat per la criança. Francament, un vi que no m'atrapa ja que no és el perfil que busco dins un Albariño de qualitat, encara que segur que tindrà un mercat, el mateix que motiva la inundació del mercat de blancs fermentats en bótes.
Pazo de Señoráns 2008:
Intensíssim i aromàtic, aquest Señoráns 2008 exhibeix una franquesa i direcció aromàtica esplèndida. Mai no seré gaire bon pitonis per determinar la seva possible evolució, però segurament compraré més ampolles per veure la seva evolució. Això sí, ara mateix és genial.
Pazo de Señoráns 2007:
El contrast, tant en el visual com en l'aromàtic, amb el seu germà del 2008 és extrem. Bastant cohibit, denotant un treball amb les mares més marcat. L'ampolla en qüestió no semblava mostrar la seva millor versió d’aquest Albariño.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003 Màgnum:
Obert per error, ja que el celler va dir que enviava un genèric 2003 embotellat en format de Selección de Añada per error i va resultar ser certament un SA. Una maldat, em va agradar molt més l'ampolla de 75 cl. que la de litre i mig. Però d'ella, ja aprofundeixo una mica més en la tanda següent.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2004:
Visual una mica pujada, amb una molt bona densitat i lleugera presència de carbònic a la copa. El seu nas està molt marcat per les mares, deixant traces de llevat i pipes de gira-sol. És curiós, el més profà es podria preguntar-se si havien traces de criança en roure, sobretot perquè la frescor de la fruita groga que es veia amagada. La seva boca mostrava molt bones sensacions, un tant salvatge per acidesa i amb la necessitat d'assentar-se a l’ampolla.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2003:
Bona visual, densitat i untuositat, net i brillant. El seu nas es mostra bastant equilibrat malgrat ser de la collita de la canícula, on les notes de la criança queda matisada per la fruita groga més madura. La boca es mostra una mica més curta en acidesa, perfilant un caràcter més amarg en les sensacions bucals i en la retronasal. Encara així, molta calidesa, però també molta qualitat.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2002:
Intensitat sense matisos, on la fruita groga i la menta s'entrellaça amb les aromes de la seva estada prolongada en dipòsit, representada pels brioixos. La boca mostra molt bona textura, deliciós i fresc, però amb menor recorregut que el SA 2000, que es podria assimilar en perfil, similar per la frescor de la collita. Està evolucionant de meravella.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2001:
La casa sembla mantenir uns paràmetres qualitatius molt homogenis, fregant un gran nivell. Però entenguis l'ús del terme d'homogeneïtat, no per aparentar l'estandardització dels vins, sinó més aviat, per la capacitat de través de diferents anys, amb perfils climàtics tan diferenciats, interpretar les seves característiques i poder traslladar-les al vi de forma perfecta i això es percep amb aquest SA 2001. Madur, gras i de signe marcadament càlid, amb bona evolució, segurament quedant una mica per sota dels seus homònims, però mostrant una gran qualitat.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 2000:
Segurament el més mineral dels Selección de Añada, entenent-se mineral per aquest caràcter que s’influeix dels aromes de fum i talc, amb una fruita gairebé cítrica com component fruitós. Frescor i acidesa, llaminer i de densitat, tot unificat en perfecte equilibri. Qui tingués una ampolla per veure la seva evolució!
Pazo de Señoráns Selección de Añada 1999:
Què gran! Visual de bona evolució, amb brillantor. La seva intensitat nasal denota el seu vigor, on els amelats i els florals s'agafen de la mà, deliciosament codonyats, amb equilibri i intensitat. Un gran blanc, sens dubte, on la boca presenta frescor i amplada, de caràcter àcid i alhora, de textura densa. Bon nervi encara, que em permet suposar que encara presenta qualitats per evolucionar positivament dins l’ampolla. Als posseïdors d'un exemplar, enhorabona.
Pazo de Señoráns Selección de Añada 1997:
Es van servir dues ampolles, de les quals un dels vins estava totalment amontillat, i l'altra es va mostrar fatigat amb l'oxigenació, deixant una sensació de què el seu moment ja va passar. El primer any del Selección de Añada es va elaborar l’any 1995, però el celler disposa de molt poques mostres, dificultant l’experimentació amb aquella collita i veure la seva evolució amb major facilitat. Però nosaltres ja teníem clar l'evidència de les grans sensacions transmeses pels Selección de Añada 2000 i 1999, que a la fi van ser els vins que van agradar més als participants, pel que no es va fer necessari que aquest 1997 brillés per reconfirmar-se la evidencia de que el Selección de Añada evoluciona de manera deliciosa.
Aquestes varen ser les sensacions que em va transmetre la vetllada, i el de menys que puc fer es transmetre la meva enhorabona al celler, perquè el seu treball és magnífic. I seguir així per molts d’anys.